Nihoni

Nihoni
	113Nh
	copernici ← nihoni → flerovi
Aspecte
	Desconegut
Propietats generals
Nom, símbol, nombre	Nihoni, Nh, 113
Categoria d'elements	Desconeguda; (però probablement un metall del bloc p)
Grup, període, bloc	13, 7, p
Pes atòmic estàndard	[286]
Configuració electrònica	[Rn] 5f14 6d10 7s2 7p1; (predit); 2, 8, 18, 32, 32, 18, 3; (predit);
Propietats físiques
Fase	Sòlid (predit)
Densitat; (prop de la t. a.)	16 (predit) g·cm−3
Punt de fusió	700 K, 430 (predit) °C
Punt d'ebullició	1.430 K, 1.130 (predit) °C
Entalpia de fusió	7,61 (extrapolat) kJ·mol−1
Entalpia de vaporització	130 (predit) kJ·mol−1
Propietats atòmiques
Estats d'oxidació	1, 2, 3, 5 (predit)
Energies d'ionització; (més)	1a: 704,9 (predit) kJ·mol−1
	2a: 2.238,5 (predit) kJ·mol−1
	3a: 3.203,3 (predit) kJ·mol−1
Radi atòmic	170 (predit) pm
Radi covalent	172–180 (extrapolat) pm
Miscel·lània
Nombre CAS	54084-70-7
Isòtops més estables
	Article principal: Isòtops del nihoni

El nihoni^{[nota 1]} és un element sintètic de la taula periòdica, el símbol de la qual és Nh i el seu nombre atòmic és 113. Està situat al 7è període i a la part baixa del grup 13, del bor.^[5] El seu descobriment fou adjudicat de forma oficial als investigadors japonesos del laboratori RIKEN, que aconseguiren sintetitzar i observar l'element el 2004. És el primer element sintètic en ser produït al Japó. És un element radioactiu l'isòtop del qual més estable conegut, nihoni 286, té una vida mitjana de 20 segons. Malgrat que no és possible fer-hi cap experiment químic, es preveu que es comporti com el tal·li, l'element que té a sobre dins d'aquest grup. A diferència d'altres elements del bloc p, es preveu que mostri algunes característiques dels metalls de transició.

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 ^1,4 ^1,5 ^1,6 Haire, Richard G. «Transactinides and the future elements». A: The Chemistry of the Actinide and Transactinide Elements. 3a edició. Dordrecht (Països Baixos): Springer Science+Business Media, 2006. ISBN 1-4020-3555-1.
↑ ^2,0 ^2,1 Seaborg, Glenn T. «transuranium element (chemical element)». Encyclopædia Britannica, c. 2006. [Consulta: 16 març 2010].
↑ ^3,0 ^3,1 ^3,2 Bonchev, Danail; Kamenska, Verginia «Predicting the Properties of the 113–120 Transactinide Elements». J. Phys. Chem., 85, 1981, pàg. 1177–1186.
↑ ^4,0 ^4,1 ^4,2 ^4,3 ^4,4 ^4,5 Fricke, Burkhard «Superheavy elements: a prediction of their chemical and physical properties». Recent Impact of Physics on Inorganic Chemistry, 21, 1975, pàg. 89–144. DOI: 10.1007/BFb0116498.
↑ «Cuatro nuevos elementos en la tabla periódica». ABC, 09-06-2016.

Error de citació: Existeixen etiquetes <ref> pel grup «nota» però no s'ha trobat l'etiqueta <references group="nota"/> corresponent.

[Haire-1] 1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 ^1,4 ^1,5 ^1,6 Haire, Richard G. «Transactinides and the future elements». A: The Chemistry of the Actinide and Transactinide Elements. 3a edició. Dordrecht (Països Baixos): Springer Science+Business Media, 2006. ISBN 1-4020-3555-1.

[EB-2] 2,0 ^2,1 Seaborg, Glenn T. «transuranium element (chemical element)». Encyclopædia Britannica, c. 2006. [Consulta: 16 març 2010].

[B&K-3] 3,0 ^3,1 ^3,2 Bonchev, Danail; Kamenska, Verginia «Predicting the Properties of the 113–120 Transactinide Elements». J. Phys. Chem., 85, 1981, pàg. 1177–1186.

[BFricke-4] 4,0 ^4,1 ^4,2 ^4,3 ^4,4 ^4,5 Fricke, Burkhard «Superheavy elements: a prediction of their chemical and physical properties». Recent Impact of Physics on Inorganic Chemistry, 21, 1975, pàg. 89–144. DOI: 10.1007/BFb0116498.

[6] «Cuatro nuevos elementos en la tabla periódica». ABC, 09-06-2016.

[1]

[2]

[3]

[4]

[nota 1]

[5]

Nihoni

From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia