Back Аурыс бызшәа Abkhazian Урысыбзэ ADY Russies Afrikaans Russische Sprache ALS Орус тил ALT መስኮብኛ Amharic Rosiya a Sowal AMI Idioma ruso AN Russisc sprǣc ANG रूसी भाषा ANP
| русский язык | |
|---|---|
  | |
| Tipus | llengua viva, llengua i llengua natural |
| Ús | |
| Parlants | entre 265 i 300 milions |
| Parlants nadius | 154.000.000 (2019 ) |
| Rànquing | 5è a 8è (depèn de la metodologia) |
| Oficial a | Rússia, Belarús, Kazakhstan, Kirguizstan i les Nacions Unides |
| Autòcton de | Europa Oriental i Àsia |
| Estat | Rússia i en altres països de l'antiga Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques |
 | |
Estats on es parla el rus | |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües indoeuropees llengües balto-eslaves llengües eslaves llengües eslaves orientals | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet rus i alfabet ciríl·lic |
| Institució de normalització | Acadèmia Russa de les Ciències (Росси́йская Акаде́мия Нау́к) |
| Estudiat per | estudis russos i Russian linguistics (en)  |
| Nivell de vulnerabilitat | 1 segur |
| Història | history of the Russian language (en) |
| Codis | |
| ISO 639-1 | ru |
| ISO 639-2 | rus |
| ISO 639-3 | rus |
| SIL | rus |
| Glottolog | russ1263 |
| Linguasphere | 53-AAA-ea |
| Ethnologue | rus |
| ASCL | 3402 |
| IETF | ru |
El rus és la llengua eslava més parlada. Pertany al grup de les llengües indoeuropees. A partir del segle x en trobem les primeres restes d'escriptura. Tot i que conserva la majoria de l'estructura comuna de les paraules eslaves, el rus modern conté una gran quantitat de vocabulari d'origen internacional per la política, la ciència i la tecnologia. És una llengua d'importància política al segle xx, essent un dels idiomes oficials de les Nacions Unides.
El rus és l'idioma més estès geogràficament d'Euràsia, així com l'idioma natiu més gran d'Europa, amb una estimació d'entre 150 i 180 milions de parlants nadius, que el situen com el setè idioma més parlat al món per nombre de parlants nadius. Així mateix seria (el 1997) el quart idioma pel nombre total de parlants.[1]
El rus s'escriu amb una versió moderna de l'alfabet ciríl·lic, que està composta per 33 caràcters. Aquest alfabet fou ideat entre els segles ix i x a partir de l'alfabet grec. Actualment, és l'alfabet comú de les llengües eslaves i també l'utilitzen altres llengües.
És un idioma oficial a Rússia, Belarús, el Kirguizstan, el Kazakhstan, Abkhàzia i Ossètia del Sud; d'ampli ús a Ucraïna (llengua materna d'un 29,6% de la seva població); d'ampli ús a Estònia i Letònia (que tenen entre un quart i un terç de població russoparlant) i de facto oficial a Transnístria (regió de Moldàvia). A més, és un dels sis idiomes oficials de l'ONU. És parlat també per importants sectors de la població de les altres nacions que alguna vegada van pertànyer a la Unió Soviètica.
L'educació en rus és encara una opció freqüent per a molts dels nadius o estudiants de rus en moltes de les antigues repúbliques soviètiques. El 97% dels estudiants d'educació pública a Rússia, 75% a Belarús, 41% al Kazakhstan, 24% a Ucraïna, el 23% al Kirguizstan, 21% a Moldàvia, 7% a l'Azerbaidjan i 5% a Geòrgia reben totes o la majoria de les classes en rus. La llengua estàndard està basada en el dialecte moscovita.
Les llengües més similars al rus, lingüísticament parlant, són el belarús i l'ucraïnès, llengües amb les quals forma la branca oriental de les llengües eslaves.
- ↑ «The World's Most Widely Spoken Languages». Saint Ignatius High School. Arxivat de l'original el 27 de setembre 2011. [Consulta: 17 febrer 2012].