Sans soleil ![]() | |
---|---|
Fitxa | |
Direcció | Chris Marker ![]() |
Protagonistes | |
Producció | Chris Marker ![]() |
Guió | Chris Marker ![]() |
Música | Chris Marker ![]() |
Muntatge | Chris Marker ![]() |
Distribuïdor | Netflix ![]() |
Dades i xifres | |
País d'origen | França ![]() |
Estrena | 28 octubre 1983 ![]() |
Durada | 100 min i 103 min ![]() |
Idioma original | francès ![]() |
Rodatge | San Francisco, Islàndia i París ![]() |
Color | en color ![]() |
Descripció | |
Gènere | documental ![]() |
Lloc de la narració | Japó ![]() |
![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
Sans Soleil (pronunciació francesa: [sɑ̃ sɔ.lɛj], "Sense sol") és un documental francès de 1983, dirigit i produït per Chris Marker. És una reflexió entorn la naturalesa de la memòria humana i la seva incapacitat per recordar certs contextos i matisos que acaben afectant la percepció de les històries. El títol Sans Soleil prové del cicle de cançons per veu i piano Sense Sol, de Modest Mussorgsky "tot i que només un fragment breu d'aquest cicle (un passatge de 'Sur le fleuve', l'última cançó del cicle, el qual es concerneix amb mort) pot ser escoltat a la pel·lícula.".[1] Sans Soleil consiteix en un conjunt de "stock footage," tant de clips d'espectacles i pel·lícules japoneses, com d'imatges documentals rodades pel mateix Marker.
Sans Soleil és sovint considerada una de les millors pel·lícules de la història. En una enquesta de 2014 de Sight and Sound, els crítics cinèfils van votar Sans Soleil com la tercera millor pel·lícula documental de tots els temps.[2]