Nikola Tesla

Nikola Tesla

Biografia
Naixement	(sr) Никола Тесла 10 juliol 1856 Smiljan (Imperi Austríac)
Mort	7 gener 1943 (86 anys) Hell's Kitchen (Nova York)
Causa de mort	Causes naturals  (Infart de miocardi )
Sepultura	Nikola Tesla Museum, Belgrade, Serbia (en) 44° 48′ 18″ N, 20° 28′ 15″ E / 44.805°N,20.4708°E / 44.805; 20.4708
Dades personals
Grup ètnic	Serbs of Croatia (en)
Religió	Església Ortodoxa Sèrbia
Formació	Universitat Tecnològica de Graz (1875–1878) Gymnasium Karlovac (en) (1870–1873) Universitat Carolina de Praga
Activitat
Camp de treball	Electrotècnia, enginyeria mecànica, físic, mecànica i inventor
Ocupació	inventor, físic, enginyer mecànic, enginyer elèctric, futuròleg
Ocupador	Westinghouse Electric (1888–) Tesla Electric Light & Manufacturing (en) (1886–)
Membre de	Acadèmia Sèrbia de Ciències i Arts (membre permanent) (1937–1943) Acadèmia Sèrbia de Ciències i Arts (membre corresponent) (1894–1937) Institut d'Enginyers Elèctrics i Electrònics
Influències	Ernst Mach
Família
Cònjuge	cap valor
Pares	Milutin Tesla   i Đuka Madic (en)
Germans	Marica Kosanovic
Premis (1975)  National Inventors Hall of Fame (1937)  doctor honoris causa from the University of Paris (en) (1936)  Gran creu de l'orde del Lleó Blanc (1934)  Medalla John Scott (1916)  Medalla Edison (1894)  Medalla Elliott Cresson  doctor honoris causa per la Universitat Tècnica de Graz  Order of the Crown (en)  Orde del Lleó Blanc  Orde de sant Sava  membre de l'AAAS  orde del príncep Danilo I  IEEE Fellow  Knight Grand Cross of the Order of Saint Sava (en)  doctor honoris causa per la Universitat de Zagreb  Gran Creu de l'orde de l'Àliga Blanca
Signatura

Nikola Tesla (en serbi: Никола Тесла) (Smiljan, Imperi Austríac, actual Croàcia, 10 de juliol de 1856 - Ciutat de Nova York, 7 de gener de 1943)^[1] va ser un enginyer elèctric serbo-estatunidenc.

Nascut el 10 de juliol de 1856 a Smiljan,^[2] a la Krajina austrohongaresa (actual Croàcia), es va educar a Graz, on va estudiar enginyeria elèctrica. L'any 1881 es traslladà a Budapest per treballar en una companyia de telègrafs nord-americana. L'any següent es mudà a París per treballar en una de les companyies d'Edison, on va realitzar la seva major aportació: la teoria del corrent altern en electricitat, la qual cosa li va permetre idear el primer motor d'inducció el 1882.^[3]

Malgrat els contratemps professionals i socials a què va haver de fer front al llarg de tota la seva vida, Nikola Tesla no va deixar que res li impedís de continuar investigant i, d'aquesta manera, va fer de la necessitat (el treball) virtut. Tot i que no va tenir els diners ni la fama com a rerefons de les seves troballes, la fama li va arribar després de registrar entre 700 i 800 patents amb el seu nom, entre les quals hi ha la ràdio. Així doncs, finalment va ser reconegut com un dels inventors més prolífics del segle XIX-XX, de tal manera que, el 1915, el seu esforç es va veure recompensat amb el premi Nobel de Física, que va haver de compartir amb Edison, un altre gran inventor coetani de Tesla i amb el qual va tenir algun frec a frec. Molts creuen que Tesla no va arribar a acceptar aquest reconeixement, ni els $20.000 que aquest proporcionava, i d'altres que finalment no fou el guardonat. En tot cas, per culpa dels seus principis va viure els darrers anys de la seva vida en una pobresa considerable.^[4]