Nova York

Infotaula de geografia políticaNova York
New York (en) Modifica el valor a Wikidata
Bandera Arms of New York City.svg
Bandera
NYC Downtown Manhattan Skyline seen from Paulus Hook 2019-12-20 IMG 7347 FRD (cropped).jpg
Modifica el valor a Wikidata

SobrenomBig Apple i The City That Never Sleeps Modifica el valor a Wikidata
EpònimJaume II d'Anglaterra i VII d'Escòcia Modifica el valor a Wikidata
Localització
Map of New York Highlighting New York City.svg Modifica el valor a Wikidata
 40° 42′ N, 74° 00′ O / 40.7°N,74°O / 40.7; -74Coord.: 40° 42′ N, 74° 00′ O / 40.7°N,74°O / 40.7; -74
EstatEstats Units d'Amèrica
Estat federatNova York Modifica el valor a Wikidata
Capital de
cap valor (1790–) Modifica el valor a Wikidata

Àrea metropolitana18.818.536
Població
Total8.804.190 (2020) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat7.255,98 hab./km²
Llars3.191.691 (2020) Modifica el valor a Wikidata
Gentilicinovaiorquesa, novaiorquès Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialanglès Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Entitat territorial estadísticaàrea metropolitana de Nova York Modifica el valor a Wikidata
Superfície1.213,369839 km² Modifica el valor a Wikidata
• Aigua35,3995 % Modifica el valor a Wikidata
Banyat perriu Hudson, East River, Bronx River, Harlem River, Long Island Sound, oceà Atlàntic, Upper New York Bay i Lower New York Bay Modifica el valor a Wikidata
Altitud11 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
AnteriorNova Amsterdam Modifica el valor a Wikidata
1624
1626
Esdeveniment clau
Organització política
Òrgan legislatiuConsell Municipal de Nova York Modifica el valor a Wikidata
• Alcalde Modifica el valor a WikidataEric Adams (2022–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal10000–10499, 11004–11005, 11100–11499 i 11600–11699 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic212, 347, 646, 718, 917 i 929 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webnyc.gov Modifica el valor a Wikidata

Nova York[1] (en anglès i oficialment, City of New York) és la ciutat més poblada de l'estat de Nova York i dels Estats Units d'Amèrica, i la segona aglomeració urbana del continent, després de la Ciutat de Mèxic. És el centre de l'àrea metropolitana de Nova York, la qual està entre les aglomeracions urbanes més grans del món.[2]

Durant més d'un segle, ha estat un dels principals centres mundials de comerç i finances. Hom considera Nova York una ciutat global a causa de les seves influències a escala mundial en els mitjans de comunicació, en la política, en l'educació, en l'entreteniment i en la moda.[3] La influència artística i cultural de la ciutat és de les més fortes del país; a més a més, s'hi troba la Seu de les Nacions Unides, la qual cosa la converteix en un important punt de relacions internacionals. La gran importància de la ciutat en tots els nivells la converteix, juntament amb Londres, Tòquio i París, en una de les ciutats més destacades i influents del planeta.[4]

La ciutat la formen cinc boroughs (municipis, a vegades traduït per districtes o comunes), cadascun dels quals coincideix amb un comtat: el Bronx, Brooklyn, Manhattan, Queens i Staten Island. Hi viuen més de 8,4 milions de novaiorquesos en una àrea urbana de 830 km²: és la segona ciutat més densa dels Estats Units, per darrere d'Union City (Nova Jersey), situada a l'altra banda del riu Hudson.[5]

La ciutat té molts barris i edificis reconeguts per tot el món, com per exemple l'estàtua de la Llibertat, ubicada a la Liberty Island, o l'Ellis Island, la petita illa per on van entrar als Estats Units milions d'immigrants que hi arribaren al pas del segle xix al xx. Wall Street ha estat un dels principals centres globals de finances des de la Segona Guerra Mundial i és la seu de la borsa de Nova York. La ciutat també ha concentrat molts dels edificis més alts del món, entre els quals hi ha l'Empire State, anteriorment, les Torres Bessones del World Trade Center, caigudes després dels atemptats de l'11 de setembre del 2001.

Nova York també és el bressol de molts moviments culturals nord-americans, com per exemple el renaixement de Harlem en literatura i arts visuals, l'expressionisme abstracte (també conegut com a Escola de Nova York) en pintura, i el hip hop,[6] el punk rock[7] i Tin Pan Alley en música. El 2005 es parlaven gairebé 170 idiomes a la ciutat i el 36% de la població havia nascut fora dels Estats Units.[8][9] El metro hi funciona les 24 hores del dia i el moviment constant de trànsit i gent, Nova York és coneguda com «la ciutat que mai no dorm».

  1. «Nova York». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Population of urban agglomerations with 750,000 inhabitants or more in 2005, by country, 1950-2015». Nacions Unides. [Consulta: 28 novembre 2007].
  3. «Inventory of World Cities» (en anglès). Universitat de Loughborough. [Consulta: 15 febrer 2008].
  4. «GaWC - The World According to GaWC 2012». [Consulta: 12 agost 2017].
  5. «Annual Estimates of the Population of Combined Metropolitan Statistical Areas: April 1, 2000 to July 1, 2006» (en anglès). U.S. Census Bureau. [Consulta: 26 juliol 2007].
  6. Toop, David. Serpents Tail. Rap Attack 2: African Rap to Global Hip Hop, 1992. 1852422432. 
  7. Piero Scaruffi. «A timeline of the USA» (en anglès). [Consulta: 6 octubre 2007].
  8. «Queens: Economic Development and the State of the Borough Economy» (PDF) (en anglès). New York State Office of the State Comptroller, Juny 2006. [Consulta: 21 març 2007].
  9. «The Newest New Yorkers: 2000» (PDF) (en anglès). New York City Department of City Planning, 2005. [Consulta: 27 març 2007].[Enllaç no actiu]

From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by Nelliwinne