Back Урымхэр ADY Grieke Afrikaans Griegos AN يونانيون Arabic ܝܘܢܝܐ ARC Pueblu griegu AST Грекал AV Yunanlar Azerbaijani یونان‌لار AZB Юнандар Bashkir

Grecs

Infotaula de grup humàGrecs
Έλληνες

Tipuspoblació humana i ètnia Modifica el valor a Wikidata
Població totalaprox. 14–17 milions[1]
LlenguaGrec
ReligióEsglésia Ortodoxa Grega
Geografia
EstatGrècia, Xipre, Turquia, Estats Units d'Amèrica, Austràlia, Alemanya, Regne Unit, Albània, Canadà, Ucraïna, Rússia, Argentina, Sud-àfrica, Brasil, Xile, Bèlgica, Kazakhstan, Geòrgia, Països Baixos i Txèquia Modifica el valor a Wikidata
Regions amb poblacions significatives
Grècia Grècia: 10.280.000 (cens 2001)[2]
Estats Units Estats Units1.390.439[3] / 3.000.000 (estimació 2009; inclosos els que tenen ancestres grecs)[4]
Xipre Xipre792.604 (estimació 2008)[5]
Regne Unit Regne Unit400.000 (estimació)[6]
Austràlia Austràlia365.120[7] (cens 2006) / 700.000 (inclosos els que tenen ancestres grecs)[8]
Alemanya Alemanya294.891 (estimació 2007)[9]
Canadà Canadà242.685 (cens 2006; amb orígens exclusivament grecs, 145.250; també 3.395 xipriotes que no concreten l'ètnia)[10]
Albània Albàniaaprox. 200.000[11]
Rússia Rússia100.000[12][13]
Ucraïna91.500 (cens 2001)[14]
Itàlia Itàlia90.000 (estimació; aprox. 60.000 són grecs d'Itàlia i 30.000 immigrants recents)[15][16][17]
Sud-àfrica Sud-àfrica55.000 (estimació 2008)[18]
Brasil Brasil50.000(inclosos descendents)[19]
França França35.000(estimació 2009)[20]
Argentina Argentina30.000 (estimació 2008)[21]
Bèlgica Bèlgica15.742 (2007)[22]
Suècia Suècia12.000 / 15.000[23]
Kazakhstan Kazakhstan13.000 (estimació)[24]
 Suïssa11.000 (estimació)[25]
Uzbekistan Uzbekistan9.500 (estimació)[26]
Romania Romania6.500 (cens 2002)[27]
Armènia Armènia6.000[28]
Turquia Turquia2.500[28]
Síria Síria1.500[29]
Xile Xile1.500[30]
Mapa de distribució
Modifica el valor a Wikidata

Temes indoeuropeus

Llengües indoeuropees
Albanès · Armeni · Bàltic
Cèltic · Eslau · Germànic ·

Grec
Indoiranià (Indoari, Indoirànic)
Itàlic
extingides: Llengües anatòliques
Paleobalcànic (Dàcic,
Frigi, Traci) · Tokhari

Pobles indoeuropeus
Albanesos · Armenis
Bàltics · Celtes · Eslaus · Escites · Germànics
Grecs · Indoaris
Irànics · Llatins

Històrics: Anatòlics (Hitites, Luvites)
Celtes (Galàcia, Gals) · Germànics
Il·liris · Indoirànics
Itàlics · Sàrmates · Tracis · Tocaris  

Protoindoeuropeus
Protoindoeuropeu · Religió
 
Urheimat
Hipòtesi kurgana · Hipòtesi anatòlica
Hipòtesi armènica · Teoria índia · TCP (PCT)
 
Estudis indoeuropeus

Els grecs o hel·lens (grec: Έλληνες, Él·lines) són una nació i un grup ètnic originari de la Mediterrània oriental i el mar Negre, concretament de Grècia, Xipre, Albània, Itàlia, Turquia, Egipte i, en menor mesura, d'altres països de la conca mediterrània. També constitueixen una diàspora significativa, amb comunitats gregues establertes arreu del món.[31]

A l'antiguitat, els grecs s'organitzaven políticament en ciutats estat, i allí es va originar el concepte de democràcia. S'han establert colònies i comunitats gregues al llarg de la història a molts racons de la Mediterrània, tot i que el gruix de la nació s'ha centrat sempre al voltant del mar Egeu, on es parla la llengua grega des de l'antiga Grècia.[32] En el segle iv aC, l'expansió territorial més important dels grecs va portar l'hel·lenisme fins a Àsia central i l'Índia, i després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, l'Imperi Romà d'Orient va fer perdurar la cultura grega a la Mediterrània oriental fins al 1453. Sota l'Imperi Otomà i fins a l'inici del segle xx, els grecs es trobaven instal·lats uniformement entre l'actual Grècia, la costa occidental d'Anatòlia, el mar Negre, Egipte, Xipre i Constantinoble; en general, aquestes regions coincideixen amb les fronteres de l'Imperi Romà d'Orient al final del segle xi, i també amb la zona de colonització grega a l'antiguitat a la Mediterrània oriental.[33]

