Responsabilitat civil

La responsabilitat civil^[1] és l'obligació que recau sobre una persona de reparar el mal que ha causat a un altre, sigui en naturalesa o bé per un equivalent monetari, habitualment mitjançant el pagament d'una indemnització de perjudicis. Díez-Picazo defineix la responsabilitat com «la subjecció d'una persona que vulnera un deure de conducta imposat en interès d'un altre subjecte a l'obligació de reparar el dany produït».^[2]

Tot i que la persona que respon sol ser la causant del dany, és possible que es faci responsable a una persona diferent de l'autor del dany, cas en el qual es parla de «responsabilitat per fets aliens», com passa, per exemple, quan als pares se'ls fa respondre dels danys causats pels seus fills o al propietari del vehicle dels danys causats pel conductor amb motiu de la circulació. Díez-Picazo defineix la responsabilitat com «la subjecció d'una persona que vulnera un deure de conducta imposat en interès d'un altre, subjecte a l'obligació de reparar el mal produït».^[2] Encara que la persona que respon sol ser la causant del mal, és possible que es faci responsable a una persona diferent de l'autor del mal, cas en el qual es parla de «responsabilitat per fets aliens», com ocorre, per exemple, quan als pares se'ls fa respondre dels danys causats pels seus fills o al propietari del vehicle dels danys causats pel conductor amb motiu de la circulació .^[3]

La responsabilitat civil pot ser contractual^[4] o extracontractual.^[5] Quan la norma jurídica violada és una llei (en sentit ampli), es parla de responsabilitat extracontractual, la qual al seu torn pot ser o bé delictual o penal (si el dany causat va ser a causa d'una acció tipificada com a delicte) o quasi-delictual o no dolosa (si el perjudici es va originar en una falta involuntària). Quan la norma jurídica transgredida és una obligació establerta en una declaració de voluntat particular (contracte, oferta unilateral, etcètera), es parla llavors de responsabilitat contractual.