Francia

Francia
estáu soberanu
Bandera de Francia Emblema nacional de Francia
Lema nacional Liberté, Égalité, Fraternité (francés: «Llibertá, Igualdá, Fraternidá»)
Himnu nacional La Marsellesa
Alministración
Nome oficial République française (fr)
Capital París (dende 5 ochobre 1789)
Forma de gobiernu Sistema semipresidencialista
Presidente de Francia Emmanuel Macron (dende 14 mayu 2017)
Primer ministru de Francia Gabriel Attal (dende 9 xineru 2024)
Llingües oficiales francés
División
Rellaciones diplomátiques
Miembru de
Xeografía
Coordenaes 47°N 2°E / 47°N 2°E / 47; 2
Superficie 643801 km²
% agua 0,26%
Costes 3.427 km
Llenda con 2.889 km
Puntu más altu Mont Blanc y Barre des Écrins (es) Traducir
Puntu más baxu Étang de Lavalduc (en) Traducir
Demografía
Población 67 749 632 hab. (2021)
Densidá 105,23 hab/km²
Xentiliciu francés[22]
francesa[23]
Esperanza de vida 82,27317 años
IDH 0,903 (2021)
Tasa de fertilidá 1,99 (2014)
Economía
Moneda euru
PIB nominal 2 957 879 759 264 $ (2021)
Bancu central Banco de Francia (es) Traducir
Más información
Dominiu d'Internet .fr, .bzh (es) Traducir, .re, .wf, .yt, .pm, .paris y .alsace (en) Traducir
Códigu telefónicu +33
Códigu ISO 250 / FRA / FR
Estaya horaria UTC+01:00, Europe/Paris (en) Traducir, UTC+02:00, Hora central europea, CEST, UTC−04:00, UTC−03:00, UTC−03:00, UTC+04:00, UTC+03:00, UTC−10:00, UTC+11:00, UTC+12:00, UTC−02:00 y UTC−03:00
service-public.fr y gouvernement.fr
Cambiar los datos en Wikidata

Francia[24] (francés: France) ye un estáu soberanu miembru de la Xunión Europea, con capital en París, que s'esparde sobro una superficie total de 675.417 km² y tien una población de 67 749 632 habitantes (2021)[25][26].

Constituyíu n'Estáu social y democráticu de Drechu, la so forma de gobiernu ta organizá como república semipresidencialista col nome oficial de República Francesa (République française) y la insinia Liberté, Égalité, Fraternité (Llibertá, Igualdá y Fraternidá).

El territoriu de Francia, y la so parte metropolitana, tamién llamada Francia continental, allúgase na Europa Occidental, onde llenda, al sur, col Mar Mediterraneu, l'enclave de Mónacu (4,4 km) ya Italia (488 km); al suroeste, con España (623 km), Andorra (56,6 km) y el Mar Cantábricu; al oeste, col Océanu Atlánticu; al norte, cola Canal de la Mancha, el Mar del Norte y Bélxica (620 km), y al este, con Luxemburgu (73 km), Alemaña (451 km) y Suiza (573 km). El so territoriu insular européu compriende la islla de Córcega, nel Mediterraneu occidental, y estremaos archipiélagos costeros nel Atlánticu. N'América, ye territoriu de Francia la Guyana Francesa, que llenda con Brasil (673 km) y Surinam (510 km), y les islles y archipiélagos de Martinica, Guadalupe, Saint-Barthélemy, Saint-Martin, que llenda coles Antilles Neerlandeses, y de Saint Pierre y Miquelon. Nel Océanu Índicu, son franceses les islles de Mayotte y de Reunión, mesmo que los archipiélagos de la Polinesia Francesa y de Nueva Caledonia, nel Océanu Pacíficu. Son territorios de Francia despoblaos l'atolón d'Islla Clipperton, nel Pacíficu Oriental, y les nomaes Tierres Australes y Antártiques Franceses.

Francia ye un país enforma desarrolláu económica y socialmente, con una elevada difusión internacional de la so cultura y influyente nel planu xeopolíticu. Ye la sesta economía mundial en términu de PIB, miembru del G8, de la Zona Euro y del Espaciu Schengen, y atecha a munches de les más importantes multinacionales, líderes n'estremaes estayes de la industria y del sector primariu, amás ye'l primer destín turísticu mundial, con más 75 millones de visitantes estranxeros al añu. Francia, llar de la primer Declaración de los Drechos del Home y del Ciudadanu, ye miembru fundador de les Naciones Xuníes y ún de los cinco miembros permanentes del so Conseyu de Seguridá. Francia abelluga los llares del Conseyu d'Europa y del Parllamentu Européu, entrambes n'Estrasburgu, y les de la Organización pa la Cooperación y el Desendolcu Económicu y de la Unesco, en París. Ye tamién una de les ocho potencies nucleares reconocíes y miembru de la OTAN.

