Umberto Eco

Umberto Eco

(1984)
Biografia
Naixement	5 gener 1932 Alessandria (Regne d'Itàlia)
Mort	19 febrer 2016 (84 anys) Milà (Itàlia)
Causa de mort	Causes naturals  (Càncer de pàncrees )
Dades personals
Nacionalitat	Itàlia
Religió	Ateisme
Formació	Universitat de Torí - filosofia (–1954)
Activitat
Camp de treball	Filosofia medieval, cultura de masses, obra oberta, semiologia, estructuralisme, literatura de no-ficció, novel·la històrica, lingüística, semiòtica, literatura italiana i crítica literària
Lloc de treball	Bolonya
Ocupació	Escriptor, catedràtic de semiòtica
Activitat	1956  –  2012
Ocupador	Universitat de Bolonya Collège de France
Membre de	Col·legi de Patafísica Acadèmia reial de les ciències, lletres i belles arts de Bèlgica Acadèmia Americana de les Arts i les Lletres CICAP Accademia Nazionale dei Lincei International Association for Semiotic Studies (en) (president d'honor)
Gènere	Assaig i novel·la
Alumnes	Marco Belpoliti i Christos Thivaios (en)
Influències	James Joyce, Jorge Luis Borges, Tomàs d'Aquino, Arthur Conan Doyle, Charles Sanders Peirce i Immanuel Kant
Nom de ploma	Dedalus
Obra
Obres destacables (1963) Diari mínim (1964) Apocalíptics i integrats (1977) Come si fa una tesi di laurea (1980) El nom de la rosa (1988) El pèndol de Foucault (2007) Storia della bruttezza
Família
Cònjuge	Renate Ramge (1962–)
Premis (2013)  doctor honoris causa per la Universitat de Burgos (2011)  Cesare Pavese Prize (en) (2010)  Doctorat honoris causa de l'université Paris-II (fr) (2009)  doctor honoris causa per la Universitat de Belgrad (28 gener 2004)  Doctorat honoris causa de l'université de Franche-Comté (fr) (23 maig 2002)  doctor honoris causa per la Universitat Rutgers (2001)  Premi austríac de literatura europea (2000)  premi VIZE 97 (2000)  Premi Príncep d'Astúries de Comunicació i Humanitats (23 gener 1997)  doctor honoris causa per la Universitat Stendhal (1996)  Cavaller de la Gran Creu de l'Orde al Mèrit de la República Italiana (1996)  doctor honoris causa per la Universitat de Tartu (8 maig 1993)  doctor honoris causa Conferit per Universitat d'Indiana a Bloomington (15 octubre 1990)  doctor honoris causa per la Universitat de Sofia (1990)  doctor honoris causa per la Universitat Complutense de Madrid (1989)  honorary doctor of the Sorbonne Nouvelle University (en) (1985)  doctor honoris causa per la Katholieke Universiteit Leuven (1985)  doctor honoris causa per la Universitat Brown (1982)  Premi Médicis estranger, per l'obra El nom de la rosa (1981)  Premi Strega, per l'obra El nom de la rosa  Gran Creu del Mèrit amb Estrella de l'Ordre del Mèrit de la República Federal d'Alemanya  doctor honoris causa per la Universitat de Kent  docteur honoris causa de l'université d'État de Moscou (fr)  Orde del Mèrit de les Arts i les Ciències  Medalla d'Or de l'Orde del Mèrit per la Cultura i l'Art  Comanador de les Arts i les Lletres  doctor honoris causa per la Universitat de Lieja  doctor honoris causa per la Universitat Loyola de Chicago  doctor honoris causa per la Universitat Lliure de Berlín  doctor honoris causa per la Universitat d'Uppsala  doctor honoris causa per la Universitat de Tel Aviv  Premi Bancarella  doctor honoris causa per la Universitat de Glasgow  doctor honoris causa per la Universitat de Buenos Aires  doctor honoris causa per la Universitat d'Atenes  Oficial de la Legió d'Honor
Signatura
Lloc web	umbertoeco.it

Umberto Eco (Alessandria, Piemont, Itàlia, 5 de gener de 1932 - Milà, Llombardia, Itàlia, 19 de febrer de 2016)^[1] fou un semiòleg, filòsof i escriptor italià, famós tant per les obres de ficció –destaca sobretot en el camp de la novel·la– com pels tractats de semiòtica. Totes les seves obres denoten que tenia interès per la filosofia tomista i la cultura medieval.^[2]