Back Tègucigalpa ACE Tegucigalpa Afrikaans Tegucigalpa ALS ቴጉሲጋልፓ Amharic Tegucigalpa AN تيغوسيغالبا Arabic تيجوسيجالبا ARZ Tegucigalpa AST Tegucigalpa AVK Tegucigalpa Aymara

Tegucigalpa

Plantilla:Infotaula geografia políticaTegucigalpa
Imatge
Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 14° 06′ 21″ N, 87° 12′ 14″ O / 14.1057°N,87.204°O / 14.1057; -87.204
EstatHondures

Departaments d’Honduresdepartament de Francisco Morazán

MunicipiDistrito Central (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Població humana
Població1.157.509 (2013) Modifica el valor a Wikidata (5.744,46 hab./km²)
Geografia
Superfície201,5 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perCholuteca River (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Altitud990 m Modifica el valor a Wikidata
Creació1578 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal11101 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Altres
Agermanament amb
Lloc webamdc.hn Modifica el valor a Wikidata
Palau presidencial

Tegucigalpa, oficialment Tegucigalpa, Municipio del Distrito Central i abreviat com a Tegucigalpa, M. D. C.[nota 1] és la capital i seu de govern de la República d'Hondures. És una de les ciutats més poblades d'Amèrica Central.

Encara que el 1536 ja era conegut un petit poblat a les ribes de la conca del riu Choluteca pel peculiar nom de Taguzgalpa, és amb l'arribada dels espanyols a la regió, a la recerca de minerals, que es reconeix el 29 de setembre de 1578 com el dia que marca la seva fundació sota el nom de Real de Minas de San Miguel de Tegucigalpa. Tres segles després, el 30 d'octubre de 1880 es converteix en la capital de país, durant la presidència de Marco Aurelio Soto.[1]

Durant la curta existència de la República Federal de Centreamèrica, entre 1824 i 1839, Tegucigalpa fou declarada districte federal i capital dels llavors units El Salvador, Guatemala i Hondures.[2] Després d'aquest fallit intent de preservar una república centreamericana, Hondures torna a ser un país individual i independent i el 30 de gener de 1937 es reforma l'Article 179 de la Constitució d'Hondures de 1936 sota el Decret Núm 53 i s'estableix a Tegucigalpa i Comayagüela com el Districte Central. El 9 del mateix any es ratifica en el Decret Núm 2.[3]

El Districte Central es troba a la regió muntanyosa central d'Hondures, al departament de Francisco Morazán, del qual també n'és la capital. L'àrea metropolitana de Tegucigalpa i Comayagüela es troba en una vall, envoltada per muntanyes i totes dues, sent ciutats bessones, estan geològicament separades per la conca del riu Choluteca.[4] El Districte Central és el municipi més gran i més poblat de Francisco Morazán i el catorzè més gran d'Hondures.[5]

La capital és el centre polític i administratiu del país, on s'ubiquen 23 ambaixades i 16 consolats representant diplomàtica i consularment a 39 països del món.[6][7] És la seu de la majoria de les agències públiques i empreses estatals, entre elles, la ENEE i Hondutel, les companyies nacionals d'energia i telecomunicacions, respectivament.[8] És també la seu de la selecció nacional de futbol i de la Universitat Nacional Autònoma d'Hondures (UNAH). L'aeroport internacional, Toncontín, té fama mundial per la seva pista d'aterratge extremadament curta per a un aeroport de la seva categoria.[9][10]

L'Alcaldia Municipal del Districte Central (AMDC) és l'autoritat governamental de la ciutat i municipi,[11] que és encapçalada per un alcalde i 10 regidors que formen la corporació municipal, òrgan executiu-legislatiu del municipi.[12] Sent capçalera departamental, és la seu del governador polític departamental de Francisco Morazán.

La infraestructura de la capital no ha crescut al mateix ritme que el creixement demogràfic.[13][14] La manca de planificació adequada,[15] la densa i desordenada urbanització als quals cal sumar la pobresa i la delinqüència, són xacres de la vida quotidiana.[16][17] Les principals vies de circulació pateixen nombrosos embussos diaris ja que la xarxa viària no dona l'abast.[18] Tant el govern nacional com el municipal han desenvolupat projectes per incrementar la infraestructura i reduir la pobresa a la ciutat.[19][20]


Error de citació: Existeixen etiquetes <ref> pel grup «nota» però no s'ha trobat l'etiqueta <references group="nota"/> corresponent.