Després de la Guerra Greco-Turca (1919-1922), un massiu intercanvi de poblacions entre Grècia i Turquia (1923) va deixar gairebé tota la població ètnicament grega confinada dins de les noves fronteres de Grècia i Xipre (illa aleshores integrada a l'Imperi Britànic). La nova Grècia es constituïa a partir del 1822 com un estat nació típic de l'època, alliberat de l'Imperi Otomà. Altres poblacions menors de grecs ètnics es poden trobar actualment des del sud d'Itàlia i el sud d'Albània fins al Caucas, i també en les comunitats de la diàspora a molts altres països. Actualment, la majoria dels grecs pertanyen formalment a l'Església Ortodoxa Grega.[34]

Es poden atribuir als grecs contribucions molt notables en diversos àmbits de la cultura universal al llarg de tota la Història (les arts plàstiques, la literatura, el teatre, la filosofia, la política, la música, les matemàtiques, la ciència, l'arquitectura, la tecnologia, les exploracions, la cuina i l'esport).

  1. ↑ «Immigration and asylum: from 1900 to the present. Vol. 1» (en anglès).[Enllaç no actiu]
  2. ↑ Eurfedling.org Els principals grups ètnics eren: grecs 93,76%, albanesos 4,32%, búlgars 0,39%, romanesos 0,23%, ucraïnesos 0,18%, pakistanesos 0,14%, russos 0,12%, georgians 0,12%, indis 0,09% i altres 0,65%(anglès)
  3. ↑ «Total dels que declaren tenir ancestres grecs» (en anglès). United States Census Bureau 2009. Arxivat de l'original el 2020-02-12. [Consulta: 2 juny 2011].
  4. ↑ «Greece (08/09)» (en anglès). United States Department of State, agost 2009. [Consulta: 1r novembre 2009].
  5. ↑ «2008 estimate» (en anglès). CIA.gov. Arxivat de l'original el 2018-12-26. [Consulta: 7 gener 2009].
  6. ↑ Duff, Oliver. «It's All Greek to Boris» (en anglès). The Independent, 03-04-2008. [Consulta: 1r octubre 2009].
  7. ↑ «2006 Census Table: Australia» (en anglès). Censusdata.abs.gov.au. [Consulta: 24 desembre 2008].[Enllaç no actiu]
  8. ↑ «General Diaspora Information» (en anglès). Hellenic Ministry of Foreign Affairs, General Secretary for Greeks Abroad. Arxivat de l'original el 2004-10-12. [Consulta: 2004].
  9. ↑ «Foreign Population» (en alemany). Federal Statistical Office of Germany. [Consulta: 18 gener 2009].
  10. ↑ «Ethnic origins, 2006 counts, for Canada, provinces and territories» (en anglès). Statistics Canada. Arxivat de l'original el 2013-07-23. [Consulta: 13 abril 2008].
  11. ↑ Jeffries, Ian. Eastern Europe at the end of the 20th century (en angles). Books.google.com, 25 de juny 1993, pàg. 69. ISBN 9780415236713 [Consulta: 27 agost 2010]. 
  12. ↑ «Ethnic groups in Russia, 2002 census,» (en rus). Demoscope Weekly. [Consulta: 5 febrer 2009].
  13. ↑ «Russia population census 2002, Vol. 4, Table 1.» (en rus). Arxivat de l'original el 2012-08-05. [Consulta: 5 febrer 2009].
  14. ↑ «2001 census» (en ucraïnès). State Statistics Committee of Ukraine. Arxivat de l'original el 2008-03-23. [Consulta: 13 abril 2008].
  15. ↑ «Web oficial de Grècia Salentina». www.greciasalentina.org. Arxivat de l'original el 2010-12-31. [Consulta: febrer 2011]. «La població total de la Unió és de 54.278 residents distribuïts de la manera següent, per municipis (dades estadístiques a 31 de desembre de 2005): Calimera 7.351, Carpignano Salentino 3.868, Castrignano dei Greci 4.164, Corigliano d'Otranto 5.762, Cutrofiano 9.250, Martano 9.588, Martignano 1.784, Melpignano 2.234, Soleto 5.551, Sternatia 2.583, Zollino 2.143»(italià)
