Marian Anderson

Marian Anderson

Biografia
Naixement	21 febrer 1897 Filadèlfia (Pennsilvània)
Mort	8 abril 1993 (96 anys) Portland (Oregon)
Causa de mort	Causes naturals  (Infart de miocardi i insuficiència cardíaca )
Sepultura	Eden Cemetery (en)
Dades personals
Grup ètnic	Afroamericans
Formació	South Philadelphia High School
Activitat
Camp de treball	Música clàssica, òpera, música de cambra, Espiritual negre i cant
Ocupació	cantant d'òpera
Activitat	1925  –
Membre de	Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències
Veu	Contralt
Instrument	Veu
Segell discogràfic	RCA Victor
Obra
Localització dels arxius	Kislak Center for Special Collections, Rare Books and Manuscripts (en) [ Ms. Coll. 200] Smith College [ MS 433]
Família
Cònjuge	Orpheus Hodge Fisher (en)
Parents	James DePreist (nebot)
Premis (1994)  Saló de la Fama de les Dones de Connecticut (1991)  Premi Grammy a la carrera artística (1986)  Medalla Nacional de les Arts (1979)  honorary degree from Spelman College (en) (1978)  Kennedy Center Honors (1977)  Dona de l'Any segons Ladies' Home Journal (1973)  Saló de la Fama Nacional de Dones (1972)  Premi Elizabeth Blakwell (1939)  Medalla Spingarn  Litteris et artibus  Medalla d'Or del Congrés dels Estats Units  estrella al Passeig de la Fama de Hollywood  Membre de l'Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències  premis Grammy  Medalla Presidencial de la Llibertat

Marian Anderson (Filadèlfia, Pennsilvània; 27 de febrer de 1897- Portland, Oregon, 8 d'abril de 1993)^[1] va ser una cantant estatunidenca, icona de la lluita antiracista.^[2] Va ser una contralt molt admirada per Arturo Toscanini, qui va proclamar que «una veu així se sent una vegada per segle».

Va debutar el 1924, va obtenir grans èxits i nombrosos premis per les seves interpretacions líriques de Lied i d'espirituals negres, sent la pionera entre els artistes de la seva raça. Segons la soprano i mestra Betty Allen "és la mare espiritual de tots els cantants lírics negres".^[3]

D'acord amb la historiadora Rosalyn Story: "Sempre en pau amb si mateixa, era el calmat ull de l'huracà que provocava. Com Gandhi, va ser una campiona de la resistència pacífica".^[4]