Platja

Una platja o lido^[1] és una forma de relleu que la geomorfologia defineix com una acumulació sobre la vora de la mar de materials d'una mida que va des de les sorres fins als blocs, passant per les platges de palets (còdols arrodonits pel fregament en rodolar transportats per les ones). Els materials poden ser d'origen orgànic (restes d'esquelets i closques de tipus calcari o silicatat) o inorgànic (procedent de la meteorització de roques).

Les platges es formen per l'acció de les ones i corrents marins que transporten materials a una determinada zona, però són estructures canviants que constantment pateixen aportacions i pèrdues de materials i cal que les aportacions siguin iguals a les pèrdues, o les superin, per tal que es formi la platja i continuï existint. Quan les aportacions de material no poden compensar les pèrdues, la platja desapareix. Això ho podem veure de manera clara a les platges del Maresme, la construcció de ports esportius ha fet que les aportacions de sorra que arribaven transportades pels corrents del nord ja no arribin i vagin desapareixent a poc a poc, i quan hi ha una pèrdua de material important, a causa d'una llevantada per exemple, calen grans aportacions artificials de material per regenerar-les de manera temporal. Perquè en trencar-se l'equilibri natural entre les aportacions i les pèrdues de material no poden existir de manera natural. A Catalunya hi ha 280 km de platges.^[2]