Back Protestantisme Afrikaans Protestantismus ALS ፕሮቴስታንት Amharic Protestantismo AN بروتستانتية Arabic لپروطيسطانطية ARY بروتيستانتيه ARZ Protestantismu AST Протестантизм AV Protestantlıq Azerbaijani
  | |
| Epònim | Protesta d'Espira |
|---|---|
| Dades | |
| Tipus | Família confesional cristiana |
| Religió | cristianisme |
| Història | |
| Separat de | Església Catòlica |
| Creació | 10 novembre 1517 (Gregorià) |
| Format per | |
El protestantisme és una branca del cristianisme que agrupa diverses denominacions cristianes i generalment es refereix a aquelles que es van separar de l'Església catòlica arran de la Reforma del segle xvi, les derivades d'aquestes i també aquelles que hi comparteixen doctrines o ideologies similars.
El protestantisme és molt divers i és bastant més heterogeni que l'Església catòlica i l'Església ortodoxa (les altres dues branques del cristianisme), tant des del punt de vista teològic com l'eclesiàstic.[1] El protestantisme no compta amb una autoritat suprema ni té unitat estructural.[1] Els protestants van desenvolupar la idea de l'«Església invisible», que es contraposa a la posició catòlica, que veu a l'Església catòlica l'única Església veritable, fundada per Jesús.
A causa de la diversitat de grups que es van sumar al protestantisme i les seves diferències doctrinals, no es correspon amb el model d'una sola església ni una doctrina homogènia. Malgrat les coincidències originals expressades principalment en les Cinc Solas, fins i tot en els seus orígens, no es podria parlar d'un moviment sòlidament uniforme en aquest aspecte. El protestantisme habitualment s'expressa en tres tipus de moviments o congregacions:
- Aquell que es correspon a esglésies històriques de caràcter nacional, com l'Església d'Anglaterra (anglicanisme) al Regne Unit i l'àmbit de les seves colònies, les esglésies luteranes a Alemanya i Escandinàvia, i les esglésies calvinistes (reformats i presbiterians) a Suïssa, Països Baixos i Escòcia. (Les esglésies metodistes i algunes esglésies baptistes, encara que sense caràcter nacional, són agrupades en aquest primer tipus).
- Aquell que es correspon a esglésies històriques de caràcter congregacional, com les esglésies congregacionalistes, les esglésies puritanes, les esglésies anabaptistes (mennonisme, germans) i la majoria d'esglésies baptistes; o a esglésies evangèliques, de caràcter lliure i generalment calvinistes, encara que anabaptistes. Solen dir-se esglésies de la segona reforma.
- Aquell que es correspon a moviments pentecostals o carismàtics, sorgits de diverses esglésies protestants o sense continuïtat històrica.
Hi ha aproximadament 801 milions de protestants, un 37% del total de cristians.[2]
- ↑ 1,0 1,1 Hillerbrand, Hans Joachim (2004). Encyclopedia of Protestantism: 4-volume set. Oxford: Routledge.
- ↑ «Wayback Machine», 05-08-2013. Arxivat de l'original el 2013-08-05. [Consulta: 16 juliol 2021].