Back الاتحادية في أيرلندا Arabic Unionismus v Irsku Czech Unionismus (Irland) German Unionism in Ireland English Unionismo en Irlanda Spanish Unionismo (Irlanda) Basque Unionismi (Irlanti) Finnish Unionisme en Irlande French Aontachtóirí na hÉireann Irish יוניוניזם (אירלנד) HE
prometem la nostra aliança
a sa Majestat Sobirana
la Reina Elisabet II
ara i per sempre.
L'Unionisme és la ideologia que promou el manteniment o l'enfortiment dels vincles polítics i culturals entre Irlanda (sovint i, especialment Irlanda del Nord) i Gran Bretanya, i que originalment defensava que les relacions institucionals entre ambdós països es desenvolupessin en el marc de l'Acta d'Unió de 1800, que els va unir en una sola entitat política.[1]
La relació política entre la Gran Bretanya i Irlanda data del segle xii, i arriba al seu punt àlgid amb l'Acta d'Unió de 1800, que va donar lloc a la creació del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda. El 1922, els vint-i-sis comtats del sud d'Irlanda obtenen la seva independència del Regne Unit, i passen a ser coneguts primer com a Estat Lliure d'Irlanda i posteriorment com l'actual República d'Irlanda. Els sis comtats restants, l'actual territori d'Irlanda del Nord, han romàs sota domini britànic, conformant l'actual Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord. Actualment, la ideologia unionista està relacionada amb l'estatus polític del Nord britànic, i està pràcticament extinta en la resta de l'illa.
El terme té el seu origen en les campanyes dels que s'oposaven a la Home Rule, que pretenien evitar la creació d'un parlament panirlandès (dins del Regne Unit). Per aquesta defensa de l'Acta d'Unió van acabar sent coneguts com a unionistes, terme que va començar a aplicar-se'ls de manera generalitzada al pas del segle xix al xx.
L'unionisme i la ideologia oposada, el nacionalisme irlandès, estan associats amb les comunitats ètniques i religioses que integren la població del territori: el primer amb els protestants d'origen anglès o escocès (molts dels quals van arribar durant l'època de les "plantacions", i el segon amb els pobladors catòlics de l'illa. En qualsevol cas, les generalitzacions han de ser matisades, ja que un nombre significatiu d'individus no entra dins de les esmentades categories, i la distinció entre nadius catòlics irlandesos «purs» i protestants britànics «purs» no se sosté tenint en compte la centenària història de matrimonis mixtos, assimilació cultural i conversions religioses.
- ↑ Rogelio, Alonso. Irlanda del Nord: Una història de guerra i la recerca de la pau (en castellà). Editorial Complutense, p. 7. ISBN 84 7491 599 6. «[…]malgrat la diversitat que la caracteritza, és possible trobar un element homogeneïtzador en la seva preferència constitucional per al que avui coneixem com Irlanda del Nord. En funció d'ella pot afirmar-se que en l'actualitat el terme genèric d'"unionistes" fa al·lusió a aquells que són partidaris de mantenir la unió entre Irlanda del Nord i el Regne Unit.»[Enllaç no actiu]