Nitrogen

Nitrogen
7N
carboni ← nitrogen → oxigen - ↑ N ↓ P Taula periòdica
Aspecte
Gas, líquid o sòlid incolor Nitrogen líquid Línies espectrals del nitrogen
Propietats generals
Nom, símbol, nombre	Nitrogen, N, 7
Categoria d'elements	No metalls
Grup, període, bloc	15, 2, p
Pes atòmic estàndard	14,0067(2)
Configuració electrònica	1s2 2s2 2p3 2, 5
Propietats físiques
Fase	Gas
Densitat	(0 °C, 101.325 kPa) 1,251 g/L
Densitat del líquid en el p. e.	0,808 g·cm−3
Punt de fusió	63,15 K, −210,00 °C
Punt d'ebullició	77,36 K, −195,79 °C
Punt triple	63,1526 K (−210 °C), 12,53 kPa
Punt crític	126,19 K, 3,3978 MPa
Entalpia de fusió	(N2) 0,72 kJ·mol−1
Entalpia de vaporització	(N2) 5,56 kJ·mol−1
Capacitat calorífica molar	(N2) 29,124 J·mol−1·K−1
Pressió de vapor
P (Pa) 1 10 100 1 k 10 k 100 k a T (K) 37 41 46 53 62 77
Propietats atòmiques
Estats d'oxidació	5, 4, 3, 2, 1, -1, -2, -3 (òxid àcid fort)
Electronegativitat	3,04 (escala de Pauling)
Energies d'ionització (més)	1a: 1.402,3 kJ·mol−1
	2a: 2.856 kJ·mol−1
	3a: 4.578,1 kJ·mol−1
Radi covalent	71±1 pm
Radi de Van der Waals	155 pm
Miscel·lània
Estructura cristal·lina	Hexagonal
Ordenació magnètica	Diamagnetic
Conductivitat tèrmica	25,83 × 10−3 W·m−1·K−1
Velocitat del so	(gas, 27 °C) 353 m·s−1
Nombre CAS	7727-37-9
Isòtops més estables
Article principal: Isòtops del nitrogen
Iso AN Semivida MD ED (MeV) PD 13N sin 9,965 min ε 2,220 13C 14N 99,634% 14N és estable amb 7 neutrons 15N 0,366% 15N és estable amb 8 neutrons

El nitrogen o azot^[a] és l'element químic de símbol N, nombre atòmic 7 i massa atòmica 14,00674 u. En condicions normals, el nitrogen elemental és un gas diatòmic incolor, inodor, insípid i majoritàriament inert, que constitueix el 78,09% del volum de l'atmosfera terrestre. El nitrogen fou descobert pel metge escocès Daniel Rutherford l'any 1772, com a component separable de l'aire. Pertany a la família dels pnicògens.

El nitrogen és un element comú a l'Univers. S'estima que és el setè més abundant a la Via Làctia i el sistema solar. És sintetitzat per la fusió de carboni i hidrogen a les supernoves. A causa de la volatilitat del nitrogen elemental i els seus compostos més habituals, el nitrogen és molt menys comú als planetes rocosos del sistema solar interior, a més de ser un element relativament rar a la Terra en general. Tanmateix, igual que a la Terra, el nitrogen i els compostos de nitrogen tenen una gran presència a l'atmosfera dels planetes i satèl·lits que en tenen.

Molts compostos d'importància industrial, com ara l'amoníac, l'àcid nítric, els nitrats orgànics (propergols i explosius) i els cianurs, contenen nitrogen. L'enllaç extremament fort del nitrogen elemental domina la química del nitrogen, fent que resulti difícil tant pels organismes com per la indústria transformar l'N₂ en compostos útils, i alliberant grans quantitats d'energia quan aquests composts es cremen o es degraden en gas nitrogen. L'amoníac i els nitrats produïts sintèticament són importants fertilitzants industrials. Els nitrats fertilitzants són contaminants que tenen un paper clau en l'eutrofització dels sistemes aquàtics.

A part dels seus usos principals com a fertilitzants i estocs d'energia, el nitrogen forma compostos orgànics versàtils. El nitrogen forma part de materials tan diversos com el kevlar i la súpercola de cianoacrilat. El nitrogen és part integral de molècules de totes les grans classes de medicament, incloent-hi els antibiòtics. Molts medicaments imiten o són profàrmacs de molècules de senyalització que contenen nitrogen. Per exemple, la nitroglicerina i el nitroprussiat, ambdós nitrats orgànics, controlen la pressió sanguínia en metabolitzar-se en monòxid de nitrogen natural. Els alcaloides vegetals (que sovint són substàncies de defensa) contenen nitrogen per definició. Així doncs, molts fàrmacs importants que contenen nitrogen, com ara la cafeïna i la morfina, són o bé alcaloides o mímics sintètics que actuen (igual que molts alcaloides vegetals) sobre els receptors dels neurotransmissors dels animals (per exemple, les amfetamines sintètiques).

El nitrogen és present en tots els éssers vius. És un element constituent dels aminoàcids, i per tant de les proteïnes, així com dels àcids nucleics (l'ADN i l'ARN). El cos humà conté aproximadament un 3% de nitrogen per pes. Es tracta del quart element més abundant al cos després de l'oxigen, el carboni i l'hidrogen. El cicle del nitrogen és el moviment d'aquest element de l'aire cap a la biosfera i compostos orgànics i de retorn a l'atmosfera.
Error de citació: Existeixen etiquetes <ref> pel grup «lower-alpha» però no s'ha trobat l'etiqueta <references group="lower-alpha"/> corresponent.