El terme ortografia ve del grec orthos (recte) i grafia (lletra) es refereix a la manera considerada correcta d'escriure les paraules d'una llengua.[1] L'ortografia és una branca de la gramàtica normativa.[2] L'ortografia és una convenció des del moment que no sempre hi ha una correspondència unívoca entre un so i la lletra que l'hauria de representar. Les discrepàncies poden ser més grans en funció de si la tradició escrita d'una llengua s'aparta més de la llengua parlada realment, i de si el sistema ortogràfic és menys regular i previsible.
Així es podria dir que el castellà té una ortografia relativament regular i previsible i bastant propera a la parla de la meitat septentrional de la península Ibèrica (no seria el mateix cas per a un parlant andalús o un d'argentí, però). En canvi, l'anglès i francès tenen una ortografia de les més complexes perquè sovint la pronunciació d'una paraula no és gaire deduïble de la seva forma escrita.[3]
A més a més, cal tenir en compte els diferents signes que s'afegeixen per clarificar la pronunciació, com els accents o signes de puntuació. Per assegurar-se de quina és l'ortografia d'una paraula es pot consultar un diccionari normatiu.
L'ortografia és un aspecte clau de la normalització d'una llengua quan té una gran dispersió dialectal o ha patit repressió històrica. De fet, és un dels trets clau de la llengua estàndard.