Margaret Thatcher

Molt Honorable Senyora
Margaret Thatcher

(dècada del 1990)
Biografia
Naixement	(en) Margaret Hilda Roberts 13 octubre 1925 Grantham (Anglaterra)
Mort	8 abril 2013 (87 anys) Hotel Ritz
Causa de mort	Causes naturals  (Accident vascular cerebral )
Sepultura	Hospital Reial de Chelsea
Cancellera del College de William & Mary 1993 – 2000 ← Warren Earl Burger – Henry Kissinger → Membre de la Cambra dels Lords té el rol: parell vitalici 26 juny 1992 – 8 abril 2013 (mort en el càrrec) Membre del 50è Parlament del Regne Unit 11 juny 1987 – 16 març 1992 (dissolució parlamentària) Legislatura: cinquantena legislatura del Parlament del Regne Unit Circumscripció electoral: Finchley Electa a: eleccions al Parlament del Regne Unit de 1987 Presidenta del Consell Europeu juliol 1986 – desembre 1986 ← Ruud Lubbers – Wilfried Martens → Membre del 49è Parlament del Regne Unit 9 juny 1983 – 18 maig 1987 (dissolució parlamentària) Legislatura: quaranta-novena legislatura del Parlament del Regne Unit Circumscripció electoral: Finchley Electa a: eleccions al Parlament del Regne Unit de 1983 Presidenta del Consell Europeu juliol 1981 – desembre 1981 ← Dries van Agt – Wilfried Martens → Primera Lord del Tresor 4 maig 1979 – 28 novembre 1990 71a Primera ministra del Regne Unit 4 maig 1979 – 28 novembre 1990 ← James Callaghan – John Major → Membre del gabinet: primer govern de Margaret Thatcher, segon govern de Margaret Thatcher, tercer govern de Margaret Thatcher Ministra del Servei Civil del Regne Unit 4 maig 1979 – 28 novembre 1990 Membre del 48è Parlament del Regne Unit 3 maig 1979 – 13 maig 1983 (dissolució parlamentària) Legislatura: quaranta-vuitena legislatura del Parlament del Regne Unit Circumscripció electoral: Finchley Electa a: eleccions al Parlament del Regne Unit de 1979 Líder de l'oposició del Regne Unit 11 febrer 1975 – 4 maig 1979 ← Edward Heath – James Callaghan → Líder del Partit Conservador 11 febrer 1975 – 28 novembre 1990 ← Edward Heath – John Major → Membre del 47è Parlament del Regne Unit 10 octubre 1974 – 7 abril 1979 (dissolució parlamentària) Legislatura: quaranta-setena legislatura del Parlament del Regne Unit Circumscripció electoral: Finchley Electa a: eleccions al Parlament del Regne Unit d'octubre de 1974 Secretària a l'Ombra pel Medi Ambient, Alimentació i Afers Rurals 5 març 1974 – 11 febrer 1975 ← Anthony Crosland – Timothy Raison → Membre del 46è Parlament del Regne Unit 28 febrer 1974 – 20 setembre 1974 (dissolució parlamentària) Legislatura: quaranta-sisena legislatura del Parlament del Regne Unit Circumscripció electoral: Finchley Electa a: eleccions al Parlament del Regne Unit de febrer de 1974 Secretària d'Estat d'Educació 20 juny 1970 – 4 març 1974 ← Edward Short, Baron Glenamara – Reg Prentice → Membre del Consell Privat del Regne Unit 20 juny 1970 – 2013 Membre del 45è Parlament del Regne Unit 18 juny 1970 – 8 febrer 1974 (dissolució parlamentària) Legislatura: quaranta-cinquena legislatura del Parlament del Regne Unit Circumscripció electoral: Finchley Electa a: eleccions al Parlament del Regne Unit de 1970 Secretària d'Estat d'Educació a l'ombra 10 gener 1967 – 20 juny 1970 – Edward Short, Baron Glenamara → Membre del 44è Parlament del Regne Unit 31 març 1966 – 29 maig 1970 (dissolució parlamentària) Legislatura: quaranta-quatrena legislatura del Parlament del Regne Unit Circumscripció electoral: Finchley Electa a: eleccions al Parlament del Regne Unit de 1966 Membre del 43è Parlament del Regne Unit 15 octubre 1964 – 10 març 1966 (dissolució parlamentària) Legislatura: quaranta-tercera legislatura del Parlament del Regne Unit Circumscripció electoral: Finchley Electa a: eleccions al Parlament del Regne Unit de 1964 Secretària parlamentària del ministre de Pensions 9 octubre 1961 – 16 octubre 1964 ← Patricia Hornsby-Smith – Norman Pentland → Membre del 42è Parlament del Regne Unit 8 octubre 1959 – 25 setembre 1964 (dissolució parlamentària) Legislatura: quaranta-segona legislatura del Parlament del Regne Unit Circumscripció electoral: Finchley Electa a: eleccions al Parlament del Regne Unit de 1959 Presidenta de l'Associació Conservadora de la Universitat d'Oxford 1946 – 1947
Dades personals
Grup ètnic	Britànics blancs
Religió	Metodisme i anglicanisme
Formació	Somerville College - química (1943–1947) Kesteven and Grantham Girls' School City Law School
Alçada	165 cm
Activitat
Camp de treball	Política i química
Lloc de treball	Londres
Ocupació	química (1947–valor desconegut), política, barrister, autobiògrafa, estadista
Partit	Partit Conservador
Membre de	Royal Society (1983–2013) Consell Privat del Regne Unit (1970–2013) Carlton Club (membre honorària) Pilgrims Society
Patrimoni net estimat	4.694.605 £ (30 novembre 2013)
Carrera militar
Conflicte	Guerra de les Malvines
Obra
Localització dels arxius	Churchill Archives Centre Fundació Margaret Thatcher
Altres
Títol	Baronessa
Cònjuge	Denis Thatcher (1951–2003), mort del cònjuge
Fills	Mark Thatcher, Carol Thatcher
Pares	Alfred Roberts   i Beatrice Ethel Stephenson
Cronologia
8 abril 2013	mort
12 octubre 1984	intent d'assassinat
Premis (2002)  Premi Clare Boothe Luce (17 novembre 1999)  Orde del Lleó Blanc (27 octubre 1998)  Premi Ronald Reagan de la llibertat (16 setembre 1998)  ciutadana honorària de Zagreb (15 setembre 1998)  Gran Orde del rei Dmitar Zvonimir (22 abril 1995)  Orde de la Lligacama (1995)  Orde de la Preciosa Corona, 1a classe (7 març 1991)  Medalla Presidencial de la Llibertat (7 desembre 1990)  Orde del Mèrit (1987)  Persona de l'Any pel Financial Times (1983)  Membre de la Royal Society (24 octubre 1979)  company del Royal Institute of Chemistry  ciutadà honorari de Gdańsk  Gran Creu de l'Orde de Vytautas el Gran  Venerable Orde de Sant Joan  Orde de la Bona Esperança  doctor honoris causa per la Universitat Bar-Ilan  Gran Orde del Rei Petar Krešimir IV  doctor honoris causa per la Universitat Hofstra  Orde de Vytautas el Gran  Orde de l'Amistat de grau I  Orde Reial de Francesc I
Veu de Margaret Thatcher (anglès britànic)
Lloc web	margaretthatcher.org

