Back Ашумер бызшәа Abkhazian Sumeries Afrikaans لغة سومرية Arabic لغه سومريه ARZ Idioma sumeriu AST Сумер мацӀ AV Şumer dili Azerbaijani سومر دیلی AZB Шумерская мова Byelorussian Шумерски език Bulgarian
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
| eme-ĝir, eme-gi | |
|---|---|
| Tipus | llengua morta i llengua antiga  |
| Ús | |
| Parlants | extinta vers l'any 1900 aC, tot i que continuà essent usada com a llengua clàssica durant dos mil·lennis més |
| Parlants nadius | 0 |
| Autòcton de | sud de Mesopotàmia |
| Estat | Parlada antigament a Sumer |
| Classificació lingüística | |
| Llengua aïllada | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | escriptura cuneïforme |
| Codis | |
| ISO 639-2 | sux |
| ISO 639-3 | sux |
| Glottolog | sume1241 |
| IETF | sux |
El sumeri (𒅴𒂠, EME.GIR15, ‘llengua nadiua’) era la llengua dels sumeris, al sud de Mesopotàmia, des d'almenys el 4 mil·lenni aC. Va ser de mica en mica substituït per l'accadi fins a deixar de parlar-se al començament del segon mil·lenni aC. Però va continuar com a llengua religiosa, cerimonial, literària, i científica fins al primer segle dC. Aleshores va ésser oblidat fins al segle xix. És una llengua aïllada, no relacionada ni amb l'accadi (que inclou el babiloni i l'assiri) ni amb l'arameu, totes dues semítiques, ni amb l'elamita.[1]
- ↑ «Sumeri». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.