Back سانتنال-1 Arabic Sentinel-1 Bulgarian Sentinel-1 Czech Sentinel-1 German Sentinel-1 English Sentinel-1 Spanish Sentinel-1 Estonian سنتینل-۱ Persian Sentinel-1 French סנטינל 1 HE
| ||
| Informació general | ||
|---|---|---|
| Tipus | model de nau espacial  | |
| Fabricant | Thales Alenia Space i Airbus Defence and Space | |
Operador | ||
| Especificacions | ||
Format per
| ||
Instruments
| ||
El Sentinel-1 és un tipus de satèl·lit espacial de l'ESA sota el programa Copernicus que consta de dos satèl·lits d'observació terrestre. La càrrega útil del Sentinel 1 és un Synthetic Aperture Radar (SAR) en banda C que proporciona imatges continuadament (dia, nit i tot el temps). Dos satèl·lits més, Sentinel-1C i Sentinel-1D estan en desenvolupament. Sentinel-1B s'ha retirat, deixant Sentinel-1A l'únic satèl·lit de la constel·lació. Els satèl·lits Sentinel-1 porten un instrument de radar d'obertura sintètica de banda C que proporciona una col·lecció de dades en tot temps, de dia o de nit. Aquest instrument té una resolució espacial de fins a 5 m i una franja de fins a 410 km.[1] El satèl·lit orbita una òrbita propera a la polar (inclinació de 98,18°) síncrona al Sol. L'òrbita té un cicle de repetició de 12 dies i completa 175 òrbites per cicle. El 12 de març de 2010, l'Agència Espacial Europea i Thales Alenia Space van signar un contracte de 270 milions d'euros per construir el satèl·lit Sentinel-1 amb dades de llançament previst pel 2013.
El Sentinel-1A va arribar a la zona de llançament a Kourou, Guaiana Francesa el 25 de febrer,[2] i va ser llançat el 3 d'abril de 2014, per un coet Soiuz.,[3] i Sentinel-1B es va llançar el 25 d'abril de 2016 utilitzant el mateix tipus de coet. Tots dos satèl·lits es van enlairar des del Centre Espacial Guayanès a Kourou, Guiana Francesa.[4] Sentinel-1C i 1D estan en desenvolupament.[5] Una fallada d'equip del Sentinel-1B el desembre de 2021 va fer accelerar el treball del Sentinel-1C,[6] inicialment previst per al seu llançament el desembre de 2023.[7]
Hi ha una àmplia gamma d'aplicacions per a les dades recollides mitjançant la missió Sentinel-1. Alguns d'aquests usos inclouen la vigilància del mar i el sòl, la resposta d'emergència a causa de desastres ambientals i les aplicacions econòmiques. Un dels principals objectius de la missió era proporcionar dades SAR de banda C.[8] Recentment, Sentinel-1 ha treballat conjuntament amb SMAP per ajudar a aconseguir una mesura més precisa de les estimacions d'humitat del sòl.[9] Les observacions d'ambdós instruments mostren ser complementàries entre si, ja que combinen dades sobre el contingut d'humitat del sòl.
Les polítiques de l'ESA i la Comissió Europea fan que les dades de Sentinel-1 siguin fàcilment accessibles. Diversos usuaris poden adquirir les dades i utilitzar-les amb finalitats públiques, científiques o comercials de forma gratuïta.
- ↑ «User Guides - Sentinel-1 SAR - Extra Wide Swath - Sentinel Online» (en anglès americà). [Consulta: 26 abril 2023].[Enllaç no actiu]
- ↑ Thales Alenia Space. Sentinel 1A arrives at launch site in French Guiana
- ↑ « Arianespace boosts Sentinel-1A Earth observation satellite into orbit », Arianespace Press Release, 3 avril 2014, Arianespace Twitter
- ↑ «Soyuz overview». Arianespace [Consulta: 21 març 2018].
- ↑ Foust, Jeff. «ESA considering moving up radar satellite launch after Sentinel-1B malfunction». SpaceNews, 18-01-2022. [Consulta: 19 gener 2022].
- ↑ «Oppdraget over for radarsatellitten Sentinel-1B» (en norwegian). Norwegian Space Agency, 12-08-2022. Arxivat de l'original el 13 d’agost 2022. [Consulta: 14 setembre 2022].
- ↑ Sentinel-1C
- ↑ «Sentinel-1 - ESA EO Missions - Earth Online - ESA». [Consulta: 5 març 2020].
- ↑ Lievens, H.; Reichle, R. H.; Liu, Q.; De Lannoy, G. J. M.; Dunbar, R. S.; Kim, S. B.; Das, N. N.; Cosh, M.; Walker, J. P. «Joint Sentinel-1 and SMAP data assimilation to improve soil moisture estimates». Geophysical Research Letters, 44, 12, 27-06-2017, pàg. 6145–6153. Bibcode: 2017GeoRL..44.6145L. DOI: 10.1002/2017gl073904. ISSN: 0094-8276. PMC: 5896568. PMID: 29657343.