Pompeu Fabra i Poch

Pompeu Fabra i Poch

Pompeu Fabra i Poch, el 1917.
Biografia
Naixement	20 febrer 1868 Gràcia (Barcelonès)
Mort	25 desembre 1948 (80 anys) Prada (França)
Sepultura	Cementiri de Prada
Conseller de la Generalitat de Catalunya
14 setembre 1945 – 22 gener 1948
President Unió Catalana de Federacions Esportives
1933 – 1936
Rector Universitat Autònoma de Barcelona
1933 – dècada del 1930
President Federació Catalana de Tennis
dècada del 1930 – 1933
President PEN Català
1927 – 1928 ← Magí Morera i Galícia – Carles Riba i Bracons →
President PEN Català
1923 – 1924 ← Josep Maria López-Picó – Magí Morera i Galícia →
6è President de l'Institut d'Estudis Catalans
1917 – 1939 ← Josep Maria Bofill i Pichot – Pere Coromines i Montanya →
Activitat
Camp de treball	Lingüística, planificació lingüística, lexicografia, filologia romànica, català i filologia
Ocupació	lingüista, escriptor, químic, tennista, professor d'universitat, filòleg, enginyer, romanista
Ocupador	Universitat de Barcelona (1932–) Institut del Teatre (1927–) Diputació de Barcelona (1925–)
Membre de	Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans (membre numerari de l'IEC) (1911–1948) Centre Excursionista de Catalunya (1891–) Palestra
Esport	tennis
Participà en
12 maig 1934	Manifest per la conservació de la raça catalana
Obra
Obres destacables (1913) Normes ortogràfiques (1931) Diccionari General de la Llengua Catalana
Família
Cònjuge	Dolors Mestre i Climent (1902–1948)
Fills	Carola Fabra i Mestre, Teresa Fabra i Mestre, Dolors Fabra i Mestre
Pare	Josep Fabra i Roca
Premis  doctor honoris causa Concedit per Universitat de Tolosa
Signatura

Pompeu Fabra i Poch (Gràcia, 20 de febrer de 1868 - Prada, 25 de desembre de 1948)^[1] va ser un filòleg català conegut com el «seny ordenador de la llengua catalana» per la seva tasca de capdavanter establidor de la normativa moderna de la llengua catalana.

Josep Pla escrigué que «Fabra ha estat el català més important del nostre temps perquè és l'únic ciutadà d'aquest país, en aquesta època, que, havent-se proposat d'obtenir una determinada finalitat pública i general, ho aconseguí d'una manera explícita i indiscutible».^[2]