Alemany

Infotaula de llenguaAlemany
Deutsch  ([dɔʏtʃ])

Modifica el valor a Wikidata
Altres nomsStandarddeutsch, Hochdeutsch
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants130 milions
Parlants nadius76.540.740 Modifica el valor a Wikidata (2019 Modifica el valor a Wikidata)
Rànquing9
Oficial aAlemanya Alemanya
Àustria Àustria
Bèlgica Bèlgica
Brasil Municipis del Brasil
Liechtenstein Liechtenstein
Luxemburg Luxemburg
Namíbia Namíbia (llengua nacional)
Polònia Municipis de Polònia
Suïssa Suïssa
Tirol del Sud Tirol del Sud (Itàlia)
Unió Europea Unió Europea.
Autòcton deEuropa.
EstatAlemanya Alemanya
Àustria Àustria
Suïssa Suïssa (Als cantons germanòfons)
Liechtenstein Liechtenstein
Luxemburg Luxemburg
Itàlia Itàlia (Tirol del Sud)
Bèlgica Bèlgica (a la Comunitat Germanòfona de Bèlgica i a Malmedy)
Polònia Polònia (sobretot a Oppeln i Silèsia)
França França (Alsàcia i Lorena)
Romania Romania (sobretot a Transsilvània)

A més a més, és parlat per nombroses minories al sud, al centre i l'est d'Europa, Àsia central, Àfrica del Sud (sobretot a Namíbia, però també a Sud-àfrica) i Amèrica (especialment al sud del Brasil i als Estats Units).
Classificació lingüística
llengua humana
llengües indoeuropees
llengües germàniques
llengües germàniques occidentals
South Germanic (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet alemany i alfabet llatí Modifica el valor a Wikidata
Institució de normalitzacióCap institució
Estudiat pergermanística i Llengües teològiques Modifica el valor a Wikidata
Nivell de vulnerabilitat1 segur Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-1de
ISO 639-2ger/deu
ISO 639-3deu
SILGER
Glottologstan1295 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuedeu Modifica el valor a Wikidata
ASCL1301 Modifica el valor a Wikidata
IETFde Modifica el valor a Wikidata

L'alemany (Deutsch [dɔʏtʃ] escoltar escoltar (pàg.)) és una llengua germànica occidental parlada principalment a l'Europa Central. És la llengua oficial o cooficial i la més parlada d'Alemanya, Àustria, Suïssa, el Tirol del Sud (Itàlia), la Comunitat Germanòfona de Bèlgica i Liechtenstein. També és una de les tres llengües oficials de Luxemburg i llengua cooficial al Voivodat d'Opole a Polònia. Les llengües més semblants a l'alemany són els altres membres de la branca de llengua germànica occidental: l'afrikaans, el neerlandès, l'anglès, el frisó, el baix alemany, el luxemburguès i l'ídix. També n'hi ha similituds rellevants de vocabulari amb el danès, el noruec i el suec, tot i que pertanyen al grup germànic septentrional. L'alemany és el segon idioma germànic més difós després de l'anglès. El nom en català prové del francès medieval, llengua que va acabar donant a la totalitat dels alemanys una designació que originàriament només era vàlida per al poble dels alamans.[1]

És una de les principals llengües del món: l'alemany és la primera llengua de gairebé 100 milions de persones en tot el món i la llengua materna més parlada a la Unió Europea.[2][3] Juntament amb el francès, l'alemany és la segona llengua estrangera més freqüent a la UE després de l'anglès, i és la segona llengua més parlada de la UE quant a parlants globals.[4] L'alemany també és la segona llengua estrangera més àmpliament ensenyada a la UE després de l'anglès a l'escola primària (però la tercera després de l'anglès i el francès en un nivell secundari inferior),[5] la quarta llengua no anglesa més estesa als Estats Units[6] (després de l'espanyol, el francès i la llengua de signes americana), i el segon idioma científic més utilitzat,[7] així com el segon idioma més utilitzat en llocs web després de l'anglès.[6] Els països de parla alemanya ocupen el cinquè lloc quant a la publicació anual de nous llibres, i una desena part de tots els llibres (inclosos els llibres electrònics) es publiquen en alemany.[8] Al Regne Unit, l'alemany i el francès són les llengües estrangeres més sol·licitades per les empreses (amb un 49% i un 50% d'empreses que identifiquen aquestes dues llengües com les més útils, respectivament).[9]

L'alemany és un llengua fusional amb quatre casos per a substantius, pronoms i adjectius (nominatiu, acusatiu, genitiu i datiu), tres gèneres (masculí, femení i neutre), dos números (singular i plural) i verbs forts i febles. La majoria del vocabulari de l'alemany deriva de l'antiga branca germànica de la família lingüística indoeuropea. A més a més, una part de les paraules alemanyes deriven del llatí i el grec, i en una escala menor, del francès i l'anglès modern. Amb tres variants estandarditzades lleugerament diferents, l'alemany és un llenguatge pluricèntric. També és notable pel seu ampli espectre de dialectes, amb moltes varietats úniques existents a Europa i també en altres parts del món.[2] A causa de la limitada intel·ligibilitat entre certes varietats i l'alemany estàndard, així com la manca d'una diferència científica indiscutible entre un «dialecte» i una «llengua»,[2] algunes varietats alemanyes o grups dialectals (per exemple, el baix alemany o el plautdietsch)[10] en alguns casos es consideren «llengües» o en d'altres «dialectes».

  1. Aquest mot apareix citat per primer cop el 289 dC amb la forma alamanni.
  2. 2,0 2,1 2,2 Ammon, Ulrich. Die Stellung der deutschen Sprache in der Welt (en alemany). Walter de Gruyter GmbH & Co KG, 2014-12-12. ISBN 9783110393187. 
  3. Vasagar, Jeevan «German 'should be a working language of EU', says Merkel's party» (en anglès). The Daily Telegraph, 18-06-2013. ISSN: 0307-1235.
  4. «Europeans and their Languages», 06-01-2016. Arxivat de l'original el 2016-01-06. [Consulta: 3 febrer 2019].
  5. «More than 80% of primary school pupils in the EU were studying a foreign language in 2013 (PDF)» (en anglès). Eurostat, 24-09-2015.
  6. 6,0 6,1 Modern Language Association, Febrer 2015, Enrollments in Languages Other Than English in United States Institutions of Higher Education, Fall 2013. (anglès) Consultat el 7 de juliol de 2015.
  7. «Why learn German? - Ten Reasons to Learn German - Goethe-Institut». [Consulta: 3 febrer 2019].
  8. «Programs and Courses: German Studies, Department of European Studies, San Diego State University» (en anglès). Arxivat de l'original el 2019-04-11. [Consulta: 3 febrer 2019].
  9. Burns, Judith «'Too few pupils' learning languages» (en anglès). BBC News, 22-06-2014.
  10. Jan Goossens: Niederdeutsche Sprache: Versuch einer Definition. In: Jan Goossens (Hrsg.): Niederdeutsch: Sprache und Literatur. Karl Wachholtz, 2. Auflage, Neumünster 1983, S. 27; Willy Sanders: Sachsensprache, Hansesprache, Plattdeutsch: sprachgeschichtliche Grundzüge des Niederdeutschen. Vandenhoeck & Ruprecht, Göttingen 1982, ISBN 3-525-01213-6, S. 32 f.; Dieter Stellmacher: Niederdeutsche Sprache. 2. Auflage, Weidler, Berlin 2000, ISBN 3-89693-326-4, S. 92.

From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by Nelliwinne