Horari d'estiu

L'horari d'estiu s'utilitza molt més a l'hemisferi nord.
  S'utilitza
  Ja no s'utilitza
  Mai no s'ha utilitzat

L'horari d'estiu (també denominat DST, Daylight saving time o horari d'estalvi de llum diürna) és l'horari que obeeix a la convenció per la qual s'avancen els rellotges; el motiu és per aprofitar més la llum diürna, especialment quan aquesta es redueix als matins. Dit d'una altra manera, és el temps local que un país adopta per a una determinada part de l'any, que generalment consisteix a avançar en una hora l'horari estàndard oficial, o horari d'hivern.

Les dates de començament i acabament del DST també varien però, generalment, a l'hemisferi nord comencen a les dues de la matinada del primer diumenge d'abril o l'últim de març, i finalitza a les dues de la matinada del darrer diumenge d'octubre. A l'hemisferi sud, les dates de començament i acabament són sis mesos més tard. Amb aquesta iniciativa, el temps oficial s'avança una hora a començaments de la primavera i es retarda, de nou, a la tardor de forma que les hores d'activitat s'acomoden millor a les hores de llum diürna; és a dir, es tracta de no desaprofitar la llum mentre es dorm.

Carta de Franklin sobre l'aprofitament de la llum diürna, sovint mal citada. No va esmentar l'horari d'estiu, i la primera vegada que es va publicar no tenia títol ni peu d'autor.[1]

El concepte d'horari d'estiu modern va ser proposat per primera vegada per Benjamin Franklin el 1784 i posteriorment, el 1907, per William Willett. Es va emprar àmpliament, per primera vegada, a partir de 1916, durant la Primera Guerra Mundial, per estalviar carbó. Malgrat les controvèrsies, des de llavors molts països ho han implantat. Els detalls difereixen en funció del país i, de manera puntual, sofreixen modificacions.

El DST es considera més beneficiós que perjudicial, ja que redueix el consum d'energia. Per raons òbvies, el DST es duu a terme en les zones temperades, que són les que corresponen a latituds del globus que s'estenen entre els tròpics i els cercles polars. La durada del dia en els tròpics no varia prou com per justificar l'aplicació del DST.

També cal destacar que és una norma controvertida.[2] Afegir temps de llum diürna a les tardes és interessant per al comerç, la pràctica esportiva i altres activitats que es beneficien de la presència de llum en acabar la jornada laboral,[3] però, d'altra banda, pot ocasionar problemes a l'agricultura i a altres ocupacions que depenen de l'exposició solar.[4] L'increment de llum a la tarda pot ajudar a disminuir els accidents de trànsit,[5] però els seus efectes sobre la salut i la incidència en la disminució del crim són menys clars. Es diu que mitjançant l'horari d'estiu s'estalvia energia elèctrica en reduir-se la necessitat d'il·luminació artificial,[6] però les proves que recolzen aquesta afirmació són dèbils,[7] ja que l'horari d'estiu pot estimular l'aparició de pics de demanda, la qual cosa incrementa els costos.[8]

D'altra banda, els canvis d'horari dificulten la percepció del temps i poden causar problemes en els cicles de la son, així com trastocar calendaris de reunions, de viatges, el manteniment de registres, de dispositius mèdics i l'ús de maquinària pesant.[9] Molts sistemes dirigits per computadores són capaços d'ajustar automàticament els seus rellotges, però també es poden produir errors, especialment quan les regles de l'horari d'estiu són modificades.[10]

  1. Text complet - Benjamin Franklin - The Journal of Paris, 1784
  2. Vegeu referència completa per la citació completa d'aquests dos llibres: Downing. Spring Forward.  i Prerau. Seize the Daylight. 
  3. James C. Benfield. «Statement to the U.S. House, Committee on Science, Subcommittee on Energy». A: Energy Conservation Potential of Extended and Double Daylight Saving Time, 24-05-2001 (Serial 107-30) [Consulta: 16 maig 2007]. 
  4. «Daylight savings time». Session Weekly. Minnesota House Public Information Office, 1991. [Consulta: 21 març 2003]. «… the Minneapolis Star, 28 de gener de 1959." '»
  5. Susan A. Ferguson; David F. Preusser; Adrian K. Lund; Paul L. Zador; Robert G. Ulmer «Daylight saving time and motor vehicle crashes: the reduction in pedestrian and vehicle occupant fatalities». American Journal of Public Health. American Public Health Association, 85, 1, 1995, pàg. 92–95. PMID: 7832269 [Consulta: 14 juliol 2007].
  6. Linda L. Lawson. «Statement to the U.S. House, Committee on Science, Subcommittee on Energy». A: Energy Conservation Potential of Extended and Double Daylight Saving Time, 24-05-2001 (Serial 107-30) [Consulta: 16 maig 2007]. 
  7. Gurevitz, Mark «Daylight saving time». Congressional Research Service, 04-04-2006. Arxivat de l'original el 2007-09-27 [Consulta: 1r juny 2007].
  8. Kellogg, Ryan; Wolff, Hendrik «Does extending daylight saving time save energy? Evidence from an Australian experiment». Center for the Study of Energy Markets, 2007 [Consulta: 16 maig 2007].
  9. Peter G. Neumann. «Computer date and time problems». A: Computer-Related Risks. Addison-Wesley, 1994. ISBN 0-201-55805-X.  Consulta, el 26 de maig de 2007.
  10. Stephen Tong; Joseph Williams «Are you prepared for daylight saving time in 2007?». IT Professional. IEEE Computer Society, 9, 1, 2007, pàg. 36–41 [Consulta: 16 maig 2007].

From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by Nelliwinne