Dopamina

Infotaula de fàrmacDopamina
Malaltia objectenefropatia, bradicàrdia i xoc neurogènic Modifica el valor a Wikidata
Dades clíniques
Grup farmacològiccatecolamina i phenethylamine alkaloid (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Codi ATCC01CA04 Modifica el valor a Wikidata
Dades químiques i físiques
FórmulaC8H11NO2 Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular153,079 Da Modifica el valor a Wikidata
Punt de fusió128 °C Modifica el valor a Wikidata
Identificadors
Número CAS51-61-6 Modifica el valor a Wikidata
PubChem (SID)681 Modifica el valor a Wikidata
IUPHAR/BPS940 Modifica el valor a Wikidata
DrugBank00988 Modifica el valor a Wikidata
ChemSpider661 Modifica el valor a Wikidata
UNIIVTD58H1Z2X Modifica el valor a Wikidata
KEGGD07870 i C03758 Modifica el valor a Wikidata
ChEBI18243 Modifica el valor a Wikidata
ChEMBLCHEMBL59 Modifica el valor a Wikidata
PDB ligand IDLDP Modifica el valor a Wikidata
AEPQ100.000.101

La dopamina és un neurotransmissor present en una gran varietat d'animals, tant vertebrats com invertebrats. Al cervell, aquesta fenitilamina funciona com a neurotransmissor que activa cinc tipus de receptors (D1, D2, D3, D4, D5) i les seves variants. És produïda en diverses àrees del cervell, sobretot a la substància grisa i a l'àrea ventral tegmental.[1] A part, també és una neurohormona relacionada amb l'hipotàlem, la funció principal de la qual és inhibir l'alliberament de prolactina de l'adenohipòfisi. La dopamina pot ser subministrada com a medicament que actua sobre el sistema nerviós simpàtic, provocant un conjunt d'efectes tals com l'augment de la pressió sanguínia o de les pulsacions. Tot i això, com que la dopamina no pot passar directament de la sang al sistema nerviós central, presa com a droga no l'afecta directament.

Per augmentar la quantitat de dopamina en el cervell dels pacients que pateixen la malaltia de Parkinson o la distonia en la resposta a dopa, es pot utilitzar L-DOPA, la qual, com que és un precursor de la dopamina, pot travessar les membranes entre la sang i el cervell i així actuar.

  1. Colman, Andrew M. «ventral tegmental area». A Dictionary of Psychology. Encyclopedia.com, 2001. Arxivat de l'original el 13 juny 2009. [Consulta: 28 juny 2023].

From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by Nelliwinne