Nombre d'Avogadro

Lorenzo Romano Amedeo Carlo Avogadro (1776–1856), comte de Quaregna e Cerreto.

El nombre d'Avogadro, o constant d'Avogadro, (símbol NA o L) és una constant física fonamental que representa el nombre d'entitats elementals que hi ha en un mol.

La constant d'Avogadro es pot aplicar a qualsevol entitat elemental: àtoms, molècules, ions, electrons, protons, neutrons, altres partícules, grups d'àtoms, etc. Correspon al nombre d'àtoms o molècules necessari per aplegar una massa o quantitat de matèria equivalent a la massa atòmica relativa o molecular en grams d'aquest material. Per exemple, la massa atòmica relativa del ferro és 55,847; per tant, NA àtoms de ferro tenen una massa de 55,847 grams.

El nom de nombre d'Avogadro fou emprat per primer cop en un article del 1909[1] per part del físic francès Jean Perrin (1870–1942) en el qual el determinava a partir d'unes mesures experimentals del moviment brownià basant-se en una teoria del 1905 del físic alemany Albert Einstein (1879–1955),[2] i en record del científic italià Amedeo Avogadro (1776–1856).[3]

La constant d'Avogadro permet establir balanços detallats en els càlculs basats en equacions químiques, a partir de la seva relació amb la unitat de quantitat de substància, el mol: . És un factor que permet convertir quantitats microscòpiques en quantitats macroscòpiques tant a l'electromagnetisme com a la termodinàmica. Així relaciona la càrrega de l'electró, , microscòpica, amb la càrrega elèctrica macroscòpica mitjançant la relació , on és la constant de Faraday, connecta la termodinàmica estadística amb la termodinàmica a través de l'expressió , on és la constant dels gasos i la constant de Boltzmann. La constant molar de Planck es pot determinar fàcilment per mesura de la constant de Rydberg on és la constant d'estructura fina, és la massa molar de l'electró, la velocitat de la llum i la constant de Planck, per tant la mesura precisa de la constant d'Avogadro permet determinar amb precisió la constant de Planck.[4]

  1. Perrin, J «Mouvement Brownien et réalité moléculaire». Ann. Chim. Phys., 18, 1909, pàg. 5–114..
  2. Einstein, A «[https://web.archive.org/web/20070718202731/http://www.zbp.univie.ac.at/dokumente/einstein2.pdf Die von der Molekularkinetischen Theorie der Wärme Ge- fordete Bewegung von in ruhenden Flüssigkeiten Suspendierten Teilchen]». Ann. Phys., 17, 1905, pàg. 549-560. Arxivat de l'original el 2007-07-18 [Consulta: 9 febrer 2015].
  3. «Some Notes on Avogadro's Number, 6.022 x 10^23». T.A. Furtsch. [Consulta: 9 febrer 2015].
  4. Becker, P.; Bettin, H «The Avogadro constant: determining the number of atoms in a single-crystal 28Si sphere». Phil. Trans. R. Soc. A, 369, 2011, pàg. 3925–3935. DOI: 10.1098/rsta.2011.0222.

From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by Nelliwinne