  16. ↑ Bellinello, Pier Francesco. Minoranze etniche e linguistiche (en italià). Bios, 1998, p. 53. ISBN 8877401214. «Les actuals colònies gregues calabreses. La Grècia calabresa s'inscriu al massís rocallós i es concentra a l'ampla i accidentada vall de l'Amendolea i als espadats que hi ha més cap a l'est, on sorgeixen els riuets anomenats San Pasquale, Palizzi i Sidèroni, i que constitueixen la Bovèsia pròpiament dita. Compresa en el territori de cinc municipis (Bova Superiore, Bova Marina, Roccaforte del Greco, Roghudi i Condofuri), el país grec s'escampa per gairebé 233 km². La població anagràfica computable és de prop de 14.000 habitants.» 
  17. ↑ «Ministeri d'Afers Estrangers de la República Hel·lènica, sobre la comunitat grega» (en anglès). Arxivat de l'original el 2006-07-17. [Consulta: 2 juny 2011]. «Comunitat grega. La diàspora grega consisteix en unes 30.000 persones, la majoria ubicades a la Itàlia central. També hi ha una molt antiga presència de nacionals italians d'ascendència grega, que parlen el dialecte greco, peculiar de la Magna Grècia. Aquest dialecte es pot resseguir històricament fins a l'època del govern romà d'Orient a la regió, però potser és més antic, fins de l'antiguitat clàssica.»
  18. ↑ «Ministeri d'Afers Estrangers de la República Hel·lènica, Relacions bilaterals entre Grècia i els països de l'Àfica subsahariana» (en anglès). Arxivat de l'original el 2008-06-05. [Consulta: 2 juny 2011].
  19. ↑ «The Greek Community» (en portuguès). Arxivat de l'original el 2007-06-13. [Consulta: 2 juny 2011].
  20. ↑ «xxx» (en anglès). MFA.gr. Arxivat de l'original el 2006-07-14. [Consulta: 2 juny 2011].
  21. ↑ «Ministeri d'Afers Estrangers de la República Hel·lènica, Argentina, La comunitat grega» (en anglès). Arxivat de l'original el 2006-07-17. [Consulta: 2 juny 2011].
  22. ↑ «Ecodata, Belgian Statistics» (en francès). Arxivat de l'original el 2002-10-08. [Consulta: 2 juny 2011].
  23. ↑ «La comunitat grega de Suècia» (en anglès). Ministeri d'Afers Estrangers de la República Hel·lènica. Arxivat de l'original el 2006-07-14. [Consulta: 2 juny 2011].
  24. ↑ «Ethnodemographic situation in Kazakhstan» (PDF). Arxivat de l'original el 2008-03-07. [Consulta: 2 juny 2011].(anglès)
  25. ↑ «Switzerland». www.mfa.gr. Arxivat de l'original el 2009-12-16. [Consulta: 24 desembre 2008].(anglès)
  26. ↑ «GREEKS IN UZBEKISTAN - Central Asia-Caucasus Institute Analyst». www.cacianalyst.org. [Consulta: 24 desembre 2008].(anglès)
  27. ↑ «Recensamant Romania 2002 < Articole InfoAfaceri < ClubAfaceri.ro». www.clubafaceri.ro. [Consulta: 24 desembre 2008].(romanès)
  28. ↑ 28,0 28,1 However according to the Human Rights Watch the Greek population in Turkey is estimated at 2,500 in 2006. "From “Denying Human Rights and Ethnic Identity” series of Human Rights Watch" Arxivat 2006-07-07 a Wayback Machine. Human Rights Watch, 2/7/2006.(anglès)
  29. ↑ Ministry of Foreign Affairs(anglès)
  30. ↑ https://web.archive.org/web/20060713191933/http://www.mfa.gr/www.mfa.gr/el-GR/Policy/Geographic+Regions/Latin+America-Caribbean/Bilateral+Relations/Chile/%7B%7Ben%7D%7D
  31. ↑ Roberts, J.M.. The New Penguin History of the World. Penguin, 2004, p. 171–172, 222. ISBN 9780141030425. 
  32. ↑ «The Greeks». A: Encyclopedia Britannica. US: Encyclopedia Britannica Inc., 2008. Online Edition. 
  33. ↑ Beaton, R. The Medieval Greek Romance. Routledge, 1996, p. 1–25. ISBN 0415120322. 
  34. ↑ CIA World Factbook sobre Grècia: grecs ortodoxos 98%, grecs musulmans 1,3%, altres 0,7%.
From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by Nelliwinne