Back Selene Afrikaans سيليني Arabic Selene AST Selena Azerbaijani Selene BAR Selene BCL Селена Byelorussian Сэлена BE-X-OLD Селена Bulgarian সেলেনে Bengali/Bangla
Σελήνη  | |
|---|---|
 Estàtua romana de la deessa Selene. | |
| Tipus | deessa deïtat grega divinitat lunar |
| Context | |
| Mitologia | Religió a l'antiga Grècia |
| Dades | |
| Gènere | femení |
| Família | |
| Parella | Endimió, Hèlios i Zeus |
| Mare | Tia i Basileia |
| Pare | Hiperíon |
| Fills | Ersa, Lleó de Nemea, Nemea, Pàndia, Narcís i Menae (en)  |
| Germans | Eos i Hèlios |
| Altres | |
| Domini | Lluna |
| Equivalent | Luna, Diana i Lluna |
En la mitologia grega, Selene (en grec antic: Σελήνη) era una antiga deessa lunar, filla dels titans Hiperió i Teia. La seva equivalent en la mitologia romana era la deessa Luna, qui tenia un temple al mont Aventí construït el segle vi aC, que fou destruït en el gran incendi de Roma en temps de Neró.
El paper de la deessa lunar és principal. Si el nom és grec, està connectat amb selas (llum).[1] Selene acabà essent reemplaçada per Àrtemis, així que els escriptors posteriors la descrivien com una filla de Zeus o de Pal·las. En l'himne homèric a Hermes, amb la seva patrilinealitat característicament insistent, és la «brillant Selene, filla de Pal·las, fill de Megamedes».
En la genealogia divina tradicional, Hèlios és el seu germà: després que ell acabés el seu viatge pel cel, Selene comença el seu quan la nit cau sobre la terra. Llur germana, Eos, és la deessa de l'alba, qui també va tenir un amant humà: Cèfal.[2]