Rodes (ciutat)

Rodes

Localització
36° 26′ N, 28° 13′ E / 36.43°N,28.22°E / 36.43; 28.22
Estat	Grècia
Administració descentralitzada	administració descentralitzada de l'Egeu
Regió	Egeu Meridional
Unitat perifèrica	Rodes
Municipi	Municipi de Rodes
Capital de	Rodes Municipi de Rodes
Població humana
Població	54.562 (2021) (2.800,78 hab./km²)
Geografia
Superfície	19,481 km²
Altitud	10 m
Identificador descriptiu
Codi postal	85100
Prefix telefònic	2241
Altres
Agermanament amb	Àvila Rhode Island Puebla de Zaragoza Roses Gotland New Braunfels Pisa Mallorca Ialta Conches-en-Ouche Visby La Valletta Perth (1984–) Ciutat de Perth (1984–)

Ciutat Medieval de Rodes
Interior del Palau de Rodes
Dades
Tipus	Centre històric i Patrimoni de la Humanitat
Característiques
Superfície	65,85 ha
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Municipi de Rodes (Grècia)
Localització	Rodes
Patrimoni de la Humanitat
Tipus	Patrimoni cultural  → Europa-Amèrica del Nord
Data	1988 (12a Sessió), Criteris PH: (ii), (iv) i (v)
Identificador	493
Jaciment arqueològic catalogat de Grècia

Rodes és una ciutat de Grècia, a l'illa de Rodes, capital de la prefectura del Dodecanès. Té uns 55.000 habitants. El municipi cobreix una àrea de quasi 20 km².

La ciutat de Rodes fou fundada el 408 aC a l'extrem nord de l'illa, sobre un pla regular creat per l'arquitecte Hipòdam, constructor de les muralles del Pireu. Fou construïda com un amfiteatre irradiant des de la costa i protegida per muralles i torres, amb dos excel·lents ports; l'acròpoli era al sud-oest. Tenia també teatre, gimnàs i altres edificis públics.

L'estàtua del Colós o estàtua d'Hèlios, obra de Cares de Lindos (que va trigar 12 anys, i va tenir un cost de 300 talents) era a l'entrada d'un dels ports. El 224 aC va caure a causa d'un terratrèmol, i encara que Ptolemeu d'Egipte va prometre diners per restaurar l'obra, la predicció desfavorable d'un oracle ho va impedir. Els fragments foren venuts pels àrabs (després del 672) a un mercader jueu, que va usar 900 camells per portar les restes, i en va fondre el metall.

No va ser mai una ciutat gaire gran. El 405 aC, durant el setge de Demetri Poliorcetes a la ciutat, només tenia 6.000 homes hàbils per combatre.

Tot i així, va ser lloc de naixement de molts personatges notables com Paneci, Estràtocles, Andrònic, Eudem, Hierònim, Pisandre i Símmies; d'altres com Posidoni, Dionís Trax i Apol·loni Rodi van viure a la ciutat i a l'illa molt de temps.

Tiberi, abans de ser emperador, hi va viure en un virtual exili.

A l'edat mitjana, la presència dels Cavallers de Sant Joan de Jerusalem li va donar el seu aspecte actual, amb la gran fortalesa a la vora del port i el palau del gran mestre al costat. La dominació otomana també va servir per a la construcció d'algunes mesquites, de les quals encara se'n pot veure algun minaret a la ciutat moderna.

Al centre de la ciutat actual hi ha el nucli antic, dedicat completament al turisme a la vora del port de Mandraki. El forma la ciutat medieval, amb carrers empedrats, les fortaleses i edificis antics reformats, i alguna mesquita. Cal esmentar-ne les muralles i fortaleses, el Palau dels Gran Mestres de l'Orde (destruït per una explosió el 1856 i reconstruït pels italians el 1940), l'Hospital (avui Museu Arqueològic), diverses fonts, el Mercat, el Palau de l'Arquebisbe, l'església de l'Anunciació i altres, l'edifici de Correus, l'Ajuntament, el Teatre, la seu del Govern i l'Institut de Biologia Marina. La ciutat vella és tota plena de botigues on treballen sis mil persones i es venen tota classe de records, amb el centre comercial al carrer de Sokratos. La ciutat medieval de Rodes ha estat declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

La resta de la ciutat està formada per carrers i edificis moderns, amb molts parcs, però sense cap cosa especial que la distingeixi d'una altra ciutat. A la ciutat moderna s'hi ven or, joies i artesania, sobretot a les carreteres que porten a les platges.