  1. ↑ Secoff. «Municipio de Tegucigalpa y Distrito Central». angelfire.com, 13-03-2005. [Consulta: 20 juliol 2013].
  2. ↑ Asamblea Nacional Constituyente. «Còpia arxivada». archivado 30 de marzo de 2006. Ministerio Público de Honduras, 09-09-1921. Arxivat de l'original el 2010-09-25. [Consulta: 13 abril 2021].
  3. ↑ Asamblea Nacional Constituyente. «Constitución Política de 1936-Decreto 53». archivado 05 de diciembre de 2000. Ministerio Público de Honduras, 30-01-1937. Arxivat de l'original el 24 de març de 2014. [Consulta: 20 juliol 2013].
  4. ↑ Operadores de Turismo Receptivo de Honduras. «Còpia arxivada». OPTURH.com, 11-01-2010. Arxivat de l'original el 2013-11-13. [Consulta: 13 abril 2021].
  5. ↑ Secretaría de Estado del Despacho Presidencial. «Còpia arxivada». ProjectoHonduras.com, 09-10-2010. Arxivat de l'original el 2013-11-13. [Consulta: 13 abril 2021].
  6. ↑ Fundación para la Inversión y Desarrollo de Exportaciones (FIDE). «Còpia arxivada». hondurasinfo.hn, 03-04-2009. Arxivat de l'original el 2013-06-16. [Consulta: 13 abril 2021].
  7. ↑ Editor en GoAborad.com. «Embajadas» (en anglès). GoAbroad.com, 11-03-2011. [Consulta: 20 juliol 2013].
  8. ↑ Fundación para la Inversión y Desarrollo de Exportaciones (FIDE). «Còpia arxivada». hondurasinfo.hn, 03-04-2009. Arxivat de l'original el 2013-06-16. [Consulta: 13 abril 2021].
  9. ↑ Editor Sección Nacionales. «Còpia arxivada». Diario La Tribuna, 15-02-2011. Arxivat de l'original el 2014-04-07. [Consulta: 13 abril 2021].
  10. ↑ Hernández, Juan Orlando. «Toncontín es el segundo aeropuerto más peligroso del mundo». Diario El Heraldo, 12-09-2012. [Consulta: 20 juliol 2013].
  11. ↑ [Enllaç no actiu]
  12. ↑ Congreso Nacional de Honduras. «Facultades de la Corporación Municipal». Archivado el 11 de octubre de 2011. AMDC, 23-05-1991. Arxivat de l'original el 27 de març de 2012. [Consulta: 7 juliol 2013].
  13. ↑ Agencia ACAN-EFE. «Còpia arxivada». radiolaprimerisima.com, 23-10-2011. Arxivat de l'original el 2016-04-02. [Consulta: 13 abril 2021].
  14. ↑ Gómez, Karla. «Còpia arxivada». Diario El Heraldo, 23-10-2011. Arxivat de l'original el 2014-04-19. [Consulta: 13 abril 2021].
  15. ↑ Vargas, Marianela. «Còpia arxivada». RevistaConstruir.com, 19-11-2010. Arxivat de l'original el 2013-06-04. [Consulta: 13 abril 2021].
  16. ↑ Gómez, Karla. «Còpia arxivada». Diario El Heraldo, 09-05-2011. Arxivat de l'original el 2014-03-31. [Consulta: 13 abril 2021].
  17. ↑ Redacción. «Còpia arxivada». Diario El Heraldo, 17-11-2009. Arxivat de l'original el 2014-03-22. [Consulta: 13 abril 2021].
  18. ↑ Redacción. «Còpia arxivada». Diario El Heraldo, 24-02-2011. Arxivat de l'original el 2014-03-31. [Consulta: 13 abril 2021].
  19. ↑ Salgado, Sheila. «Còpia arxivada». hondudiario.com, 27-04-2011. Arxivat de l'original el 2012-03-30. [Consulta: 13 abril 2021].
  20. ↑ Comisiones ciudadanas. «Plan de Ciudad 450». capital450.hn, 29-09-2008. Arxivat de l'original el 27 de març de 2012. [Consulta: 20 juliol 2013].
From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by Nelliwinne