Back MDMA Arabic اكستاسى ARZ MDMA AST MDMA Azerbaijani اکستازی AZB Ecstasy BAR MDMA Bulgarian ئێکستسی CKB Extáze (droga) Czech MDMA Welsh

MDMA

Infotaula de fàrmacMDMA
Dades clíniques
Risc per l'embaràs
  • C
ViaSublingual salla
Grup farmacològicmetilendioxifenetilamines i amfetamines Modifica el valor a Wikidata
Dades químiques i físiques
FórmulaC11H15NO2
Massa molecular193,25 g·mol−1
Model 3D (Jmol)Imatge interactiva
CC(NC)CC1=CC=C(OCO2)C2=C1
Estat legal
R. dispensació
Dades farmacocinètiques
MetabolismeHepàtic, CYP molt implicat
Vida mitjanaLa seva vida mitjana depèn de la dosi, que incrementa amb dosis més altes: aproximadament de 6 a 10 hores en dosis de 40 a 125 mg
ExcrecióRenal
Identificadors
1-(benzo[d][1,3]dioxol-5-il)-N-metilpropan-2-amina
Número CAS42542-10-9 66142-89-0

69610-10-2


81262-70-6
PubChem (CID)1615
IUPHAR/BPS4574 Modifica el valor a Wikidata
DrugBankDB01454 Modifica el valor a Wikidata
ChemSpider1556 Modifica el valor a Wikidata
UNIIKE1SEN21RM Modifica el valor a Wikidata
KEGGC07577 Modifica el valor a Wikidata
ChEBI1391 Modifica el valor a Wikidata
ChEMBLCHEMBL43048 Modifica el valor a Wikidata

La 3,4-Metil​enedi​oxi​metanfetamina, coneguda comument com a èxtasi (en forma de pastilla) i MDMA o M (en forma de cristall),[1][2] és un empatogen amb propietats estimulants i lleugerament psicodèliques.[3] Les investigacions l'inclouen com a adjunt a la psicoteràpia en el tractament del trastorn per estrès postraumàtic i l'ansietat social en el trastorn de l'espectre autista.[4][5][6] Els efectes farmacològics prosocials inclouen sensacions alterades, increment d'energia, empatia i plaer.[3][7] Quan es pren per via oral, els efectes comencen al cap de 30 o 45 minuts i duren de tres a sis hores.[8][9]

L'MDMA va ser sintetitzat per primera vegada el 1912 pel químic de Merck Anton Köllisch.[10] Va ser utilitzada per millorar la psicoteràpia a partir de la dècada de 1970 i es va popularitzar com a droga de carrer a la dècada de 1980.[7][9] L'MDMA s'associa habitualment amb festes i discoteques, raves i música dance.[11] Les pastilles venudes com a èxtasi poden estar adulterades amb altres substàncies com l'efedrina, l'amfetamina i la metamfetamina.[7] El 2016, uns 21 milions de persones entre els 15 i els 64 anys havien consumit èxtasi (0,3% de la població mundial),[12] un percentatge similar al de persones que consumeixen cocaïna o amfetamines, però més baix que el del cànnabis o els opioides.[12] Als Estats Units, el 2017, aproximadament el 7% de les persones havien consumit MDMA en algun moment de les seves vides, i el 0,9% en el darrer any.[13] El risc letal d'una dosi de MDMA se situa entre un mort cada 20.000 casos i un mort cada 50.000 casos.[14]

Els efectes adversos a curt termini inclouen bruxisme, visió borrosa, suor intensa i un ritme cardíac ràpid,[7] i l'ús prolongat també pot conduir a addicció, problemes de memòria, paranoia i dificultats per dormir. S'han reportat morts a causa de l'augment de la temperatura corporal i la deshidratació. Després del consum, les persones sovint se senten deprimides i cansades, tot i que aquest efecte no apareix en l'ús clínic, cosa que suggereix que no és resultat directe de l'administració d'MDMA.[7][15] L'MDMA actua principalment augmentant l'alliberació en parts del cervell de diversos neurotransmissors: serotonina, dopamina i norepinefrina.[7][9] Pertany a la classe de drogues de les amfetamines.[16][17] L'MDMA és estructuralment similar a la mescalina (un psicodèlic), la metamfetamina (un estimulant) i als les neurotransmissors de les monoamines endògens com la serotonina, la norepinefrina i la dopamina.[18]

El Servei de Medicina Interna de l'Hospital Clínic de Barcelona ha constatat que un consum recreatiu d'aquesta substància els caps de setmana durant dos o tres anys pot provocar un deteriorament cognitiu per a la resta de la vida. Això significa que aquests consumidors perden capacitat d'atenció i de concentració a causa d'una degeneració neuronal. A més, aquest equip de professionals ha constatat que aquestes conseqüències són irreversibles a llarg termini.[19]

L'MDMA té usos mèdics aprovats limitats en un petit nombre de països,[20] però és il·legal en la major part de jurisdiccions.[21] Als Estats Units, la Food and Drug Administration està avaluant el medicament per a ús clínic.[22] El Canadà ha permès la distribució limitada d'MDMA mitjançant sol·licitud i aprovació per part del govern.[23][24] A Austràlia, pot ser receptada en el tractament del trastorn per estrès postraumàtic per psiquiatres específicament autoritzats.[25]

