Guerra del Vietnam

Infotaula de conflicte militarGuerra del Vietnam
Guerra Freda

Superior esquerra en el sentit horari: Marines estatunidencs durant l'ofensiva de Tet. Helicòpters transportant el 14è regiment d'infanteria americà el 1966 prop de Ho Chi Minh. Incendi en un campament del Viet Cong. Civils vietnamites víctimes dels soldats dels Estats Units en una carretera a la Massacre de My Lai.
Tipusguerra i guerra per delegació Modifica el valor a Wikidata
Data1955-30 d'abril de 1975
EscenariVietnam, Laos, Cambodja
LlocVietnam del Sud Modifica el valor a Wikidata
Morts1.291.426
4.211.459 Modifica el valor a Wikidata
Bàndols
Vietnam del Sud Vietnam del Sud
Estats Units d'Amèrica Estats Units
Amb el suport de:
República Khmer República Khmer
Regne de Laos Regne de Laos
Corea del Sud Corea del Sud
Tailàndia Tailàndia
Austràlia Austràlia
Filipines Filipines
Nova Zelanda Nova Zelanda
República de la Xina República de la Xina
Espanya franquista Espanya
Vietnam Vietnam del Nord
Viet Cong Viet Cong
Amb el suport de:
Kamputxea Democràtica Kamputxea Democràtica
Laos Pathet Lao
Xina Xina
Unió Soviètica Unió Soviètica
Corea del Nord Corea del Nord
Cuba Cuba
Comandants
Vietnam del Sud Nguyen Van Thieu
Vietnam del Sud Ngo Dinh Diem
Estats Units d'Amèrica Dwight D. Eisenhower
Estats Units d'Amèrica John F. Kennedy
Estats Units d'Amèrica Lyndon B. Johnson
Estats Units d'Amèrica Robert McNamara
Estats Units d'Amèrica William Westmoreland
Estats Units d'Amèrica Richard Nixon
Estats Units d'Amèrica Gerald Ford
Estats Units d'Amèrica Creighton Abrams
Vietnam Ho Chi Minh
Vietnam Le Duan
Vietnam Truong Chinh
Vietnam Nguyen Chi Thanh
Vietnam Vo Nguyen Giap
Vietnam Pham Hung
Vietnam Van Tien Dung
Vietnam Viet Cong Trần Văn Trà
Vietnam Le Duc Tho
Vietnam Đồng Sỹ Nguyên
Vietnam Le Duc Anh
Forces
~1.200.000 (1968)
  • Vietnam del Sud ~650.000
  • Estats Units d'Amèrica ~553.000 (1968)
  • Corea del Sud Nova Zelanda Tailàndia Filipines ~61.800
  • Austràlia ~ 7.000 (1969)
~520.000 (1968)
  • Vietnam ~340.000
  • Xina ~170.000 (1969)
  • Unió Soviètica ~3.000
  • Corea del Nord 300
Baixes
Vietnam del Sud 316.000 morts;[1] 1.170.000 ferits
Estats Units d'Amèrica 58.303 morts;[1] 2.000 desapareguts; 303.644 ferits
Corea del Sud 5.099 morts; 11.000 ferits
Tailàndia 1.351 morts[1]
Filipines 1.000 morts
Austràlia 520 morts;[1] 3.000 ferits
Nova Zelanda 37 morts; 187 ferits
Total: 382.310 morts i ~1.490.000 ferits; a més de 1.581.000 civils vietnamites morts; ~700.000 civils cambodjants morts i ~50.000 laosians morts
Vietnam Viet Cong 1.176.000 morts;[1] 600.000 ferits[2]
Xina 1.446 morts; 4.200 ferits
Total: ~1.177.446 morts i ~604,000 ferits
Mèdia
Modifica el valor a Wikidata
Cronologia

La Guerra del Vietnam,[3] també anomenada Segona Guerra d'Indoxina, és el conflicte bèl·lic entre la República Democràtica del Vietnam i el Front Nacional d'Alliberament del Vietnam, i els Estats Units d'Amèrica i el règim dictatorial del Vietnam del Sud, que va tenir lloc entre els anys 1955 a 1975, amb la intervenció directa i indirecta de diversos països estrangers, (al sud, principalment els Estats Units, que hi intervingueren directament, amb centenars de milers de combatents, fins a la seva retirada el 1973; i al Nord amb el suport material, tècnic i polític de la Unió Soviètica i la Xina).

Els Estats Units es van involucrar per primera vegada al Vietnam quan les administracions Truman i Eisenhower van donar suport a la guerra de reconquesta colonial de França. L'administració estatunidenca va subvertir llavors els Acords de Ginebra que convocaven eleccions que unificarien Vietnam perquè sabia que el líder comunista i independentista vietnamita Ho Chi Minh guanyaria aquestes eleccions.

El govern dels EUA van construir un règim client al Vietnam del Sud sota l'anticomunista catòlic Ngo Dinh Diem, que va ser assassinat el 1963 en un cop d'Estat organitzat per la CIA durant l'administració Kennedy després de fer intents d'assolir la pau amb Vietnam del Nord.[4][5] La Guerra continuà mentre els EUA tutelaren diversos governs titelles al Vietnam del Sud fins que foren finalment derrotats el 1975, amb l'alliberament de Saigon, finalitzant la guerra amb la victòria de els forces comunistes i d'alliberament nacional vietnamites i la completa independència i reunificació del país.

