Cas ergatiu

Casos gramaticals
Llista de casos gramaticals
Cas abessiu
Cas ablatiu
Cas absolutiu
Cas adessiu
Cas adverbial
Cas al·latiu
Cas benefactiu
Cas causal
Cas causal final
Cas comitatiu
Cas datiu
Cas dedatiu
Cas delatiu
Cas disjuntiu
Cas distributiu
Cas distributiu temporal
Cas elatiu
Cas essiu
Cas essiu formal
Cas essiu modal
Cas exessiu
Cas final
Cas formal
Cas genitiu
Cas il·latiu
Cas inessiu
Cas instructiu
Cas instrumental
Cas latiu
Cas locatiu
Cas modal
Cas multiplicatiu
Cas objectiu
Cas oblic
Cas partitiu
Cas possessiu
Cas postposicional
Cas preposicional
Cas prolatiu
Cas prosecutiu
Cas separatiu
Cas sociatiu
Cas sublatiu
Cas superessiu
Cas temporal
Cas terminatiu
Cas translatiu
Cas vial
Cas vocatiu
Arranjament morfosintàctic
Cas absolutiu
Cas acusatiu
Cas ergatiu
Cas instrumental
Cas instrumental comitatiu
Cas intransitiu
Cas nominatiu
Declinació
Declinació alemanya
Declinació basca
Declinació eslovaca
Declinació eslovena
Declinació irlandesa
Declinació islandesa
Declinació llatina
Declinació polonesa
Declinació russa
Declinació sèrbia
Declinació txeca

El cas ergatiu és un cas gramatical de les llengües ergativoabsolutives (EA), que marca el subjecte d'un verb transitiu. En aquestes llengües, el subjecte del verb intransitiu i l'objecte d'un verb transitiu normal, solen ser marcats, en canvi, amb el cas absolutiu.

Aquest sistema de marcatge (EA) del cas gramatical és un dels sistemes mínims de marcatge de cas per a l'agent i per al pacient. L'altre és el sistema nominativoacusatiu (NA). Tots dos sistemes són mínims perquè requereixen només dues marques per a tres possibles papers temàtics:

  1. El "subjecte intransitiu" d'una predicació intransitiva.
  2. L'"agent" d'una predicació transitiva.
  3. El "pacient" d'una predicació transitiva.

El sistema EA utilitza la mateixa marca per a 1 i 3 i una altra de diferent per a 2 (agent transitiu). En canvi, el sistema NA utilitza la mateixa marca per a 1 i 2 i una altra per a 3 (objecte transitiu).

Tot i així, la situació en les llengües naturals és més complexa, ja que moltes llengües ergativo-absolutives de fet fan servir el sistema de marcatge de tipus EA en combinació amb un sistema de marcatge de cas nominatiu-acusatiu (tipus NA).

El català, com totes les llengües indoeuropees modernes, té un sistema nominativoacusatiu (NA). El català marca igual el subjecte del verb intransitiu i el subjecte del verb transitiu: tots dos se substitueixen per pronoms forts i tots dos concorden en persona i nombre amb el verb (exemple: ell ha vingut, ell ha vist les cases). En canvi, el català marca diferentment l'objecte d'un verb transitiu, que substitueix per pronoms febles d'acusatiu (el, la, els, les, ho, en), i que quan està pronominalitzat pot concordar opcionalment en gènere i nombre amb el participi dels perfets compostos (exemple: l'home les ha vistes).


From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by Nelliwinne