Trastorn esquizofreniforme

Trastorn esquizofreniforme

Tipus	psicosi, trastorn de l'espectre de l'esquizofrènia i malaltia
Especialitat	psiquiatria i psicologia clínica
Clínica-tractament
Tractament	psicoteràpia
Medicació prochlorperazine (en) , olanzapina, acetophenazine (en) , thioridazine, fluphenazine (en) , Loxapine, (±)-molindone (en) , clorpromazina, haloperidol, quetiapina, pimozida, triflupromazine (en) , clorprotixè, (Z)-thiothixene (en) , promazina, perfenazina, clozapina, trifluoperazine (en) , carbamazepina, mesoridazine (en) , droperidol i lorazepam
Classificació
CIM-10	F20.8
CIM-9	295.4
Recursos externs
eMedicine	292885
UMLS CUI	C0036358 i C0036358
DOID	DOID:11328

El trastorn esquizofreniforme és un trastorn mental diagnosticat quan es donen símptomes d'esquizofrènia durant una part significativa del temps durant més d'un mes, però menys dels sis mesos necessaris per al diagnòstic d'esquizofrènia.

Els símptomes d'ambdós trastorns (esquizofrènia i trastorn esquizofreniforme) poden incloure deliris, al·lucinacions, discurs desorganitzat, conducta desorganitzada o catatònica i aïllament social. Si bé es necessita un deteriorament del funcionament social, laboral o acadèmic per al diagnòstic d'esquizofrènia, aquest no és necessari en el trastorn esquizofreniforme. Mentre que l'inici de l'esquizofrènia sol ser gradual durant diversos mesos o anys, l'inici del trastorn esquizofreniforme pot ser relativament ràpid.

Igual que l'esquizofrènia, el trastorn esquizofreniforme sovint es tracta amb medicaments antipsicòtics, especialment els atípics, juntament amb una gran quantitat de suport social (com psicoteràpia individual, teràpia familiar, teràpia ocupacional, etc.) dissenyat per reduir l'impacte social i emocional de la malaltia. El pronòstic varia segons la naturalesa, la gravetat i la durada dels símptomes, però aproximadament dos terços dels individus diagnosticats de trastorn esquizofreniforme acaben desenvolupant esquizofrènia.^[1]