Les faccions al conflicte van ser, per un costat, la República Democràtica del Vietnam, amb el suport de guerrillers sud-vietnamites com el Viet Cong o Front d'Alliberament Nacional (NLF, per les seves sigles en anglès), amb ajut i subministraments soviètics i xinesos. Per l'altre costat, hi havia la República del Vietnam, amb el suport militar i logístic dels Estats Units. Al costat dels nord-americans també van lluitar altres estats anticomunistes,[6] i van lluitar soldats provinents d'Austràlia, Corea del Sud, les Filipines, Nova Zelanda i Tailàndia. D'altres països com l'Alemanya Occidental, Iran, Marroc, el Regne Unit o Suïssa van contribuir enviant subministraments materials i equipament mèdic. A més, Taiwan i Espanya van enviar contingents testimonials en suport dels Estats Units (Espanya va enviar un reduït nombre de metges militars en missió sanitària).[7]

La guerra es distingí per transcórrer sense la formació de les tradicionals línies del front, llevat les que s'establien als voltants dels perímetres de les bases o dels camps militars, de manera que les operacions se succeïren en zones no delimitades, i proliferaren les missions de guerra de guerrilles o de recerca i destrucció, juntament amb accions de sabotatge a les rereguardes de les zones urbanes, l'ús de la força aèria per a bombardeigs massius i l'ús extensiu d'agents i armes químiques, constituint aquestes darreres operacions violacions de diverses convencions internacionals que prohibeixen l'ús de l'armament químic o biològic.

La cobertura del conflicte realitzada pels mitjans de comunicació va permetre la denúncia de les freqüents violacions i abusos dels drets humans comesos per ambdós bàndols, tanmateix, la revelació del gran nombre de civils morts per les forces dels EUA, i la seva pràctica de la terra cremada contra els poblacions camperoles van fer créixer oposició de l'opinió pública occidental cap a la intervenció nord-americana.

Davant la tenaç resistència i avanç de les forces vietnamites i la resposta i divisió de la societat nord-americana amb la creixent dificultat per al reclutament forçós dels seus ciutadans, els acords de pau de París de 1973 van suposar la retirada de les tropes nord-americanes i el cessament de la seva intervenció directa, però no aconseguiren posar final al conflicte. Aquest va seguir fins que, el 1975, després de la captura de Saigon, es forçà la rendició incondicional de les tropes sud-vietnamites i la unificació del país, sota el control del govern socialista del Vietnam del Nord, amb el nom de la República Socialista del Vietnam, el 2 de juliol de 1976.

La guerra havia causat la mort, segons el govern de Hanoi, d'entre 2 i 5,7 milions de persones,[8] la majoria d'elles civils; a més de causar grans danys mediambientals.

Pels Estats Units, el conflicte resultà ser la confrontació més llarga en la qual mai s'han vist embolicats. Va sorgir el sentiment de derrota o "Síndrome del Vietnam" en molts ciutadans, que es va reflectir en el món cultural i la indústria cinematogràfica, així com en un replegament de la política exterior fins a l'elecció de Ronald Reagan com a President el 1980.[9]

« Amb la nostra potència de foc podem destruir qualsevol exèrcit del món. Aquí la fem servir contra els arbres i la brossa »
— Un soldat americà
« Aquests boscos i aquestes muntanyes són la nostra terra natal, la nostra arma »
— Un dirigent comunista.[10]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Heart of darkness : the Vietnam War chronicles 1945-1975.», 2005. [Consulta: 5 setembre 2022].
  2. Soames, John. A History of the World, Routledge, 2005.
  3. També es pot escriure en minúscules (guerra del Vietnam) perquè mai va ser una guerra declarada
  4. «Overthrow of South Vietnamese President Ngo Dinh Diem» (en anglès). Enciplopèdia Britànica. [Consulta: 25 juliol 2023].
  5. «New Light in a Dark Corner: Evidence on the Diem Coup in South Vietnam, November 1963» (en anglès). National Security Archive. The George Washington University. [Consulta: 25 juliol 2023].
  6. «Vietnam War». Encyclopedia Britannica. [Consulta: 5 març 2008]. «Meanwhile, the United States, its military demoralized and its civilian electorate deeply divided, began a process of coming to terms with defeat in its longest and most controversial war»
  7. Alfredo Bosque Coma. "Españoles en Vietnam", La aventura de la Historia, núm. 30, Arlanza Ediciones, Madrid, abril de 2001
  8. Segons va informar el govern de Hanoi amb ocasió del 20è aniversari, Agence France Presse, 4 d'abril de 1995 (http://www.rjsmith.com/kia_tbl.html)
  9. José María Carrascal. La aventura de la Historia, Arlanza Ediciones, Madrid, juliol de 2006.
  10. Varios, Nam, Crónica de la guerra del Vietnam, 1988, Editorial Planeta-De Agostini, Barcelona, ISBN 84-395-0766-6

From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by Nelliwinne