Niobi

Niobi
41Nb
zirconiniobimolibdè
V

Nb

Ta
Aspecte
Gris metàl·lic, blavós quan s'oxida

Cristalls de niobi i un cub d'1 cm³


Línies espectrals del niobi
Propietats generals
Nom, símbol, nombre Niobi, Nb, 41
Categoria d'elements Metalls de transició
Grup, període, bloc 55, d
Pes atòmic estàndard 92,90638
Configuració electrònica [Kr] 4d4 5s1
2, 8, 18, 12, 1
Configuració electrònica de Niobi
Propietats físiques
Fase Sòlid
Densitat
(prop de la t. a.)
8,57 g·cm−3
Punt de fusió 2.750 K, 2.477 °C
Punt d'ebullició 5.017 K, 4.744 °C
Entalpia de fusió 30 kJ·mol−1
Entalpia de vaporització 689,9 kJ·mol−1
Capacitat calorífica molar 24,60 J·mol−1·K−1
Pressió de vapor
P (Pa) 1 10 100 1 k 10 k 100 k
a T (K) 2.942 3.207 3.524 3.910 4.393 5.013
Propietats atòmiques
Estats d'oxidació 5, 4, 3, 2, -1
(òxid àcid fort)
Electronegativitat 1,6 (escala de Pauling)
Energies d'ionització 1a: 652,1 kJ·mol−1
2a: 1.380 kJ·mol−1
3a: 2.416 kJ·mol−1
Radi atòmic 146 pm
Radi covalent 164±6 pm
Miscel·lània
Estructura cristal·lina Cúbica centrada en la cara
Niobi té una estructura cristal·lina cúbica centrada en la cara
Ordenació magnètica Paramagnètic
Resistivitat elèctrica (0 °C) 152 nΩ·m
Conductivitat tèrmica 53,7 W·m−1·K−1
Dilatació tèrmica 7,3 µm/(m·K)
Velocitat del so (barra prima) (20 °C) 3.480 m·s−1
Mòdul d'elasticitat 105 GPa
Mòdul de cisallament 38 GPa
Mòdul de compressibilitat 170 GPa
Coeficient de Poisson 0,40
Duresa de Mohs 6,0
Duresa de Vickers 1.320 MPa
Duresa de Brinell 736 MPa
Nombre CAS 7440-03-1
Isòtops més estables
Article principal: Isòtops del niobi
Iso AN Semivida MD ED (MeV) PD
91Nb sin 6,8×102 a ε - 91Zr
91mNb sin 60,86 d TI 0,104e 91Nb
92Nb sin 10,15 d ε - 92Zr
γ 0,934 -
92Nb sin 3,47×107 a ε - 92Zr
γ 0,561
0,934
-
93Nb 100% 93Nb és estable amb 52 neutrons
93mNb sin 16,13 a TI 0,031e 93Nb
94Nb sin 2,03×104 a β 0,471 94Mo
γ 0,702
0,871
-
95Nb sin 34,991 d β 0,159 95Mo
γ 0,765 -
95mNb sin 3,61 d TI 0,235 95Nb

El niobi és l'element químic de símbol Nb i nombre atòmic 41.[1] Se situa en el grup 5 i en el 5è període de la taula periòdica dels elements. Fou descobert el 1801 pel químic anglès Charles Hatchett en analitzar un mineral, ara anomenat columbita, procedent de Massachusetts, i l'anomenà columbi. Durant uns anys es cregué que era el mateix element que el tàntal perquè tenen propietats molt semblants, fins que l'alemany Heinrich Rose els diferencià el 1844 i l'anomenà «niobi». Els dos noms foren emprats com a sinònims fins al 1950 que la IUPAC adoptà el nom «niobi». S'obté del mineral piroclor, majoritàriament al Brasil. És un metall dúctil i tou, superconductor a baixes temperatures i que és usat en la indústria metal·lúrgica per reduir la densitat dels acers i augmentar la seva duresa. Es fa servir també en la fabricació d'imants, en la producció de condensadors i altres aplicacions menys importants.


From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by Nelliwinne