Prefectura de Kyoto

Plantilla:Infotaula geografia políticaPrefectura de Kyoto
京都府 (ja) Modifica el valor a Wikidata
Imatge

HimneThe Song of Kyo (en) Tradueix (22 març 1984) Modifica el valor a Wikidata

Símbol oficialClavell
Kitayama Sugi (en) Tradueix (arbre)
Prunus pendula (flor)
Baldriga ratllada (ocell) Modifica el valor a Wikidata
Sobrenom文化首都 Modifica el valor a Wikidata
EpònimKyōto Modifica el valor a Wikidata
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 35° 01′ 16″ N, 135° 45′ 20″ E / 35.02103°N,135.75558°E / 35.02103; 135.75558
EstatJapó Modifica el valor a Wikidata
CapitalKyoto Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població2.563.192 (2021) Modifica el valor a Wikidata (555,74 hab./km²)
Idioma oficialjaponès Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície4.612,2 km² Modifica el valor a Wikidata
Aigua1 % Modifica el valor a Wikidata
Banyat permar del Japó Modifica el valor a Wikidata
Punt més altmont Minako (971,51 m) Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
Anterior
Creació19 juny 1868 Modifica el valor a Wikidata
Organització política
Òrgan executiugovern de la prefectura de Kyōto Modifica el valor a Wikidata
• Governador Modifica el valor a WikidataTakatoshi Nishiwaki (en) Tradueix (2018–) Modifica el valor a Wikidata
Òrgan legislatiuAssemblea Prefectural de Kyōto , (Escó: 60) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Identificador descriptiu
Fus horari
ISO 3166-2JP-26 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb
Shaanxi (1983–)
Daérah Istiméwa Yogyakarta (1985–)
Oklahoma (1985–)
óblast de Leningrad (1994–)
Edimburg (1997–)
Occitània (2015–)
Quebec (2016–) Modifica el valor a Wikidata
Patrimoni de la Humanitat  
Tipus  → Àsia-Oceania insular
Data1994 (18a Sessió)
Identificador688

Lloc webpref.kyoto.jp Modifica el valor a Wikidata
Facebook: kyotopref Twitter (X): KyotoPrefPR Youtube: UChfHtb7DwXq6TOaRyNkac8w Modifica el valor a Wikidata

La Prefectura de Kyoto (京都府; Kyōto-fu en japonés), literalment en català Prefectura Urbana de Kyoto, és una prefectura a la regió de Kinki, a l'illa de Honshu, Japó.[1] La prefectura de Kyoto té una població de 2.581.570 (2020) i una extensió geogràfica de 4.612 km². Kyoto limita amb la prefectura de Fukui al nord-est, amb la prefectura de Shiga a l'est, amb la prefectura de Mie al sud-est, amb la prefectura de Nara i Osaka al sud i amb la prefectura de Hyogo a l'oest.

Kyoto és la capital i el municipi més gran de tota la prefectura, juntament amb altres de gran població com Uji, Kameoka o Maizuru.[2] La prefectura de Kyoto es troba a la costa de la mar del Japó i s'estén al sud-est a través de la península de Kii, cobrint així les antigues províncies de Yamashiro, Tanba i Tango. La prefectura se centra al voltant de l'antiga capital imperial del Japó, Kyoto, i es tracta d'una de les dues úniques prefectures juntament amb Osaka que fan servir la denominació fu i no ken, com la resta de les prefectures. La ciutat de Kyoto ha fet de la prefectura del mateix nom una de les destinacions turístiques preferides tant pel turisme nacional japonés com per l'internacional, amb un 21 per cent del territori prefectural declarat parc natural. La zona sud de la prefectura de Kyoto forma part de l'Àrea metropolitana d'Osaka-Kobe-Kyoto, la segona àrea metropolitana amb més població del Japó després de l'àrea metropolitana de Tòquio i és una de les regions amb més producte interior brut de tot el món.

Kyoto es va establir com a prefectura l'any 1868 com a unió de la província de Tango, la província de Yamashiro i la província de Tanba. En l'àmbit polític, des de l'any 2019 la prefectura està governada per una coalició parlamentària entre conservadors (PLD), centre-esquerra (PDC), demobudistes (Kōmeitō) i el PRK, romanent únicament a l'oposició el PCJ. Des de 2018 el governador de la prefectura és en Takatoshi Nishiwaki, independent conservador.

  1. Nussbaum, Louis-Frédéric. (2005). "Kyoto-fu" in Japan Encyclopedia, p. 587, p. 587, a Google Books; "Kansai" in Japan Encyclopedia, p. 477, p. 477, a Google Books
  2. Nussbaum, "Kyoto" in Japan Encyclopedia, pp. 565-587, p. 585, a Google Books

From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by Nelliwinne