  1. ↑ «There's something about Molly: The underresearched yet popular powder form of ecstasy in the United States». Substance Abuse, vol. 38, 1, 07-12-2016, pàg. 15–17. DOI: 10.1080/08897077.2016.1267070. PMC: 5578728. PMID: 27925866.
  2. ↑ «Hva er tryggest av molly og ecstasy?» (en noruec). Ung.no. Norwegian Directorate for Children, Youth and Family Affairs. [Consulta: 20 juny 2022].
  3. ↑ 3,0 3,1 «3,4-metilendioximetanfetamina (MDMA): current perspectives». Substance Abuse and Rehabilitation, vol. 4, 2013, pàg. 83–99. DOI: 10.2147/SAR.S37258. PMC: 3931692. PMID: 24648791.
  4. ↑ «MDMA-Assisted Therapy for Severe PTSD: A Randomized, Double-Blind, Placebo-Controlled Phase 3 Study». Focus, vol. 21, 3, 7-2023, pàg. 315–328. DOI: 10.1176/appi.focus.23021011. PMC: 10316215. PMID: 37404971.
  5. ↑ «MDMA-assisted therapy: A new treatment model for social anxiety in autistic adults». Progress in Neuro-Psychopharmacology & Biological Psychiatry, vol. 64, 1-2016, pàg. 237–249. DOI: 10.1016/j.pnpbp.2015.03.011. PMID: 25818246.
  6. ↑ «Reduction in social anxiety after MDMA-assisted psychotherapy with autistic adults: a randomized, double-blind, placebo-controlled pilot study». Psychopharmacology, vol. 235, 11, 11-2018, pàg. 3137–3148. DOI: 10.1007/s00213-018-5010-9. PMC: 6208958. PMID: 30196397.
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 «MDMA». Drugs.com. Drugsite Trust, 18-05-2014. Arxivat de l'original el 2016-03-23. [Consulta: 30 març 2016].
  8. ↑ «Pharmacological Effects of MDMA in Man». A: Pharmacology and Abuse of Cocaine, Amphetamines, Ecstasy and Related Designer Drugs. Springer Netherlands, 2009-07-28, p. 151–160. DOI 10.1007/978-90-481-2448-0_24. ISBN 978-90-481-2448-0. 
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 «Drug facts: MDMA (Ecstasy/Molly)». National Institute on Drug Abuse, 01-02-2016. Arxivat de l'original el 2016-03-23. [Consulta: 30 març 2016].
  10. ↑ «The origin of MDMA (ecstasy) revisited: the true story reconstructed from the original documents». Addiction, vol. 101, 9, 8-2006, pàg. 1241–1245. DOI: 10.1111/j.1360-0443.2006.01511.x. PMID: 16911722. «Although MDMA was, in fact, first synthesized at Merck in 1912, it was not tested pharmacologically because it was only an unimportant precursor in a new synthesis for haemostatic substances.»
  11. ↑ World Health Organization. Neuroscience of Psychoactive Substance Use and Dependence. World Health Organization, 2004, p. 97–. ISBN 978-92-4-156235-5. 
  12. ↑ 12,0 12,1 World Drug Report 2018. Nacions Unides, Juny 2018, p. 7. ISBN 978-92-1-148304-8. 
  13. ↑ «MDMA (Ecstasy/Molly)». National Institute on Drug Abuse. [Consulta: 14 juliol 2018].
  14. ↑ «How MDMA's pharmacology and pharmacokinetics drive desired effects and harms». Journal of Clinical Pharmacology, vol. 54, 3. DOI: 10.1002/jcph.266. PMID: 24431106.
  15. ↑ «Debunking the myth of 'Blue Mondays': No evidence of affect drop after taking clinical MDMA». Journal of Psychopharmacology, vol. 36, 3. DOI: 10.1177/02698811211055809. PMID: 34894842.
  16. ↑ «Methylenedioxymethamphetamine (MDMA or 'Ecstasy')». EMCDDA. European Monitoring Centre for Drugs and Drug Addiction. [Consulta: 17 octubre 2014].
  17. ↑ Pharmacology and Abuse of Cocaine, Amphetamines, Ecstasy and Related Designer Drugs: A comprehensive review on their mode of action, treatment of abuse and intoxication (en anglès). Springer Science & Business Media, 2009, p. 147. ISBN 978-90-481-2448-0. 
  18. ↑ «Methylenedioxymethamphetamine (MDMA, Ecstasy) neurotoxicity: cellular and molecular mechanisms». Brain Research. Brain Research Reviews, vol. 42, 2. DOI: 10.1016/S0165-0173(03)00173-5. PMID: 12738056.
  19. ↑ Èxtasi i deteriorament cognitiu[Enllaç no actiu] Hospital Clínic de Barcelona, 18 de febrer de 2008
  20. ↑ «Ecstasy as a Remedy for PTSD? You Probably Have Some Questions» (en anglès). , 01-05-2018.
  21. ↑ Mental and neurological public health a global perspective. 1a. Academic Press/Elsevier, 2010, p. 57. ISBN 978-0-12-381527-9. 
  22. ↑ Error: hi ha títol o url, però calen tots dos paràmetres.«».
  23. ↑ Error: hi ha títol o url, però calen tots dos paràmetres.«». Health Canada. [Consulta: 20 febrer 2022].
  24. ↑ Error: hi ha títol o url, però calen tots dos paràmetres.«» (en anglès americà). Globalnews.ca. [Consulta: 20 febrer 2022].
  25. ↑ Error: hi ha títol o url, però calen tots dos paràmetres.«».
From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by Nelliwinne