Consolat de Mar

Infotaula d'organitzacióConsolat de Mar
Dades
Tipusorganització Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1262
Marqueteria a la sala del Consolat del Mar de la Casa de la Ciutat, a Barcelona.

El Consolat de Mar va ser l'organisme del dret marítim català i d'altres zones a la vora del mar de la Corona d'Aragó, per tractar les qüestions marítimes i comercials i exercir-hi la jurisdicció penal. La competència l'exerceixen dos cònsols de mar i un jutge d'apel·lació, amb independència del govern establert. Aquest Consolat de Mar evoluciona com a codi jurídic i té les seves arrels en el tribunal de la Carta Consular de Barcelona (1258), que té la base en els costums marítims i de comerç tradicionals de Barcelona.[1]

Les normes jurídiques que regulen el dret marítim català, seran aplicades primer per tota la Mediterrània com a dret mercantil i de navegació, passant més tard a l'atlàntic com a dret internacional.

El Consolat de Mar va néixer en l'època del que es coneix com a ius mercatorum. Aquest 'dret dels mercaders' regulava les relacions entre els comerciants de l'època. Aquests comerciants, en una societat bàsicament feudal, agrària i rural, es trobaven a les ciutats, entre elles Barcelona. Val a dir que el ius mercatorum representa les arrels de l'actual dret mercantil. Va néixer per comerciants i per als comerciants, de manera que podem parlar d'un dret corporatiu, donat que calia estar inscrit a la corporació per a poder rebre l'aplicació d'aquest dret. Al mateix temps era d'aplicació autònoma, donat que es va crear una jurisdicció pròpia que tractava el ius mercatorum. Una d'aquestes jurisdiccions és el Consolat de Mar a Barcelona.

  1. Valls i Taverner, Ferran. Consolat de mar. vol.1. Barcino, 1930, p. 10-13. 

From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by Nelliwinne