Back القديسة مارينا Arabic القديسه مارينا اللى هزمت الشيطان ARZ Марина Антиохийска Bulgarian Markéta Antiochijská Czech Sankt Margaretha Danish Margareta von Antiochia German Αγία Μαρίνα Greek Margaret the Virgin English Margareta de Antioĥio Esperanto Margarita de Antioquía Spanish
 Pintura de Felice Brusasorci, segona meitat del s. XVI | |
| Nom original | (grc) Μαρίνα  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | c. 292 Antioquia de Pisídia (Imperi Romà) |
| Mort | c. 307 (14/15 anys) Antioquia de Pisídia |
| Causa de mort | Decapitació |
| Sepultura | Segons una tradició, a la Catedral de Montefiscone (Laci, Itàlia); un braç al mont Atos |
| Activitat | |
| Ocupació | memorialista |
| Període | Imperi Romà |
| Verge i màrtir | |
| Celebració | Tota la cristiandat |
| Canonització | Antiga |
| Festivitat | 20 de juliol (17 de juliol a Orient) |
| Iconografia | Palma del martiri; llibre, creu i un drac als peus |
| Patrona de | Dones de part, Montefiascone (Itàlia), Gòsol, Palafrugell, Riera de Gaià, Santa Margalida (Mallorca), Felanitx (Mallorca), Santa Margarida i els Monjos, Santa Margarida de Montbui |
| Cronologia | |
| 1969 | supressió del culte Causat per: Concili Vaticà II
|
Margarida o Marina (Antiòquia de Pisídia, 275 - 20 de juliol de 290) és venerada com a santa per les confessions cristianes que accepten l'existència de sants. Se'n celebra la festivitat el 20 de juliol a Occident i el 17 de juliol a Orient. La seva existència real, però, és dubtosa i ja va ser declarada com a apòcrifa en 494 per Gelasi I. La devoció va revifar-se durant les Croades i el seu culte va expandir-se per tot Europa. Hi havia la creença que la santa mateixa havia promès indulgència a qui escrigués o llegís la seva vida o invoqués la seva intercessió; això va fer-la un dels sants més populars durant l'edat mitjana.[1][2]
- ↑ Echevarria Arsuaga, Ana «Margarita de Antioquía, una santa para la mujer medieval». Las mujeres en el cristianismo medieval : imágenes teóricas y cauces de actuación religiosa. Asociación Cultural Al-Mudayna, 1989, pàg. 31–46.
- ↑ Cerdà Subirachs, Jordi «La Leyenda de Santa Margarita de Antioquía en Cataluña». Medioevo y literatura : actas del V Congreso de la Asociacion Hispánica de Literatura Medieval. Universidad de Granada, 1995, pàg. 23–32.