Racisme

Esclavitud al Brasil, Debret

El racisme és el fet d'afirmar que la gent de diferents ètnies difereix en valor, que llurs diferències poden ser amidades o catalogades jeràrquicament, i que en resulta l'avantatge econòmic, polític i social d'un grup en relació als altres.

Històricament, el racisme ha servit per a justificar l'imperialisme, l'esclavitud i el genocidi de pobles sencers. El racisme sol estar relacionat amb l'etnocentrisme i el xovinisme cultural. La creença que el caràcter i les habilitats dels individus estan correlacionades amb la seva raça no és necessàriament racisme, atès que aquesta diferència pot afirmar-se sense implicar una falta d'equitat de valor. Però l'aplicació d'aquesta creença al bregar amb membres d'aquesta raça, especialment sense prendre en compte les variacions dintre de les "races", és conegut com a prejudici racial. El racisme és generalment un terme aplicat a les accions d'un grup dominant en una societat sobre els altres. Els grups més febles tenen menys probabilitats de manifestar racisme públicament en contra d'un grup més poderós per raons pràctiques. Atorgar o retenir drets o privilegis basant-se en la raça o refusar associar-se amb persones per la seva raça es coneix com a discriminació racial.

El mateix terme 'racisme' és confús. Les primeres classificacions de raça, com va fer Linnaeus en el seu moment, sostenien que havia quatre races: la blanca (europea); la negra (africana); la vermella (americana) i la groga (asiàtica). Amb posterioritat alguns antropòlegs van proposar altres classificacions, basades en combinacions de les seves característiques. Així, segons el proponent, es van arribar a trobar fins a vint-i-nou races. Altres autors més actuals, formen solament tres grans grups humans: caucasoides, mongoloides i negroides, que es descompondrien, al seu torn, en múltiples races i sub-races. Ara comença a acceptar-se més el criteri ètnic i no pas el racial per a classificar a l'home i el seu comportament social. En els escrits del mateix Charles Darwin (editats a Londres en 1838) contenen apreciacions que avui es consideren 'racistes', com aquesta descripció dels indis 'fueguinos' (yámanas): "Les criatures més abjectes i miserables que mai hagués vist" (...) "empastifaven de blanc els seus rostres repel·lents, la seva pell era bruta i greixosa, els seus cabells un embull, les seves veus eren dissonants, el seu idioma inarticulat, els seus gestos violents, mancats de dignitat" (...) "el seu instint mereix ser comparat amb el de l'animal".

Cartell anunciant un servei públic reservat als blancs a Sud-àfrica durant l'Apartheid

Els reconeixia, això sí, algunes qualitats: "... eren hàbils per a la caça i la pesca" i tenien una "notable capacitat per a imitar els gestos dels anglesos i repetir les seves frases". Com diu un estudiós en el tema: "Però imitar no és aprendre, i remet a l'instint animal, més que a l'humà".

Així, amb aportacions d'aquest tipus, va forjar-se el racisme modern, amb pretensions "científiques". Ja deixaven de ser prejudicis, passant a la categoria de 'irrefutables proves científiques'. Darwin condemnava als indis a una sort de "subespècie" destinada, segons el seu parer, probablement a desaparèixer. Efectivament, els indis que Darwin havia estudiat es van extingir, però no per les suposades debilitats biològiques dels autòctons, sinó a conseqüència de l'acció dels conquistadors en aquelles terres.

Una curiosa, per no dir divertida tesi, va ser oferta per Jeff Hanks, un missioner d'una comunitat de l'església Mormona dels Estats Units. "Jo no sóc racista, però la nostra doctrina considera que els negres són éssers que tenen aquest color de pell a causa de la seva imperfecció. Quan es vagin purificant aniran tornant-se blancs. De la mateixa manera, els blancs que no són bons es reencarnen amb la pell fosca, fins i tot completament negra."

La UNESCO va donar clara doctrina: "Els grups nacionals, religiosos, geogràfics, lingüístics i culturals no coincideixen necessàriament amb els grups racials i els aspectes culturals d'aquests grups no tenen cap relació demostrable amb els caràcters propis de la raça". Es defineix llavors la identitat ètnica com una versió no biològica de la identitat racial: es tracta, en el cas dels individus, d'una actitud personal positiva d'integració amb un grup amb el qual es comparteixen característiques socioculturals i lingüístiques. Els estudis biològics han destruït totes les concepcions "científiques" del racisme. Malauradament, encara queden molts exponents d'aquestes teories "científiques" que es neguen a veure la realitat.

A la major part del món han quedat marginades les idees simplistes sobre "races humanes pures", el determinisme genètic dels caràcters racials, les jerarquies racials, i la idea que el mestissatge produïx degradació física i moral. En l'actualitat, les argumentacions per a justificar les pràctiques agressives posen l'accent en les diferències culturals. Sota aquesta premissa es persegueix a grups dels quals, les formes de vida, tradicions i costums es consideren distintes, més primitives o inferiors que les del país receptor d'immigrants, o del grup dominant en la societat. Les actituds segregacionistes i xenòfobes acaben, a la pràctica, per confondre el racisme pròpiament dit, amb les diferències culturals.

Algunes vegades racisme es refereix a creences, pràctiques i institucions que discriminen contra la gent sobre la base de la seva agrupació racial percebuda o afirmada. Hi ha una opinió creixent, però una mica controvertida, que el racisme és un sistema d'opressió, una xarxa de creences racistes (ja siguin aquestes explícites, tàcites o inconscients), pràctiques, organitzacions i institucions que es combinen per a discriminar i marginalitzar una classe de persones que comparteixen la mateixa designació racial, basant-se en aquesta designació. També es diu racisme a la pseudociència, com doctrina antropològica o ideologia política, que defensa l'existència de diverses races d'éssers humans i la inferioritat d'unes respecte a unes altres. En alguns països es diu que les acusacions de racisme provenen dels simpatitzants del relativisme cultural i el políticament correcte per a estigmatitzar als seus adversaris a causa de l'associació entre racisme i la violència extrema viscuda en parts del Segle XX. Des de l'últim quart del Segle XX, hi ha hagut pocs, en els països desenvolupats, que es descriuen a si mateixos com racistes, de manera que la identificació d'un grup o persona com racista és gairebé sempre controvertit. El racisme és vist per molts com un afrontament a la dignitat humana bàsica i una violació dels drets humans. Un elevat nombre d'acords internacionals han tractat d'acabar amb el racisme. Les Organització de les Nacions Unides utilitza una definició de discriminació racial assentada en la Declaració sobre l'eliminació de totes les formes de discriminació racial

No existeix consens entre els historiadors respecte a quan va emergir el concepte de "raça". Alguns pensen que aspectes de la idea sempre han existit entre els humans, mentre que uns altres ho situen com un concepte separat a la desconfiança general en les "diferències" (en aquest cas hauria sorgit en l'Era dels descobriments o inclusivament tot just al segle xix). En tot cas, molt abans que es formés qualsevol tipus d'estigma ja es practicava la divisió de la gent en grups distintius, generalment a partir de característiques anatòmiques externes o suposat origen geogràfic, així com teories sobre com "classificar" aquestes races entre si, o quantes n'hi havia.


From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by Nelliwinne