Margaret Hilda Thatcher, baronessa Thatcher, LG, OM, PC FRS, HonFRSC (nascuda Roberts; 13 d'octubre de 1925 - 8 d'abril de 2013),^[1] va ser primera ministra del Regne Unit de 1979 a 1990 i líder del Partit Conservador des de 1975 fins al 1990.^[2] La primera ministra britànica més llarga del segle xx, va ser la primera dona que va ocupar aquest càrrec. Com a primera ministra, va implementar polítiques que es van conèixer com a Thatcherisme. Un periodista soviètic la va batejar com la "Dama de Ferro", un sobrenom que es va associar amb la seva política intransigent i el seu estil de lideratge.

Thatcher va estudiar ciències químiques al Somerville College d'Oxford, i va treballar breument com a investigadora química, abans de convertir-se en advocada. Va ser escollida membre del Parlament per Finchley el 1959. Edward Heath la va nomenar Secretària d'Estat d'Educació i Ciència en el seu govern de 1970-1974. El 1975, va derrotar a Heath a les eleccions de lideratge del Partit Conservador per convertir-se en líder de l'oposició, la primera dona a liderar un partit polític important al Regne Unit.

En convertir-se en primer ministre després de guanyar les eleccions generals de 1979, Thatcher va introduir una sèrie de polítiques econòmiques destinades a revertir l'alta inflació i les lluites britàniques arran de l'hivern del descontentament i la recessió que s'aproximava.^{[nb 1]} La seva filosofia política i polítiques econòmiques van emfatitzar la desregulació (especialment del sector financer), la privatització d'empreses de propietat estatal i la reducció del poder i la influència dels sindicats. La seva popularitat en els seus primers anys al càrrec va disminuir enmig de la recessió i l'augment de l'atur, fins a la victòria a la Guerra de les Malvines de 1982 i la recuperació de l'economia va provocar un ressorgiment del suport, el que va resultar en la seva reelecció fulminant a les eleccions de 1983.^[4] Va sobreviure a un intent d'assassinat de l'IRA Provisional en l'atemptat del Grand Hotel de Brighton de 1984 i va aconseguir una victòria política contra la Unió Nacional de Treballadors Miners a la vaga de miners de 1984–85.

Thatcher va ser reelegida per a un tercer mandat amb un altre esllavissament el 1987, però el seu posterior suport al càrrec comunitari ("impost sobre les enquestes") va ser àmpliament impopular, i les seves opinions cada cop més euroescèptiques sobre la Comunitat Europea no van ser compartides per altres membres del seu gabinet. Va dimitir com a primera ministra i líder del partit l'any 1990, després que es va llançar un repte al seu lideratge.^{[nb 2]} Després de retirar-se dels Comuns el 1992, se li va concedir ser par vitalici com a baronessa Thatcher (de Kesteven a Lincolnshire) que li va donar dret a seure a la Cambra dels Lords. El 2013, va morir d'un ictus a l'hotel Ritz de Londres, als 87 anys.

Una figura polaritzadora de la política britànica, Thatcher és, no obstant això, vista favorablement en els rànquings històrics i l'opinió pública dels primers ministres britànics. El seu mandat va constituir un reajustament cap a les polítiques neoliberals a Gran Bretanya, amb un debat sobre el complicat llegat atribuït al thatcherisme que persisteix al segle xxi.

Error de citació: Existeixen etiquetes <ref> pel grup «nb» però no s'ha trobat l'etiqueta <references group="nb"/> corresponent.