India

India
भारत गणराज्य
Bhārat Gaṇarājya
Republic of India
país
Bandera de la India escudu de la India
Lema nacional सत्यमेव जयते
Satiam eva jayate
(sánscritu: «La verdá sola trunfa»)
Himnu nacional Jana-Gana-Mana (es) Traducir
Alministración
Nome oficial भारत गणराज्य (hi)
Republic of India (en)
Capital Nueva Delhi
Forma de gobiernu república federal
democracia parlamentaria (es) Traducir
Presidente de la India Draupadi Murmu (dende 25 xunetu 2022)
Primer ministru de la India Narendra Modi (dende 26 mayu 2014)
Llingües oficiales Hindi
inglés
División
Rellaciones diplomátiques
Miembru de
Xeografía
Coordenaes 22°48′N 83°00′E / 22.8°N 83°E / 22.8; 83
Superficie 3287263 km²
% agua 9,5
Costes 7.517
Llenda con 14 103 km
Puntu más altu Kangchenjunga
Puntu más baxu Kuttanad (es) Traducir
Demografía
Población 1 326 093 247 hab. (xunetu 2020)
Densidá 403,4 hab/km²
Xentiliciu indiu (masculín singular)
india (femenín singular)
Esperanza de vida 70,03 años
IDH 0,633 (2021)
Tasa de fertilidá 2,28 (2021)
Economía
Moneda rupia india (es) Traducir
PIB nominal 3 150 306 834 280 $ (2021)
Bancu central Bancu de la Reserva de la India
Más información
Dominiu d'Internet .in, .ભારત (es) Traducir, .भारत (es) Traducir, .ଭାରତ, .ਭਾਰਤ (es) Traducir, .ভারত (es) Traducir, .இந்தியா (en) Traducir, .భారత్ (en) Traducir, .ভাৰত (en) Traducir, .بھارت (en) Traducir, .ಭಾರತ (en) Traducir y .ഭാരതം (en) Traducir
Códigu telefónicu +91
Códigu ISO 356 / IND / IN
Estaya horaria estaya horaria de la India y Asia/Kolkata (en) Traducir
india.gov.in y इंडिया.सरकार.भारत
Cambiar los datos en Wikidata

India[14] o, de manera oficial, República India ye un país del sur d'Asia. Ocupa el subcontinente indiu, lo que lu convierte nel séptimu país más grande del mundu. Ye, tamién, el segundu más pobláu, y la mayor democracia del mundu. Arrodiada pel Océanu Índicu pel sur, pela mar d'Arabia pel oeste y pel golfu de Bengala al este, tien 7.517 km de costa, y llenda al oeste con Paquistán, al norte con China, Nepal y Bután, y al este con Bangladex y Myanmar. Cerca d'ella, na mar, atópense tamién Sri Lanka y les islles Maldives.

Llugar de nacencia y espoxigue de la cultura del valle del Indo, el subcontinente indiu foi, per munchos sieglos, un llugar de gran riqueza económica y cultural. Nelli nacieron cuatro grandes relixones: hinduismu, budismu, xainismu y sikhismu. A elles se xuntaron, nel primer mileniu de la era cristiana, el xudaísmu, el cristianismu, l'islam y el zoroastrianismu. Foi dapoco anexonáu pola Compañía Británica de les Indies Orientales dende l'entamu del sieglu XVIII, y dempués colonizáu pola Corona británica dende mediaos del sieglu siguiente. Un sieglu dempués, en 1947, consiguió la independencia dempués d'una campaña de resistencia pacífica na que rescampló la figura de Gandhi.

Alministrativamente ta dixebráu en 28 estaos, seis territorios de la Xunión ya un territoriu capital nacional. La so capital ye Nueva Delhi, con más de 18 millones d´habitantes. Hai, aparte d'ella, delles ciudaes pergrandes: Mumbai, con 21 millones d'habitantes nel so área metropolitana, o Kolkata (enantes conocida como Calcuta), con cuasi 14 na de so.

Fálense nel so territoriu más de cien llingües distintes, de les families dravidiana y indo-aria les más d'elles. La Constitución de la India proclama l'hindi ya l'inglés como idiomes oficiales pal gobiernu nacional, pero tamién son oficiales otres 22 llingües, usaes pelos distintos gobiernos rexonales. Les relixones con más siguidores son l'hinduismu (79.8%) ya l'islam (13.7%). Hai tamién xainistes, sikhs, budistes...

National symbols of the Republic of India (Official)
National animal
National bird
National tree
National flower
National heritage animal
National aquatic marine mammal
National reptile
National heritage mammal
National fruit
National temple
National river
National mountain
  1. URL de la referencia: https://thecommonwealth.org/our-member-countries/india. Data de consulta: 24 ochobre 2022. Tipo de referencia: official member page.
  2. URL de la referencia: http://mtcr.info/partners/. Data de consulta: 4 avientu 2017.
  3. URL de la referencia: https://www.interpol.int/Member-countries/World. Editorial: Interpol. Data de consulta: 7 avientu 2017.
  4. URL de la referencia: https://www.opcw.org/about-opcw/member-states/. Editorial: Organización pa la Prohibición d'Armes Químiques. Data de consulta: 7 avientu 2017.
  5. URL de la referencia: http://eng.sectsco.org/about_sco/. Editorial: Organización de Cooperación de Shanghái. Data de consulta: 8 avientu 2017.
  6. URL de la referencia: https://www.iho.int/srv1/index.php?option=com_wrapper&view=wrapper&Itemid=452&lang=en. Editorial: Organización Hidrográfica Internacional. Data de consulta: 8 avientu 2017.
  7. URL de la referencia: http://www.unesco.org/eri/cp/ListeMS_Indicators.asp.
  8. URL de la referencia: http://www.upu.int/en/the-upu/member-countries.html. Data de consulta: 4 mayu 2019.
  9. URL de la referencia: https://www.itu.int/online/mm/scripts/gensel8. Data de consulta: 4 mayu 2019.
  10. URL de la referencia: https://public.wmo.int/en/members/india. Data de consulta: 26 mayu 2020.
  11. URL de la referencia: https://www.who.int/choice/demography/by_country/en/. Data de consulta: 21 xunetu 2020.
  12. URL de la referencia: https://www.ats.aq/devAS/Parties?lang=e.
  13. URL de la referencia: https://www.wcoomd.org/-/media/wco/public/global/pdf/about-us/wco-members/list-of-members-with-membership-date.pdf. Data de consulta: 16 marzu 2024. Páxina: 9. Supports qualifier: data de principiu.
  14. (2010) Cartafueyos Normativos. Nomes de los países del mundu y de les sos capitales y xentilicios. Uviéu: Academia de la Llingua Asturiana. ISBN 978-84-8168-500-8.

From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by Nelliwinne