Back Pronome débil en catalán AST Catalan personal pronouns English Pronombre débil en catalán Spanish Личные местоимения в каталанском языке Russian
Els pronoms febles són aquells pronoms que es fan servir per substituir un complement o una expressió.[1] Tots són monosíl·labs, ja que altrament no podrien ser àtons, puix que en català només poden ser àtons els mots monosil·làbics. Que siguin àtons o febles vol dir que sempre es pronuncien formant bloc amb el verb que complementen; sempre l'han d'acompanyar, és a dir, sempre s'han de situar immediatament davant o darrere, mai no van sols ni acompanyen cap altre element de la frase. El conjunt format pel verb i el pronom o pronoms febles que el segueixen es pronuncia amb un únic accent tònic (el del verb); en canvi, el pronom o pronoms febles que precedeixen el verb es pronuncien formant bloc amb el mot que tenen al davant o bé amb el verb. Sigui com sigui, els clítics (excepte en les variants dialectals del mallorquí i del rossellonès) no tenen mai accent: per això es diu, doncs, que són febles o àtons. Els pronoms donen al text agilitat, claredat i cohesió.[2]
Els pronoms febles de la llengua catalana són els següents:
|
|
- ↑ «Versió electrònica de la Gramàtica de la llengua catalana, apartat "12. La morfologia dels pronoms personals"». Arxivat de l'original el 2012-06-20. [Consulta: 23 març 2012].
- ↑ Jaume., Macià i Guilà,. Faci'ls fàcils : els pronoms febles : mètode pràctic per aprendre a usar bé els pronoms febles del català. Barcelona: Teide, 1992. ISBN 9788430733712. Arxivat 2024-06-13 a Wayback Machine.