Como antigua potencia colonial, la so cultura y civilización alcuéntrase espardida per países de tol mundu axuntaos na organización de la Francofonía. L'idioma francés ye una de les llingües con mayor espardimientu, tradicionalmente emplegada como llingua de la diplomacia, que, cabero a delles llingües rexonales, conforma'l patrimoniu llingüísticu de Francia, miembru de la Xunión Llatina.

  1. URL de la referencia: http://eatc-mil.com/8/About-us. Data de consulta: 8 avientu 2017.
  2. URL de la referencia: http://www.modernisation.gouv.fr/laction-publique-se-transforme/en-ouvrant-les-donnees-publiques/france-rejoint-open-governement-partnership-ogp.
  3. URL de la referencia: http://mtcr.info/partners/. Data de consulta: 4 avientu 2017.
  4. URL de la referencia: https://www.interpol.int/Member-countries/World. Editorial: Interpol. Data de consulta: 7 avientu 2017.
  5. URL de la referencia: http://www.nuclearsuppliersgroup.org/en/participants1. Editorial: Grupu d'abastecedores nucleares. Data de consulta: 7 avientu 2017.
  6. URL de la referencia: https://www.opcw.org/about-opcw/member-states/. Editorial: Organización pa la Prohibición d'Armes Químiques. Data de consulta: 7 avientu 2017.
  7. URL de la referencia: http://mcce-mil.com/wp-content/uploads/glance/MCCE-AT-A-Glance-September-2017.pdf. Data de consulta: 8 avientu 2017.
  8. URL de la referencia: http://www.occar.int/185. Editorial: Organización para la Cooperación Conjunta en Materia de Armamento. Data de consulta: 8 avientu 2017.
  9. URL de la referencia: https://www.iho.int/srv1/index.php?option=com_wrapper&view=wrapper&Itemid=452&lang=en. Editorial: Organización Hidrográfica Internacional. Data de consulta: 8 avientu 2017.
  10. URL de la referencia: https://www.iea.org/countries/membercountries/. Editorial: Axencia Internacional de la Enerxía. Data de consulta: 8 avientu 2017.
  11. URL de la referencia: http://www.unesco.org/eri/cp/ListeMS_Indicators.asp.
  12. URL de la referencia: http://www.upu.int/en/the-upu/member-countries.html. Data de consulta: 4 mayu 2019.
  13. URL de la referencia: https://www.itu.int/online/mm/scripts/gensel8. Data de consulta: 4 mayu 2019.
  14. URL de la referencia: https://www.touteleurope.eu/les-pays-membres-de-l-espace-schengen.html.
  15. URL de la referencia: https://www.dhs.gov/visa-waiver-program-requirements. Data de consulta: 7 marzu 2020.
  16. URL de la referencia: http://icdo.org/who-we-are/members/observer-states.html. Data de consulta: 11 mayu 2020.
  17. URL de la referencia: https://public.wmo.int/en/members/france. Data de consulta: 26 mayu 2020.
  18. URL de la referencia: https://www.who.int/choice/demography/by_country/en/. Data de consulta: 21 xunetu 2020.
  19. URL de la referencia: https://www.ats.aq/devAS/Parties?lang=e.
  20. URL de la referencia: https://www.wcoomd.org/-/media/wco/public/global/pdf/about-us/wco-members/list-of-members-with-membership-date.pdf. Data de consulta: 16 marzu 2024. Páxina: 4. Supports qualifier: data de principiu.
  21. URL de la referencia: https://holocaustremembrance.com/countries/france. Data de consulta: 17 marzu 2024. Tipo de referencia: official member page. Supports qualifier: data de principiu.
  22. Aplícase a esta parte: masculín singular.
  23. Aplícase a esta parte: femenín singular.
  24. (2010) Cartafueyos Normativos. Nomes de los países del mundu y de les sos capitales y xentilicios. Uviéu: Academia de la Llingua Asturiana. ISBN 978-84-8168-500-8.
  25. «base de datos del Bancu Mundial». Bancu Mundial. Consultáu'l 30 avientu 2022.
  26. estimación de población (es) Traducir

From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by Nelliwinne