L'amistat de Bunsen amb Kirchhoff, iniciada l'any 1850 a Breslàvia, va originar grans resultats científics.
Va descobrir el cesi i el rubidi amb el seu espectroscopi.[2] Bunsen era el més jove dels quatre fills de Christian Bunsen (1770-1837), Cap de Biblioteca i professor de Filologia Moderna de la Universitat de Göttingen. La bunsenita és un mineral de la classe dels òxids que s'anomena d'aquesta manera en honor seu.[3]
↑Asimov, Isaac. «Bunsen, Robert Wilhelm von». A: Enciclopedia biográfica de ciencia y tecnología: la vida y la obra de 1197 grandes científicos desde la antigüedad hasta nuestros dias (en castellà). Nueva edición revisada. Madrid: Ediciones de la Revista de Occidente, 1973, p. 303. ISBN 8429270043.