Moneda amb la inscripció Baskunes (o Barskunes) en alfabet ibèric, possiblement originària de Pamplona | |
Tipus | grup ètnic històric ![]() |
---|---|
Llengua | protobasc ![]() |
Part de | preindoeropeus |
Epònim | País Basc i Gascunya ![]() |
Període | segle III aC ![]() |
Grups relacionats | aquitans, jacetans / ibers |
Geografia | |
Originari de | Navarra (Espanya), Guipúscoa (País Basc), Aragó (Espanya) i Rioja (Província d'Almeria) ![]() |
Inici | segle III aC ![]() |
Mapa de distribució | |
![]() Distribució dels vascons al sud dels Pirineus cap al segle I aC ![]() | |
Seguit per | bascos ![]() |
Els vascons —en llatí: vascones o vasconii— foren un poble d'Hispània, que vivia majoritàriament a la provincia romana de la Tarraconense, als Pirineus occidentals i el curs alt del riu Ebre (en un terriori que actualment correspon amb tota Navarra, part de Guipúscoa, àrees de l'oest de Saragossa, i el norest i centre de La Rioja). En l'antiguitat els seus pobles veïns eren, al nord, els aquitans; a l'oest, els vàrduls; al sud-oest, els berons; al sud, els pelèndons i lusons; al sud-est, els edetans que ocupaven la Vall de l'Ebre; a l'est, els ilergets (que ocupaven Lleida i Osca), i al nord-est, els cerretans.