Xianren

Temes sobre
Taoisme
Teories Dao (Tao) De (Te) Wuji Taijí Yin i Yang Wu wei Ziran xianren Wuxing Qi
Pràctica Tres Tresors Meditació taoista Dieta taoista Neidan Pràctiques sexuals taoistes
Textos Yijing Daodejing Zhuangzi Lie Zi Daozang
Deïtats Hongjun Laozu Tres Purs Guan Yu Vuit immortals Emperador Groc Li Hong Xiwangmu Emperador de Jade Altres deïtats
Personatges Laozi Zhuangzi Zhang Daoling Zhang Jue Ge Hong Chen Tuan
Escoles Huang–Lao Taiping dao Wudoumi Tianshi Xuanxue Shangqing Lingbao Mestres Celestials del Nord Chongxuan Quanzhen Zhengyi Wuliu Taoisme Yao
Llocs sagrats Temple taoista Dongtian Penglai Shan
Organitzacions Associació taoista xinesa Mestre celestial Daoshi

Xianren o shenxian (en xinès: 仙人; en pinyin: Xiānrén) (terme xinès que significa Éssers Il·luminats), és un ideograma compost per dos elements que signifiquen respectivament persona (人) i muntanya (山).^[1] La combinació dels dos rep generalment la traducció d'Immortals o de sants taoistes.^[2][3]

Aquest signe sembla primer haver estat utilitzat en competència amb 僊 xiān, que té lloc de l'element de muntanya (xiān) del caràcter qīan (遷) significant Moure o moviment. Els diccionaris de la dinastia Han Shuowen Jiezi '(~ 121), que contenen 僊, i Shiming (~200), que contenen 仙, tots dos donen les següents definicions: "viure molt temps sense morir; anar"; el Shiming diu, "per anar a les muntanyes". La primera terra de la immortalitat eren illes muntanyenques mítiques en el Mar Groc.

Els immortals, dins la cultura xinesa posseeixen uns fantàstics poders sobrenaturals i dimensions cosmològiques, l'estat de les quals transcendeix l'oposició entre la vida i la mort. Es produeix una transformació en l'immortal a través d'un estil de vida saludable i una ascesis específica, ajudada pel consum d'herbes i pocions que allarguen la vida i que es troben en els llocs màgics anomenats "coves celestes" i en la "terra de la felicitat", principals llocs de residència d'aquests éssers fantàstics.^[4][5]

La creença en els immortals abans del naixement del taoisme almenys en la seva versió deista s'han convertit en un element essencial de l'Han oriental. Anteriorment, havien estat al centre de les actuals fangxiandao, «Camí dels mags i immortals». an aparèixer en el Període dels Regnes Combatents als països de Qi i de Yan, al costat del Mar de Bohai. Els immortals pertanyen al conjunt dels déus de la religió xinesa, col·lectivament coneguda shenxian, «déus i immortals».^[6]