Fluorita

Fluorita
Fluorita (blau) amb pirita (daurat).
Fórmula química	CaF₂
Epònim	corrent
Localitat tipus	Jáchymov
Classificació
Categoria	Halurs
Nickel-Strunz 10a ed.	3.AB.25
Nickel-Strunz 9a ed.	3.AB.25
Nickel-Strunz 8a ed.	III/A.08
Dana	9.2.1.1
Heys	8.4.7
Propietats
Sistema cristal·lí	Cúbic
Hàbit cristal·lí	Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal.
Estructura cristal·lina	a = 5.4626Å
Grup puntual	Classe (H-M): m3m (4/m 3 2/m) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm3m
Color	Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre
Macles	En {111}, normalment com a cubs que s'interpenetren; també en macles tipus espinel·la
Exfoliació	Perfecta en {111}. S'exfolia fàcilment
Fractura	Estellada; subconcoidal
Tenacitat	Fràgil
Duresa	4 (espècie mineral de referència (Mohs))
Lluïssor	Vítria
Color de la ratlla	Blanc
Diafanitat	Transparent
Densitat	3,175 a 3,56 g/cm³ (mesurada); 3,181 g/cm³ (calculada). El rang normal de densitats oscil·la entre 3,175 i 3,184; a mesura que es dona una substitució per terres rares la densitat va augmentant substancialment.
Propietats òptiques	Isotròpica, biaxial (+)
Índex de refracció	n = 1.433 - 1.448
Birefringència	No (δ = 0.000; els minerals isòtrops mai no presenten birefringència). Pot presentar birefringència dèbil en cristalls deformats sota pressió.
Pleocroisme	No (els minerals isòtrops mai presenten pleocroisme)
Angle 2V	(Isotròpic)
Dispersió òptica	No
Fluorescència	Blava sota llum ultraviolada d'ona curta; aquesta fluorescència es genera per la presència d'erbi; altres colors es poden donar per altres activadors: per exemple, blanc i crema per la matèria orgànica. També colors vermell, rosa i blanc. Pot ser fosforescent.
Punt de fusió	1360 °C
Solubilitat	Descomposta per H₂SO₄. Lleugerament soluble en HCl. Lleugerament soluble en aigua: 0,016 grams per litre a 18 °C.
Impureses comunes	Y, Ce, Si, Al, Fe, Mg, Eu, Sm, O, Cl i matèria orgànica
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Símbol	Flr
Referències	[1][2][3]

La fluorita és un mineral de la classe dels halurs compost per fluorur de calci, CaF₂. Va ser descoberta l'any 1529 i va rebre el seu nom l'any 1797 de Carlo Antonio Galeani Napione, del llatí fluere, 'fluir'. Pertany i dona nom al grup de la fluorita de minerals.^[4]

La fluorita sol presentar un hàbit cúbic o més rarament dodecaèdric; també és freqüent trobar cristalls amb morfologies pseudooctaèdriques a conseqüència de l'exfoliació de la fluorita. També presenta una enorme varietat de colors a conseqüència de centres de color o de la presència d'alguns elements cromòfors dins de la seva estructura; molts espècimens presenten fluorescència en ser irradiats amb llum ultraviolada. És un mineral que es troba arreu del món i pot aparèixer tant com a mineral accessori de roques ígnies o metamòrfiques o com a ciment en algunes roques sedimentàries; es forma sobretot com a mineral fruit de l'activitat hidrotermal. Els principals usos de la fluorita estan relacionats amb les indústries química, metal·lúrgica, òptica i ceràmica. Ha estat un mineral important per a la fabricació d'àcid fluorhídric i també és emprat com a gemma.^[5]