![]() ![]() | |||||||||||
Tipus de missió | nau espacial i satèl·lit artificial ![]() | ||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Operador | ![]() ![]() | ||||||||||
NSSDCA ID | 2019-042A ![]() | ||||||||||
Núm. SATCAT | 44441 ![]() | ||||||||||
Inici de la missió | |||||||||||
| |||||||||||
Vehicle de llançament | GSLV Mark III ![]() | ||||||||||
Contractista | Agència Índia d'Investigació Espacial ![]() | ||||||||||
Activitat orbital
| |||||||||||
Objectius
| |||||||||||
Chandrayaan-2 (sànscrit: चन्द्रयान-२; lit: vehicle lunar[1][2] pronunciation (?·pàg.)) és la segona missió d'exploració lunar de l'Índia després de Chandrayaan-1. Desenvolupat per la Indian Space Research Organisation (ISRO), s'ha previst que la missió sigui llançada a la Lluna per un Geosynchronous Satellite Launch Vehicle (GSLV Mk II).[3] Inclou un orbitador lunar, mòdul de descens (Vikram) i astromòbil (Pragyan), tot desenvolupat a l'Índia.
Segons la ISRO, aquesta missió havia de provar diverses noves tecnologies i realitzar nous experiments.[4][5][6] El vehicle rodat s'havia de moure sobre la superfície lunar i realitzar anàlisis químics en el lloc, i les dades retransmeses a la Terra a través de l'orbitador Chandrayaan-2.[7][8]