Back Aralmeer Afrikaans አራል ባሕር Amharic Mar d'Aral AN بحر آرال Arabic Mar d'Aral AST Aral gölü Azerbaijani آرال گؤلو AZB Арал диңгеҙе Bashkir Segara Aral BAN Arala jūra BAT-SMG
| ||||
| Tipus | Antic llac, llac salat i llac  | |||
|---|---|---|---|---|
| Part de | àrea de la mar Mediterrània | |||
| Localització | ||||
| País de la conca | Kazakhstan, Uzbekistan, Afganistan, Turkmenistan i Tadjikistan | |||
| Entitat territorial administrativa | Kazakhstan | |||
| ||||
| Afluent | ||||
| Dades i xifres | ||||
| Altitud | 31 m | |||
| Profunditat | màxim: 42 m mitjana: 8,7 m | |||
| Mida | 284 ( ) × 428 ( ) km | |||
| Superfície | 8.303 km² 68.000 km² | |||
| Superfície de conca hidrogràfica | 690.000 km² | |||
La mar d'Aral (en kazakh Арал Теңізі, Aral Tengizi; en uzbek Orol dengizi, en rus Аральское море, Aràlskoie more, o bé Арал, Aral)[1] és una mar interior endorreica de l'Àsia central, també considerada un llac d'aigua salada. Té grans dimensions (uns 27.000 km²) i es troba entre el Karakalpakstan (república autònoma de l'Uzbekistan) al sud, i les regions de la Kizilòrdia i Aktubinsk del Kazakhstan al nord, que va començar a reduir-se a la dècada de 1960 i s'havia assecat en gran part a la dècada de 2010.[2] El nom es tradueix aproximadament com "Mar d'illes", fent referència a més de 1.100 illes que havien esquitxat les seves aigües. En les Llengües mongòliques i turqueses, aral significa "illa, arxipèlag". La Conca hidrogràfica del mar d'Aral abasta Uzbekistan i parts del Tadjikistan, Turkmenistan, Kirguizstan, Kazakhstan, Afganistan i l'Iran.[3] El seu nom prové del túrquic aral (illa). Originalment se'n deia de l'indret corresponent a la desembocadura de l'Amudarià, i posteriorment de tot el llac.
La depressió del mar d'Aral s'originà com a conseqüència d'un plegament de l'escorça terrestre al Pliocè tardà. Té com a afluents els rius Sirdarià i Amudarià, que, amb tot i això, no fan canviar la seva salinitat.
A partir de la dècada de 1960, la mar d'Aral va perdent extensió considerablement, ja que els rius que hi desemboquen foren desviats per l'URSS (que llavors governava el Kazakhstan i l'Uzbekistan) per a la creació de regadius; de fet, des del 1987 la mar d'Aral està partida en dues parts, amb la meridional (la més extensa) assecant-se molt més de pressa que la septentrional.
El 1995 es varen relligar les dues parts amb un canal que assegurava el bescanvi d'aigua. Tanmateix, el dessecament ha continuat excessivament ràpid.
La superfície ha disminuït aproximadament de 60%, i el volum d'aigua ho ha fet gairebé de 80%. El 1960, la mar d'Aral era el quart llac més gran del món, amb una superfície d'uns 68.000 km² (si fa no fa l'extensió dels Països Catalans) i un volum de 1.100 km³ d'aigua; el 1998, la superfície havia baixat als 28.687 km² i ja era el vuitè més gran del món. En el mateix període, la salinitat de la mar d'Aral s'ha apujat d'uns 10 g/l a prop de 45 g/l.
El 2003 la Mar d'Aral se situava a 31 msnm, la profunditat màxima assolida era de 45 m. El volum d'aigua era de 112,8 km³, amb una àrea de conca de 690.000 km².
El 2006, la part del Sud es va dividir en oriental i occidental, conformant tres parts: la Mar d'Aral del Nord, la part oriental somera i la part occidental profunda. La part sud-occidental, però, espera clarament la seva completa extinció perquè no té cap afluent. El conjunt de les tres parts cobertes d'aigua té una superfície de 18.240 km².[4]
El 2009, el llac del sud-est havia desaparegut i el llac del sud-oest s'havia retirat a una fina franja a la vora occidental de l'antic mar del sud. En els anys posteriors, els fluxos d'aigua ocasionals han fet que el llac del sud-est de vegades es reompli en petit grau.[5] Les imatges de satèl·lit de la NASA l'agost de 2014 van revelar que per primera vegada a la història moderna la conca oriental del mar d'Aral s'havia assecat completament.[6] La conca oriental s'anomena ara desert d'Aralkum.
En un esforç constant al Kazakhstan per salvar i reposar el mar d'Aral del Nord, la presa de Dic de Kokaral es va completar el 2005. El 2008, el nivell de l'aigua havia augmentat 12 m 0 per sobre del 2003.[7] La salinitat ha baixat, i els peixos tornen a estar presents en nombre suficient perquè alguna pesca sigui viable.[8] La profunditat màxima del mar d'Aral del Nord era de 42 m a data de 2008).[9]
L'exsecretari general de les Nacions Unides, Ban Ki-moon, va qualificar la reducció del mar d'Aral com "un dels pitjors desastres ambientals del planeta".[10] La indústria pesquera abans pròspera de la regió ha estat devastada, provocant atur i dificultats econòmiques. L'aigua del riu Syr Darya desviat s'utilitza per regar uns 2 milions d'hectàrees de terres de conreu a la vall de Ferghana.[11] La regió del mar d'Aral està molt contaminada, amb els consegüents problemes de salut pública greus. La UNESCO ha afegit documents històrics sobre el mar d'Aral al seu Registre de Memòria del Món com a recurs per estudiar la tragèdia ambiental.
- ↑ «Aral Sea | Definition of Aral Sea in English by Lexico Dictionaries». Arxivat de l'original el 31 gener 2018.
- ↑ Rosenberg, Matt. «Why Is the Aral Sea Shrinking?» (en anglès). ThoughtCo, 08-12-2022. Arxivat de l'original el 29 juny 2022. [Consulta: 19 setembre 2022].
- ↑ «DRAINAGE BASIN OF THE ARAL SEA AND OTHER TRANSBOUNDARY SURFACE WATERS IN CENTRAL ASIA». United Nations Economic Commission for Europe (UNECE), 2005. [Consulta: 4 febrer 2016].
- ↑ «Reclaiming the Aral Sea». , Març 2008 [Consulta: 17 maig 2008].
- ↑ «Satellite image, agost 16, 2009 (click on "2009" and later links)», 24-09-2014.
- ↑ «Satellite images show Aral Sea basin 'completely dried'». , 01-10-2014 [Consulta: 1r octubre 2014].
- ↑ Stephen M Bland. «Central Asia Caucasus» (en anglès). stephenmbland.com.
- ↑ «Aral Sea Reborn». Al Jazeera, 21-07-2012. [Consulta: 6 gener 2013].
- ↑ «The Kazakh Miracle: Recovery of the North Aral Sea». , 01-08-2008 [Consulta: 22 març 2010].
- ↑ «Aral Sea 'one of the planet's worst environmental disasters'». , Maig 2010.
- ↑ «Syr Darya river, Central Asia» (en anglès). Encyclopedia Britannica.