Nivkh

Nivkh

Tipus	llengua i llengua viva
Ús
Parlants nadius	198  (2010 )
Autòcton de	óblast de l'Amur, krai de Khabàrovsk, Sakhà i óblast de Sakhalín
Estat	Rússia i Japó
Classificació lingüística
llengua humana llengües paleosiberianes
Característiques
Sistema d'escriptura	alfabet ciríl·lic i Nivkh alphabet (en)
Nivell de vulnerabilitat	4 en perill sever
Codis
ISO 639-3	niv
Glottolog	gily1242
Ethnologue	niv
UNESCO	496
IETF	niv
Endangered languages	2896

El nivkh o guiliak és una llengua parlada a les regions exrusses de Manxúria i determinades illes japoneses en perill d'extinció (hi ha menys de 2.000 parlants vius de la llengua). Actualment es considera una llengua aïllada, ja que no s'ha pogut reconstruir la seva filiació genètica, si bé alguns estudiosos han intentat vincular-la a una branca extinta que derivaria directament del nostràtic, i d'altres la inclouen dins les llengües tungús o aleutianes. Per ubicació geogràfica, es compta dins les llengües paleosiberianes, però no comparteix trets gramaticals significatius amb cap dels seus veïns (les semblances lèxiques amb idiomes com el coreà s'explicarien per manlleus).

El nivkh és una llengua sintètica d'ordre SOV, amb declinacions però sense gènere gramatical. Malgrat l'escàs nombre de parlants, presenta fins a quatre dialectes diferenciats:^[1] l'amur; el sahalí nord-occidental, el meridional i l'oriental, i n'és l'amur el més allunyat i innovador. Fonològicament, predominen les consonants aspirades i les vocals posteriors. S'escriu en alfabet ciríl·lic. El plural es marca amb el morfema -u i existeix un complex sistema verbal que assumeix funcions dels adjectius en altres llengües, ja que inclou marques d'afirmació, negació, dubte i actitud del parlant que se sumen als accidents usuals de temps, mode, aspecte i veu.^[2]