Sudan

Per a altres significats, vegeu «Sudan (desambiguació)».

Sudan

جمهورية السودان (ar)
Bandera Escut d'armes
Himne	Nahnu Jund Allah Jund Al-watan (en)
Lema	«النصر لنا» La victòria és nostra
Localització
15° N, 32° E / 15°N,32°E / 15; 32
Capital i Ciutat més gran	Khartum
Conté la subdivisió	Estat de Gedarif Estat de Kassala Gezira Gharb Darfur Janob Darfur Khartum Kordofan del Nord Kordofan del Sud Nahr an-Nil Nil Blanc (oc) Nil Blau Sennar Shamal Darfur estat de la Mar Roja estat del Nord
Població humana
Població	40.533.330 (2017) (21,49 hab./km²)
Gentilici	sudanès, sudanesa
Idioma oficial	àrab anglès
Geografia
Part de	Àfrica del Nord
Superfície	1.886.068 km²
Aigua	5%
Punt més alt	Deriba (3.042 m)
Punt més baix	mar Roja (0 m)
Limita amb	Sudan del Sud Bir Tawil Líbia Eritrea Egipte República Centreafricana Etiòpia Orient Mitjà Txad Kenya (–2011) República Democràtica del Congo (–2011) Uganda (–2011)
Dades històriques
Anterior	Sudan Angloegipci
Creació	1r gener 1956
Organització política
Forma de govern	república federal
• Cap d'estat	Abdel Fattah Abdelrahman Burhan (2019–)
• Primer ministre	Abdalla Hamdok (2019–)
Òrgan legislatiu	Parlament del Sudan ,
Membre de	Fons Àrab per al Desenvolupament Econòmic i Social Fons Monetàri Àrab African Groundnut Council (en) ../... 25+
PIB nominal	34.229.513.775 $ (2021)
Moneda	lliura sudanesa
Identificador descriptiu
Fus horari	UTC+02:00
Domini de primer nivell	.sd
Prefix telefònic	+249
Telèfon d'emergències	999
Codi país	SD
Lloc web	sudan.gov.sd…

El Sudan (àrab: السودان, as-Sūdān), oficialment República del Sudan^[1][2] (àrab: جمهورية السودان, Jumhūriyyat as-Sūdān) és un estat sobirà de la part nord-oriental de l'Àfrica. Limita amb Egipte al nord, amb la mar Roja al nord-est, amb Eritrea i Etiòpia a l'est, amb Sudan del Sud al sud, amb la República Centreafricana al sud-oest, amb el Txad a l'oest i amb Líbia al nord-oest. La seva capital és Khartum.^[3] El riu més llarg del món, el Nil, divideix el país en una part occidental i una d'oriental.^[4]
Quant als gentilicis, els habitants d'aquest país s'anomenen: sudanès, sudanesa, sudanesos, sudaneses.^[5]

Sudan és la llar d'una de les civilitzacions principals contínues més antigues del món, amb assentaments històrics i urbans que es remunten a l'any 3000 aC.^[6][7][8] Els sudanesos tenen una llarga història que s'estén des de l'antiguitat, que s'entrellaça amb la història d'Egipte, amb el qual estigué unit políticament en diversos períodes. Després d'independitzar-se del Regne Unit el 1956, Sudan sofrí una guerra civil que es perllongà durant 17 anys i que fou seguida per conflictes ètnics, religiosos i econòmics entre els sudanesos del nord (amb arrels àrabs i nubianes) i els nilòtics cristians i animistes del sud del Sudan.^[9][10] Això conduí a una segona guerra civil el 1983, i a causa dels continus conflictes polítics i militars, Sudan fou sotmès per un cop d'estat sense morts dut a terme pel coronel Omar al-Bashir el 1989, que posteriorment es proclamà President del Sudan.^[11] La segona guerra civil va acabar el 2005 amb un Acord General de Pau, que va suposar la redacció d'una nova constitució^[12] i li va donar autonomia a la que en aquell moment era la regió més al sud del país. En un referèndum dut a terme el gener de 2011,^[13] el sud del Sudan va autodeterminar-se^[14] i passar a constituir-se en la República de Sudan del Sud.^[15] Fins al 2019 el Sudan es va considerar una República Federal democràtica representativa presidencialista, malgrat el conegut internacionalment control del Partit del Congrés Nacional sobre tots els estaments del país. Però l'11 d'abril de 2019, l'exèrcit sudanès va enderrocar el fins llavors president, suspenent la Constitució i prometent eleccions en un termini de dos anys.^[16] El 25 d'octubre de 2021 el president del Consell Sobirà de Transició de Sudan, Abdelfatá al Burhan, va anunciar la dissolució d'aquest organisme, ratificant el cop d'estat perpetrat durant la matinada d'aquest dia, i la detenció del primer ministre Abdalá Hamdok.^[17]

Des del 1989, Sudan experimentà un gran creixement econòmic, implementant reformes macroeconòmiques i acabant finalment la guerra civil amb l'adopció de l'Acord de Naivasha i de la nova constitució l'any 2005, que donà als grups rebels del sud una autonomia limitada que finalment conduí a un referèndum per la independència el 2011.^[18] Sent ric en recursos naturals entre els quals destaca el petroli, l'economia del Sudan és actualment una de les economies amb el creixement més ràpid del món.^[19] La República Popular de la Xina i Rússia són els socis comercials més grans del Sudan.^[20]