Llibertat positiva

La llibertat positiva, o l'aspecte intern de la llibertat, és la capacitat dels individus de decidir vertaderament sobre les opcions que se li presenten.[1] Es diferencia de la llibertat negativa, o aspecte extern de la llibertat, en la qual es té en consideració l'absència de restriccions alienes a l'individu que podrien limitar les seves opcions. La distinció entre un tipus i altre de llibertat es remunta almenys a Kant (1724 - 1804). Isaiah Berlin va definir-la i desenvolupar-la en profunditat en el seu assaig Dos conceptes de llibertat de 1968.[2][3]

Així, per exemple, en una democràcia, el dret a votar lliurement sense coaccions és una forma de llibertat negativa, basada en la no-ingerència de l'estat o de qualsevol altre instància que obstaculitzi a la persona participar en la votació. No obstant això, si el votant no sap llegir ni escriure, o no disposa d'informació sobre les candidatures, aleshores no estarà en condicions de decidir vertaderament sobre el seu vot, i per tant, mancarà de llibertat en el sentit positiu.

  1. Miller, 2003, p. 88 i 92.
  2. Nelson, Eric «Liberty: One Concept Too Many?». Political theory, 33, 1, 2005, pàg. 58-78.
  3. Ian, Carter. «Positive and Negative Liberty». A: Edward N. Zalta. The Stanford Encyclopedia of Philosophy (en anglès). Stanford: Metaphysics Research Lab, Stanford University, 2019. 

From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by Nelliwinne