Irlanda

Plantilla:Infotaula geografia políticaIrlanda
Éire (ga)
Ireland (en) Modifica el valor a Wikidata

HimneAmhrán na bhFiann Modifica el valor a Wikidata

Epònimilla d'Irlanda Modifica el valor a Wikidata
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 53° N, 8° O / 53°N,8°O / 53; -8
CapitalDublín Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població5.123.536 (2022) Modifica el valor a Wikidata (73,41 hab./km²)
Idioma oficialgaèlic irlandès
anglès Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície69.797 km² Modifica el valor a Wikidata
Punt més altCarrantuohill (1.038,6 m) Modifica el valor a Wikidata
Punt més baixNorth Slob (en) Tradueix (−3 m) Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
Anterior
Creació29 desembre 1937 Modifica el valor a Wikidata
Organització política
Forma de governrepública
estat unitari Modifica el valor a Wikidata
• President Modifica el valor a WikidataMichael D. Higgins (2011–) Modifica el valor a Wikidata
Òrgan executiuGovern d'Irlanda Modifica el valor a Wikidata
• Taoiseach Modifica el valor a WikidataLeo Varadkar (2022–) Modifica el valor a Wikidata
Òrgan legislatiuOireachtas , Modifica el valor a Wikidata
Màxima autoritat judicialTribunal Suprem d'Irlanda Modifica el valor a Wikidata
Membre de
PIB nominal504.182.603.276 $ (2021) Modifica el valor a Wikidata
Monedaeuro Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Fus horari
Domini de primer nivell.ie Modifica el valor a Wikidata
Prefix telefònic+353 Modifica el valor a Wikidata
Telèfon d'emergències112 Modifica el valor a Wikidata
Codi paísIE Modifica el valor a Wikidata
Codi NUTSIE Modifica el valor a Wikidata

Lloc webgov.ie Modifica el valor a Wikidata

Irlanda (en irlandès, Éire, pronunciat [ˈeːɾʲə]; en anglès, Ireland, pronunciat [ˈaɪrlənd] o [ˈɑrlənd]), també anomenada República d'Irlanda (en irlandès, Poblacht na hÉireann, en anglès, Republic of Ireland), és un estat sobirà situat al nord-oest d'Europa que inclou 26 dels 32 comtats de l'illa d'Irlanda. La capital i la seva ciutat més gran és Dublín, situada a la part oriental de l'illa; la seva àrea metropolitana allotja una tercera part de la població total del país, que consta de 4,75 milions d'habitants. L'estat comparteix la seva única frontera terrestre amb Irlanda del Nord, una part del Regne Unit. La resta del seu territori està envoltada per l'oceà Atlàntic, amb la mar Cèltica al sud, el canal de Sant Jordi al sud-est, i el mar d'Irlanda a l'est. El seu sistema polític és el d'una república parlamentària centralista.[1] El poder legislatiu, la Oireachtas, consisteix en una cambra baixa, el Dáil Éireann, i una cambra alta, el Seanad Éireann, i d'un president (Uachtarán) que té un caràcter principalment cerimonial, essent el cap d'estat, però amb alguns poders i responsabilitats. El cap del govern és el Taoiseach (primer ministre, literalment 'cap'),que és elegit pel Dáil i nomenat pel president; el Taoiseach nomena els altres membres del govern.

L'estat es va crear amb el nom l'Estat Lliure d'Irlanda el 1922 com a resultat del Tractat Angloirlandès. Des d'aquell moment va tenir l'estatus de Dominion fins al 1937, quan es va adoptar una nova constitució, en la qual l'estat passava a anomenar-se "Irlanda" i, efectivament, es convertia en una república, amb un president elegit i sense poders executius com a cap d'estat. Es va declarar una república, oficialment, el 1949, després de la Llei sobre la República d'Irlanda de 1948. Irlanda es va convertir en membre de les Nacions Unides el desembre de 1955. Es va afegir a la Comunitat Econòmica Europea (CEE), la predecessora de la Unió Europea, el 1973. L'estat no va tenir relacions formals amb Irlanda del Nord durant bona part del segle xx, però durant les dècades de 1980 i 1990 els governs britànic i irlandès van treballar conjuntament amb els partits nord-irlandesos per arribar a una resolució al conflicte nord-irlandès, conegut com "the Troubles" (els problemes). Des de la signatura de l'Acord de Divendres Sant, el 1998, el govern irlandès i l'executiu nordirlandès han cooperat en diverses àrees polítiques gràcies al Consell Ministerial Nord-Sud, creat per l'Acord.

Irlanda es troba entre els vint-i-cinc països més rics del món, en concepte de PIB per capita,[2] i el desè país més pròsper del món segons l'Índex de prosperitat Legatum de 2015.[3] Després d'unir-se a la CEE, Irlanda va aplicar un seguit de polítiques econòmiques liberals que van resultar en un creixement econòmic molt ràpid. El país va assolir una prosperitat considerable entre el 1995 i el 2007, passant a ser conegut com el període del "tigre celta". A això va seguir una crisi financera sense precedents que va començar el 2008, en conjunció amb el crack econòmic mundial.[4][5] No obstant, com que la economia irlandesa va ser la que va créixer més dins de la UE el 2015,[6] Irlanda torna a pujar a les taules comparatives de riquesa i prosperitat a nivell internacional. Per exemple, el 2015 Irlanda va situar-se en sisena posició (conjuntament amb Alemanya com el país més desenvolupat del món segons l'índex de desenvolupament humà de les Nacions Unides).[7] També ha obtingut bons resultats en altres comparatives, com ara el de l'índex de llibertat de premsa, llibertat econòmica o llibertats civils. Irlanda és membre de la Unió Europea i membre fundadora del Consell d'Europa i de l'Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE). El govern irlandès ha seguit una política militar de neutralitat a partir del no alineament, política que es va prendre ja abans de la Segona Guerra Mundial, motiu pel qual el país no forma part de l'OTAN,[8] tot i que és membre de l'Associació per la Pau.

  1. Prakke, L.; Kortmann, C. A. J. M.; van den Brandhof, J. C. E.. Constitutional Law of 15 EU Member States (en anglès). Deventer: Kluwer, 2004, p. 429. ISBN 9013012558. «Since 1937 Ireland has been a parliamentary republic, in which ministers appointed by the president depend on the confidence of parliament» 
  2. «Country Comparison: GDP – per capita (PPP)». World Factbook. Central Intelligence Agency. Arxivat de l'original el 19 de novembre 2011. [Consulta: 29 agost 2011].
  3. «Legatum Prosperity Index». The Legatum Institute.. [Consulta: 7 juny 2016].
  4. "EU: Causes of Growth differentials in Europe", WAWFA think tank
  5. Nicoll, Ruaridh «Ireland: As the Celtic Tiger roars its last». The Guardian [Londres], 16-05-2009 [Consulta: 30 març 2010].
  6. «Financial Times». FT. [Consulta: 7 juny 2016].
  7. «Human Development Report 2015». United Nations Development Programme. [Consulta: 17 febrer 2016].
  8. «NATO - Member countries». NATO. NATO. [Consulta: 29 desembre 2014].

From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by Nelliwinne