Back تعلمن (صفة) Arabic تعلمين ARY علمانيه ARZ Секуларност Bulgarian Secularity English Laikeco Esperanto Laicidad Spanish Laikotasun Basque سکولاریته Persian Laicità Italian

Secularitat

No s'ha de confondre amb secularisme.

La secularitat és l'estat de no estar relacionat o de ser neutral pel que fa a la religió o el que és considerat espiritual.[1] Els orígens de la secularitat es poden rastrejar a la mateixa Bíblia i es van concretar a través de la història cristiana fins a l'era moderna.[2] A l'època medieval hi havia els anomenats clergues seculars,[3] que exercien enmig de la gent, que es diferenciaven dels regulars, que seguien un orde religiós.[4][5][6] A més, les entitats seculars i religioses no estaven separades en l'època medieval, sinó que coexistien i interactuaven de manera natural.[7][8] La paraula "secular" té un significat molt semblant al profà tal com s'utilitza en un context religiós.

A principis del segle XXI, tot allò que no estigui directament relacionat amb la religió es pot considerar secular, és a dir, neutral per a la religió.[9] La secularitat no vol dir “antireligiós”, sinó “no relacionat amb la religió”. Moltes activitats en les organitzacions religioses són seculars i, tot i que hi ha múltiples tipus de secularitat o secularització, la majoria no condueixen a la irreligiositat.[10] Lingüísticament, un procés pel qual qualsevol cosa esdevé secular s'anomena secularització, encara que el terme es reserva principalment a la secularització de la societat; i qualsevol concepte o ideologia que promogui allò secular es pot anomenar secularisme, un terme generalment aplicat a la ideologia que no es deixa influenciar per cap influència religiosa en l'esfera pública. Els estudiosos reconeixen que la secularitat està estructurada per models protestants de cristianisme, comparteix un llenguatge paral·lel a la religió i intensifica trets protestants com l'iconoclàstia, l'escepticisme envers els rituals i posa l'accent en les creences.[11] En fer-ho, el secularisme perpetua els trets cristians amb un nom diferent.[11]

La majoria de les cultures d'arreu del món no tenen tensió ni visions dicotòmiques de la religió i la secularitat.[12] Com que la religió i allò secular són conceptes occidentals que es van formar sota la influència de la teologia cristiana, altres cultures no tenen necessàriament paraules o conceptes que s'hi s'assemblin o siguin equivalents.[13]

  1. ↑ «secular». enciclopedia.cat. [Consulta: 25 agost 2024].
  2. ↑ Berlinerblau, Jacques. Secularism: The Basics. Routledge, 2022. ISBN 9780367691585. 
  3. ↑ «clergue secular». enciclopedia.cat. [Consulta: 2024].
  4. ↑ Thomas, Hugh M. The Secular Clergy in England, 1066-1216. Oxford University Press, 2014. ISBN 9780198702566. 
  5. ↑ Eller, Jack David. Introducing Anthropology of Religion : Culture to the Ultimate. Third. Routledge, 2022, p. 282. ISBN 9781032023045. 
  6. ↑ «Secular Priest». . Brill, 4-2011. DOI: 10.1163/1877-5888_rpp_SIM_124156.
  7. ↑ Tierney, Brian. The Crisis of Church and State, 1050-1300 : With Selected Documents. Toronto: Published by University of Toronto Press in association with the Medieval Academy of America, 1988. ISBN 9780802067012. 
  8. ↑ Strayer, Joseph R. On the Medieval Origins of the Modern State. Princeton: Princeton University Press, 2016. ISBN 9780691169330. 
  9. ↑ Lee, 2015, p. 31–37.
  10. ↑ Eller, Jack. «What is Atheism?». A: Zuckerman. Atheism and Secularity. Santa Barbara, Calif.: Praeger, 2010, p. 12–13. ISBN 9780313351839. 
  11. ↑ 11,0 11,1 Blankholm, Joseph. The Secular Paradox : On the Religiosity of the Not Religious. New York: New York University Press, 2022, p. 8. ISBN 9781479809509. 
  12. ↑ Zuckerman, Galen i Pasquale, 2016, p. 31.
  13. ↑ Juergensmeyer 2017 ; Zuckerman, Galen & Pasquale 2016, ch. 2.
From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by Nelliwinne