Tipus | obra literària |
---|---|
Fitxa | |
Llengua | català antic |
Publicació | 1320-1330 |
Format | Paper i pergamí |
Dades i xifres | |
Tema | Dret marítim i Consolat de Mar |
Gènere | Compendi de lleis |
El Llibre del Consolat de Mar o Llibre del Consolat del Mar és un compendi de lleis de dret marítim que va regir durant segles el comerç a la Mediterrània. D'origen català, va ser traduït a gran quantitat de llengües i ha servit com a base per a la legislació marítima actual.
En establir el rei Pere el Gran el primer Consolat de Mar a València, va ordenar que aquest apliqués els usos i costums marítims de Barcelona, que es deien costums de mar i que no havien estat encara codificats, encara que existia a Barcelona una altra compilació de normes marítimes denominades Ordinacions de Ribera, que eren el que avui s'anomenaria Normes de Policia del Port i aigües litorals.[1]
El mèrit del llibre del Consolat del Mar és que és la primera obra que recopila les lleis marítimes disperses dels drets romà, grec, romà d'Orient, rodi, italià, francès i castellà, juntament amb els costums de mar tradicionals.[2]
Fins a la redacció de l'Ordonnance de la Marine a França el 1681,[3] el Llibre del Consolat del Mar va ser un codi de dret marítim vigent en tota la Mediterrània. A Espanya va seguir en ús fins a la implantació del Código de Comercio espanyol. Abans de la seva compilació s'utilitzaven com a codi marítim les Taules Amalfitanes, que eren, com aquest, un conjunt de regles per regular el comerç marítim redactades a Amalfi,[4] i que es van veure substituïdes per aquest codi.
<ref>
no vàlida;
no s'ha proporcionat text per les refs nomenades chacon