Back Richard Feynman Afrikaans ሪቻርድ ፋይንማን Amharic Richard Feynman AN ريتشارد فاينمان Arabic ريتشارد فاينمان ARZ ৰিচাৰ্ড ফাইনমেন Assamese Richard Feynman AST Riçard Feynman Azerbaijani ریچارد فاینمن AZB Рычард Філіпс Фейнман Byelorussian
Richard Feynman (anglès: Richard Phillips Feynman) (pronunciació en : /ˈfaɪnmən/) (Far Rockaway, 11 de maig de 1918 - Centre Mèdic Ronald Reagan, UCLA, 15 de febrer de 1988) fou un físic nord-americà, considerat com un dels més importants del segle xx. El seu treball en electrodinàmica quàntica li va valer el Premi Nobel de Física l'any 1965 compartit amb els físics nord-americà Julian Schwinger i japonès Sin-Itiro Tomonaga.[1]
Feynman era i segueix sent una figura popular no només per la seva habilitat com a conferenciant i professor sinó també per la seva excentricitat i esperit lliure mostrats en llibres com: Surely You're Joking, Mr. Feynman! (Deu estar de broma, Sr. Feynman!)[2] i d'altres de gran èxit. A més de la seva carrera acadèmica, Feynman va ser un professor admirat i un talentós músic amateur. En la seva carrera també va col·laborar en el Projecte Manhattan, en què es va desenvolupar la bomba atòmica americana. Durant aquell temps Feynman va estar a càrrec de la divisió de càlcul del projecte i va aconseguir construir un sistema de càlcul massiu a partir de màquines IBM. Al llarg d'aquest període, també va estar encarregat de supervisar la seguretat de les plantes d'enriquiment d'urani.
Entre 1950 i 1988, Feynman va treballar a l'Institut Tecnològic de Califòrnia, Caltech, en el lloc de Richard Chase Toleman Professor of Theoretical Physics, encarregat de l'ensenyament de física teòrica.
Al llarg de la seva vida, Feynman va rebre nombrosos premis, incloent el Premi Albert Einstein (Princeton, 1954) i el Premi Lawrence (1962). També va ser membre de la Societat Americana de Física, de l'associació americana per al progrés de la ciència, la National Academy of Sciences, i va ser elegit com a membre estranger de la Royal Society el 1965. Feynman també és considerat com una de les figures pioneres de la nanotecnologia i una de les primeres persones a proposar la realització futura dels ordinadors quàntics.
Entre els seus treballs més importants destaca la introducció dels diagrames de Feynman, una forma intuïtiva de visualitzar les interaccions de partícules atòmiques en electrodinàmica quàntica mitjançant aproximacions gràfiques en el temps.
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1965» (en anglès). Nobel Prize. [Consulta: 7 juliol 2016].
- ↑ Es fa servir aquesta traducció a: Diaz-Marcos, Jordi «Hi ha gaire espai allà al fons?: les màquines moleculars». Viatge a Nanoland (Divulcat.cat). Enciclopèdia Catalana, 23-03-2018 [Consulta: 28 març 2020].